El dentista de les feres salvatges

En ocasions no val la pena esforçar-se a buscar un títol cridaner, per més que el títol sigui l’aparador de la notícia. Aquesta és una d’aquestes vegades. Ha visitat Barcelona, per feina, el dentista dels animals salvatges. Aquesta és la seva targeta de presentació. A això es dedica Peter Kertesz, odontòleg format al King’s College de Londres per tractar la dentició d’humans, però que fa 40 anys, per fer un favor a un amic,  va fer una intervenció a una mascota domèstica i, llavors, de cop i volta, se li van obrir les portes d’una professió inexplorada, la de dentista de feres. Divendres va extreure diversos molars a un lleó marí del Zoo de Barcelona. On el criden, ell hi va.

La cita amb Kertesz és a la sortida de l’operació, al mateix parc zoològic. Ha anat bé. El Pepe, el lleó marí, tenia una infecció bucal amb molt mala pinta. Sí, el pinnípede en qüestió es diu Pepe. Convé aclarir-ho abans que algú se sorprengui. A la mort del trempat Joao, el seu antecessor com a mascle alfa del grup, ja tristament traspassat, capaç d’estar en zel el gèlid mes de gener, al zoo de la ciutat va arribar com a substitut aquest exemplar procedent d’un parc dels Balcans. Allà ja es deia Pepe. No hauria d’estranyar a ningú. En aquella riba del Mediterrani van tenir un mariscal a qui van rebatejar Tito. El cas, com dèiem, és que al Pepe, després del pas per la sala d’operacions, li esperen unes setmanes de dieta lleugera, sobretot peix petit, res de grans plats. El seu somriure no serà el d’abans, però amb sort i gràcies a Kertesz conservarà el seu tron en el grup. A vegades, ser mascle alfa o ser un zero a l’esquerra depèn d’una bona dentició.

Fa 40 anys, a aquest doctor amb un futur llavors ja resolt (obri la boca, esbandida, passi per caixa…) li va trucar Bruce Fogle, avui un prestigiós veterinari londinenc, perquè arreglés un incisiu o alguna cosa semblant a un gat de la seva consulta. Havia de ser una intervenció ocasional. Després va ser el torn d’un altre gat. Així es va ficar, sense buscar-ho d’entrada, en un món ignot. Des d’aleshores, Kertesz ha estat literalment dins les boques de tigres, lleons, camells, elefants, ossos, dofins, orques, orangutans, goril·les… Es diu aviat, però cal tenir en compte que cada espècie té una dentició diferent, de mida i forma, i també problemes bucals diferents.

Les càries

Un bon exemple i, a més, especialment interessant, són les detestables càries, que Kertesz també ha trobat en el regne animal, però només en primats. ¿Per què? Doncs pel mateix que les pateixen els humans, pel seu mal cap, pel sucre de més. Es tracta de ximpanzés, goril·les o orangutans que, en males mans, han caigut en una dieta inapropiada. Recordem, sinó, el cas de la pobra Chita, a qui el seu primer cuidador va aficionar a la cervesa.

El més habitual en aquesta rara professió, però, no són les càries, sinó els trencaments i les infeccions gingivals. I els reptes, arribat el moment, són sobretot dos.

Anestèsia, la justeta

El primer és que la intervenció sigui com més breu millor. L’anestèsia s’ha d’administrar amb extrema prudència. Això li ha ocasionat, és clar, algun ensurt adrenalínic. Preguntat sobre això, recorda com algun os o elefant es va despertar massa aviat. «Per sort, a la meva edat encara corro més ràpid que un os mig adormit». La prova del nou, tot i això, és que a l’encaixar les mans per saludar-lo ha sigut possible de reüll certificar que conserva els deu dits.

El segon repte és l’instrumental. No serveixen els equips dissenyats per als éssers humans. Per tractar l’arrel del queixal d’un elefant és més pràctic passar-se abans per Leroy Merlin que per una prestigiosa clínica odontològica. Kertesz ha sigut més professional. Quaranta anys de professió al servei del regne animal l’han portat a posar-se en mans d’un equip d’enginyers que ha resolt les necessitats que els plantejava. A la pàgina web de la seva empresa, Zoodent (fàcil de recordar, per si algú té una emergència), no només és possible gaudir d’una amena galeria de fotos de Kertesz amb la seva clientela (la de la morsa que obre la boca per a una inspecció et roba el cor), sinó que en una pestanya es pot accedir a una imatge del seu instrumental de treball. El que Peter Lorre carretejava a Arsènic per compassió no feia tant de cangueli. Però és funcional. Pregunteu-ho al Pepe. O als dofins del Zoo de Barcelona, a qui, ja que hi era, va fer dimecres una visita rutinària. Tot en ordre. Ni tosca.

És clar que si parlem de dofins s’ha de tocar, ni que sigui tangencialment, el debat d’aquest mandat municipal, és a dir, que si el zoo ja és un recinte fora d’època. Kertesz no hi entra. Només acredita que el de Barcelona és dels zoos que més es 

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

preocupen per la bona salut dels seus residents, inclosa la dental. Que les bèsties salvatges tinguin problemes bucals, puntualitza l’especialista, és habitual en llibertat, i també en captivitat. És cert que en un zoo no competeixen per l’aliment i no s’enfronten a altres espècies, però viuen més anys, i per això és normal que se’ls deteriorin les dents.

Kertesz és autor d’una llarga llista d’articles científics de títols que semblaran més propis d’un acudit de Faemino y Cansado (Observacions sobre el tractament de la necrobacilosi als ualabis, déu n’hi do) i fins i tot d’un complet manual per si en el futur altres joves dentistes es decideixen a seguir els seus passos, però la principal lliçó la dona el temps i l’experiència, i no és cap altra que «cal posar-se en el lloc de l’animal». En un ofici així, en què el pacient no pot reclamar, encara és més necessari el compromís ètic, no fer a la fera tot allò que se li podria fer només pel repte de fer-ho, sinó només allò que és imprescindible. El Pepe ho sap.