Anar al contingut

INICIATIVA EN EL MARC DEL PLA DE BARRIS

Un imponent edifici singular per al 'Besòs profund'

El projecte guanyador del concurs d'idees per a la nova seu del districte de Sant Martí és una construcció de vidre amb horts comunitaris al terrat

El vell cine Pere IV està abandonat, i reivindicat pel veïnat, des de l'any 2001, quan va tancar una de les últimes sales de barri de la ciutat

Helena López

JOAN CORTADELLAS

Un imponent edifici singular per al 'Besòs profund'
Un imponent edifici singular per al 'Besòs profund'
Un imponent edifici singular per al 'Besòs profund'
Un imponent edifici singular per al 'Besòs profund'
Un imponent edifici singular per al 'Besòs profund'

/

Obrint una trapa i grimpant, de forma literal, per una escala, s’arriba a la teulada dels vells cines Pere IV. Des d’allà es veu –jugant-se el físic, això sí– gran part del districte, un dels que concentra més desigualtats a la ciutat. De l’opulència de Diagonal Mar –les seves altes torres es perceben arrogants des d’aquest ara desert terrat–, als ruscos del Besòs, on s’aixeca l’edifici amb els dies comptats, amb els seus característics balcons desbordats de roba estesa. Als seus peus, una de les sortides de l’estació de metro Besòs Mar, fins fa poques setmanes, quan se’n va inaugurar la reforma, la més deficient de tota la xarxa del suburbà. La parada d’on parteixen carregats amb les seves mantes al coll molts dels manters de la ciutat, en direcció al centre. 

«Quan van obrir l’estació, es deia La Mina, però els veïns del barri van agafar per banda Narcís Serra el dia de la inauguració, l’octubre de 1982, i li van dir que com l’havien d’anomenar La Mina, si allò no era la Mina, era el Besòs. Aquest en va ordenar el canvi de nom i va passar a ser Besòs Mar», recorda l’historiador Marc Andreu, actualment tècnic del districte de Sant Martí.

APOSTA REVOLUCIONÀRIA

L’error de l’exalcalde socialista, ara imputat pel forat de Caixa Catalunya, no va ser casual. El «Besòs profund» –nom amb el qual es coneix popularment la part del barri entre la Rambla de Prim i la frontera amb la Mina– ha sigut històricament un lloc menyspreat. D’aquí ve que sigui gairebé revolucionària l’aposta municipal de convertir els vells cines del carrer d’Alfons el Magnànim –una de les últimes sales de cine de barri de la ciutat, en funcionament fins al 2001 i que estan abandonades des d’aleshores– en la seu administrativa del districte de Sant Martí. Amb l’espectacular façana principal de vidre, projecte de l’arquitecte Jorge Vidal, guanyador del concurs d’idees, mirant a la Mina. Un modern edifici que substituirà l’actual, amb aluminosi, com molts dels construïts pel Patronat en la mateixa època i lloc, més propi dels actuals edificis de Diagonal Mar que dels blocs de pisos del Besòs.
 

Imatge virtual del projecte de la futura seu del districte de Sant Martí. / el periódico

Presència veïnal en el jurat

El projecte guanyador del concurs, al qual es van presentar més de 30 propostes, es caracteritza a més a més de per ser totalment transparent –era una de les premisses de les bases del concurs–, per la seva majestuositat i també pels horts al terrat, un nou espai a l’aire lliure on, a més a més de sembrar-hi enciams, s’organitzaran «activitats cíviques, socials i culturals». Serà un nou espai comunitari (un dels mantres del mandat).

PRESÈNCIA VEÏNAL EN EL JURAT

Van formar part del jurat diversos representants veïnals –la reconversió d’aquest edifici ara abandonat ha sigut insistentment reivindicada i és un dels projectes motor del pla de barris del Besòs–. Van ser ells els que van apostar per aquest edifici singular per a una zona que es caracteritza per la uniformitat en les seves construccions franquistes clòniques. ¿Per què no podien tenir un edifici així també al Besòs? Els renders del projecte guanyador que acompanyen aquesta informació– i els dels projectes finalistes es van exhibir durant unes setmanes al centre cívic del Besòs.
 

Horts 'virtuals' al terrat de la nova seu del districte de Sant Martí. / EL PERIÓDICO

L’edifici tindrà un doble ús i horari. Seu administrativa del districte en horari d’oficina –els veïns del Poblenou i la Vila Olímpica hauran de desplaçar-se fins al Besòs per demanar un permís d’obres– i espai cultural i veïnal a les tardes i nits, amb un gran auditori als baixos i sales polivalents a la resta dels pisos. Una de les apostes estratègiques del mandat per al govern local és la lluita contra el dèficit històric que arrossega aquesta riba de la ciutat, i l’obertura de la seu del districte aquí –una cosa que preveuen que passi durant el pròxim mandat– comportarà l’arribada de 100 treballadors, cosa que pot suposar una dinamització econòmica del deprimit enclavament. 

En paral·lel a la construcció de la nova edificació, es reurbanitzarà el carrer d’Alfons el Magnànim per convertir l’espai a l’entrada de l’edifici en una gran plaça, repensant els jocs infantils –amb l’objectiu de fer-los més amables, més pràctics, més útils, en la línia de la nova aposta de la ciutat per intentar ser una mica més jugable– i reordenant i ampliant les ara com ara escasses zones verdes. La intenció és que Alfons el Magnànim sigui una «carrer major» que uneixi els dos Besòs, que en realitat en són un, i no que divideixi la zona.

20 MESOS DE TREBALLS

Pel que fa als terminis d’execució del nou edifici, el govern municipal preveu que el projecte tècnic estarà enllestit aquest estiu; l’executiu, el mes de desembre vinent, i que les obres –amb l’enderrocament prèviament de l’actual edifici– comencin l’any 2019, amb una durada estimada d’uns 20 mesos. 

Mentre el vell bloc segueixi dret, es podrà veure el gran i colorit mural que el decora, que ja és gairebé icònic, firmat pel grafiter del barri Kamil Escruela precisament per reivindicar que deixarà de ser una construcció sense vida. 

  

Altres projectes en el marc del pla

ALTRES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES. En el marc del pla de barris, el consistori va anunciar fa uns dies una inversió total de 28,3 milions d’euros en projectes educatius i culturals. D’aquests, 20,2 milions es destinaran a adequar 10 escoles i instituts a l’Eix Besòs. Així mateix, segons van explicar els responsables, per primera vegada es contractarà 61 professionals no docents per atendre millor l’alumnat d’un total de 39 escoles. Seran psicòlegs, educadors, monitors, especialistes en audició i llenguatge, i experts en trastorns de la conducta.

Per una altra part, a més a més de l’actuació al carrer d’Alfons el Magnànim, el pla de barris al Besòs inclou també l’ampliació del carrer de Pere IV amb l’objectiu de transformar-lo en un «nou eix cívic i patrimonial» al costat del Besòs. L’objectiu és convertir l’ara com ara encara inhòspit carrer en un entorn «més agradable, pacificat i que prioritzi l’ús per part dels vianants». La reurbanització, que comprèn els carrers de la Selva de Mar i de Josep Pla, se suma a la de la rambla de Prim amb el carrer de Josep Pla. Les obres, que acabaran el mes de març del 2019, es portaran a terme sobre una superfície de 25.456 metres quadrats, i suposaran una inversió total de 13 milions d’euros. 

Temes: Cinemes