Anar al contingut

Les tres estàtues del marquès de Comillas

Indià i considerat esclavista, Antonio López va néixer en la pobresa i va morir multimilionari i ennoblit per Alfons XII

Membres de la família Güell reclamen que el monument retirat a Barcelona es traslladi a Comillas, localitat natal de López

TONI SUST / BARCELONA

Les tres estàtues del marquès de Comillas

Antonio López López va néixer a Comillas (Santander) el 12 d’abril del 1817, 201 anys abans que, ahir, es retirés la seva estàtua a Barcelona. Hi va ser col·locada el 1884, un any després que López morís. Res no feia presagiar que es farien monuments per recordar-lo: era de família humil i als sis anys va quedar orfe de pare. La seva mare va treballar de peixatera i de bugadera i tenia problemes per mantenir els seus tres fills. Des de Comillas, l’Antonio es va embarcar cap a Cuba als 14 anys. Segons sembla, fugia de la justícia després d’una baralla.

A Cuba va establir negoci propi a Santiago: un comerç de gènere barat en un local que va llogar a l’empresari català Andreu Bru. El verdader negoci va ser casar-se amb la filla de Bru, María Luisa, amb la dot de la qual, sumat al finançament del seu sogre, va iniciar el seu imperi. Va fundar la naviliera espanyola més important de l’època, la Transatlàntica; la Companyia de Tabacs de Filipines, i el banc Hispano-Colonial. Va ser un suport de la monarquia i íntim d’Alfons XII, que el va fer primer marquès de Comillas, i també va ser un destacat mecenes cultural. Si el seu matrimoni va ser decisiu, encara ho va ser més el de la seva filla Luisa amb Eusebi Güell Bacigalupi. Així van emparentar dues de les famílies més adinerades de Barcelona.

La taca que persisteix en la memòria de López: acreditats historiadors han denunciat que es va lucrar gràcies al tràfic d’esclaus. Una denúncia que ha acabat comportant que la seva estàtua sigui traslladada a un magatzem de la Zona Franca, la ubicació del qual no es detalla per evitar ensurts com el de l’estàtua eqüestre de Franco, que un dia va aparèixer decapitada.

«La culpa és tota d’aquell cunyat, que li tenia enveja. Va escriure un pamflet i d’aquí neix la llegenda negra d’Antonio López com a esclavista». Ho diu María Teresa Noceda, alcaldessa de Comillas. Està enfadada. Fa uns dies, va escriure a Ada Colau per demanar-li que es replantegés la idea de retirar l’estàtua de López de la plaça de Barcelona que encara porta el seu nom, però no la va persuadir. El cunyat a qui assenyala l’alcaldessa de Comillas és Francisco Bru, autor de La verdadera vida de Antonio López y López, en el qual el va acusar de consolidar la seva fortuna en el comerç d’esclaus, entre altres piropos.

Un cunyat sempre és un cunyat, però el de López es va proposar derrotar-lo eternament. Va escriure el llibre dos anys després de la mort de López i va abominar del fet que l’ajuntament erigís una estàtua en honor seu. No va perdre del tot: va enviar una maledicció postmortem que s’ha complert. Bru, que si existeix la vida després de la vida deu estar passant la millor setmana de la seva vida eterna, va escriure: «¿No és més càstig ensorrar el que s’ha edificat que impedir edificar-ho? Jo no dubto que el temps us reserva aquest afrontós càstig, marquès de Comillas».

Bru va encertar dos cops el seu presagi. Perquè l’estàtua original, obra de Venanci Vallmitjana, va ser derrocada el 1936, a l’inici de la guerra civil. El 1944, va ser reconstruïda per Frederic Marès. Aquest cop només s’ha retirat. Se suposa que per a Bru seria prou deshonor.

Els descendents de López viuen amb indignació la retirada. Defensen que les seves aportacions a Barcelona van ser decisives. Alguns reclamen que l’estàtua sigui traslladada a Comillas.

No va ser l’únic

La defensa del marquès passa per assenyalar que ni de lluny va ser l’únic indià amb llaços en el tràfic d’esclaus. Un exemple n’és la Lliga Nacional de Barcelona, hereva directa del Cercle Hispano-Ultramarí, creada el 1872, que es va obstinar a impedir l’abolició de l’esclavitud a Cuba. Hi figuraven tots els prohoms de l’època, començant pel gendre de López, Eusebi Güell. Del pare d’aquest, i consogre de López, Juan Güell, no se sap que tingués participació directa en el tràfic d’esclaus però sí en el finançament d’expedicions amb aquesta finalitat. La seva estàtua, erigida el 1888 a la Gran Via amb la Rambla de Catalunya –també destruïda el 1936, també reconstruïda per Marès– encata hi és. Entre els que es van dedicar al tràfic també van destacar avantpassats d’Artur Mas.

L’alcaldessa de Comillas s’esgargamella defensant López: «Va ser mecenes dels modernistes. Què es pot dir del desenvolupament industrial». A Comillas es va erigir una estàtua a López el 1890, obra de Lluís Domènech i Montaner. La tercera, si comptem les dues de Barcelona. «Si trec l’estàtua, em treuen a mi», conclou l’alcaldessa.