Croada estudiantil contra la contaminació a Barcelona

En ple districte de l’Eixample, a pocs metres del passeig de Gràcia, hi ha l’Institut Jaume Balmes. En aquest centre, aquesta setmana, una classe d’alumnes de primer d’ESO s’ha enfrontat a un important repte: analitzar de quina manera la contaminació afecta les seves vides i la ciutat de Barcelona. La discussió ha sigut promoguda per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire dins del projecte Enlaira’t, deixa enrere els fums. Aquesta iniciativa agrupa 10 instituts de Barcelona i un total de 300 estudiants, que durant dos mesos treballaran sobre la pol·lució a la ciutat. El projecte s’acabarà el 3 de maig, moment en què tots els participants es reuniran amb Xavier Querol i Jordi Sunyer per discutir els resultats. De cara als nois, la consultora i comunicadora ambiental Ana Villagordo defineix Querol i Sunyer com els Messis de l’aire net.

Al començar l’activitat, Alexandra Farbiarz, que és membre de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, explica que la contaminació afecta de manera molt severa tant Barcelona com els 35 municipis que hi ha als voltants. Farbiarz afegeix: «El que vinc a explicar-vos no és en absolut una bona notícia, però per sort és una cosa que encara som a temps de canviar». A continuació, demana als nois i noies que tanquin els ulls, que respirin profundament i que pensin en tot allò que els suggereix la paraula aire. Immediatament, les discussions comencen a florir. Al principi, aire és vida, llibertat, tranquil·litat i salut.  Al cap de poca estona, no triguen a aparèixer paraules com per exemple contaminació, fum, fàbriques i cotxes.

Respirant la pol·lució

¿Però què passa si l’aire que respirem està contaminat? «La qualitat de l’aire de la nostra ciutat està molt pitjor del que ens podem imaginar i el pitjor és que ens afecta en tots els aspectes de la nostra vida», afegeix Farbiarz. Es calcula que a Barcelona hi ha un total de 5.582 cotxes per quilòmetre quadrat, cosa que equivaldria a un 60% de la superfície total; el doble que a Madrid i el triple que a París. En total, això equival a 600.000 cotxes per dia circulant per la ciutat. A tot plegat s’hi ha de sumar la contaminació produïda pel transport marítim i aeri i per la indústria. «La contaminació no té fronteres: ni cap enfora, ni cap endins. No podem tancar les finestres i bloquejar la pol·lució», sentencia Farbiarz.

Després d’acabar l’explicació, es mostren als nois i noies quatre imatges que corresponen a quatre models de ciutat: Hanoi (Vietnam), Chicago (EUA), Friburg (Alemanya) i Rotterdam (Holanda). Les dues primeres apareixen tapades amb un enorme mantell de contaminació, els seus habitants porten mascaretes i el panorama sembla pintat de gris. A les altres dues, el verd predomina en el paisatge, es veuen molts espais lliures i les bicicletes inunden els carrers. «¿En quina ciutat us agradaria viure?», pregunta Farbiarz. «En les últimes dues», responen els alumnes. «Hi ha més espais per jugar i la gent sembla més feliç», afegeix un estudiant.

És aleshores quan es mostra una imatge de Barcelona tapada per una espessa capa de pol·lució. A l’aula, la sorpresa és general. ¿Aleshores, què es pot fer per solucionar-ho? Els nois i noies es posen a treballar en la portada d’un diari del futur, exactament d’aquí a cinc anys, imaginant un escenari en què Barcelona s’ha desfetde tota la contaminació.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Julia, Maria i Catalina treballen en el seu projecte mentre discuteixen sobre les mesures que s’haurien de prendre per netejar l’aire de la ciutat. «Potser cinc anys són molt pocs per aconseguir-ho», comenta una d’elles. «Però si ens hi posem tots, potser ho podem aconseguir», afegeix una altra. Totes elles reconeixen que l’activitat els ha fet obrir els ulls. «Crec que ara intentaré agafar més la bici o el transport públic per venir a l’institut», diu una de les noies.

Mesures directes

Les mesures que es plantegen a l’aula per reduir la contaminació a la ciutat són molt concises i directes. Algunes fins i tot són imaginatives. La majoria d’alumnes proposen incentivar l’ús de transport públic abaixant els preus dels bitllets i millorant les instal·lacions. També hi ha qui suggereix convertir tots els garatges i pàrquings en zones verdes. El Martí és gairebé un visionari: «Crec que dir que d’aquí a cinc anys no hi haurà contaminació és ser molt optimista. I no perquè els ciutadans no ens hi impliquem, sinó perquè les grans empreses que contaminen no faran res». Els seus companys assenteixen. Davant d’això el Martí conclou: «Un planeta et pot donar diners, però els diners no et pot donar mai un planeta».