Barcelona considera "incomprensible" que la Constitució eludeixi les àrees metropolitanes

¿La Constitució ha de reconèixer expressament la figura del’àrea metropolitana? L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín defensava dilluns, en un article publicat en aquest diari, que la Carta Magna sí que ho ha d’incloure per protegir i ampliar el seu paper institucional i polític. L’Ajuntament de Barcelona ho veu bé. No així el PDeCAT, que considera que a Catalunya ja hi ha una llei del Parlament que protegeix les concentracions municipals.

La regidora hospitalenca deia en el seu escrit que s’ha aprofitar el debat sobre la reforma constitucional "per reparar l’error que va suposar el 1987 la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona", creada el 1974.  Allò va ser, per a molts, un cop del pujolisme al maragallisme, en tant que pretenia empetitir el poder socialista a l’entorn de la capital catalana amb el desmembrament d’un govern local potent que podia fer-li ombra a la Generalitat de CiU. "Les ciutats hanseàtiques (antiga confederació d’urbs alemanyes) són ciutats poderoses sense rerepaís. No són un país. I un país és molt més que una ciutat, per gran, poderosa i entranyable que sigui", va dir Pujol aquest 1987. Van quedar dues entitats sectorials (medi ambient i transport). El 2010, amb la llei 31/2010, es creal’Àrea Metropolitana de Barcelona tal com la coneixem. I com va passar abans, tampoc es va incloure a la constitució.

Oblit "incomprensible" 

Notícies relacionades

Pessebres Puig, l’última botiga de pessebres de Barcelona

L’oposició municipal, contra la gestió d’Albiol

Potser aquest passat més polític que ciutadà és el que hagi impulsat Marín a demanarmés protecció jurídica. Per part del consistori barceloní, el primer tinent d’alcalde lamenta que Espanya i Catalunya "hagin estat tan poc municipalistes". "Durant el franquisme, però també en democràcia", concreta a aquest diari Pisarello. Considera "incomprensible" que la Carta Magna no contempli "un reconeixement de les ciutats i de les realitats metropolitanes a l’altura delsreptes urbans del segle XXI. 

L’exalcalde Xavier Trias no opina el mateix. Considera "una llàstima" que Marín "s’oblidi de la Generalitat de Catalunya i de les seves competències". El líder del PDECAT a Barcelona recorda que la llei que va donar peu a l’Àrea Metropolitana el 2010 va tirar endavant "amb una majoria molt àmplia i gràcies a un acord amb el PSC en el qual l’alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, va tenir un paper decisiu". Trias considera que l’entorn de la capital catalana "ja disposa d’una potent i excel·lent eina de gestió d’àmbits com el transport públic, el medi ambient, l’urbanisme o la promoció econòmica". "No cal –conclou– una reforma constitucional del tot improbable i que, en cas de produir-se, sembla que hi ha més probabilitat que retalli competències de la Generalitat i els municipis".