Anar al contingut

L'Hospitalet sumarà el tercer Village Underground d'Europa al seu districte cultural

Marín confia que abans d'un mes Foment doni llum verda al soterrament ferroviari per prolongar la Gran Via

CARLES COLS / BARCELONA

L'Hospitalet sumarà el tercer Village Underground d'Europa al seu districte cultural

L’Hospitalet serà la tercera seu europea del Village Underground. Inclassificable espai de creació cultural, de performances diverses i punt de reunió d’artistes, que ja funciona amb èxit a Londres i Lisboa. Ho va anunciar ahir Núria Marín en la seva ja tradicional conferència anual com a alcaldessa, en la qual sol aixecar el teló dels projectes futurs. Fa un any va anunciar que l’Hospitalet seria seu del Centre Europeu de Medicina Tradicional Xinesa i la tardor que ve s’hi posarà la primera pedra. Va anunciar també fa dos anys el desembarcament d’una seu logística del Cirque du Soleil i obrirà les portes el 23 de març que ve, amb compromís de quedar-se a la ciutat fins al 2030. El VU L’H (ja que se suposa que mantindrà la fórmula del VU London i el VU Lisboa) es pot donar així per segur, però sobretot  confirma que el projecte de dotar la que és la segona ciutat de Catalunya d’un districte cultural avança per fi a pas ferm.

AJUDES / L’últim any, segons Marín, han desembarcat al districte cultural 50 empreses. Diu l’alcaldessa que en conjunt ja n’hi ha 500. N’hi haurà més. Per exemple, l’Ajuntament de l’Hospitalet acaba d’adquirir una antiga nau industrial per reinstal·lar-hi l’anomenada Casa de la Música i, en paral·lel, pretén obrir una línia d’ajudes municipals perquè es programi música en directe als locals de la ciutat, una cosa tan escassa a la veïna Barcelona, que fins i tot es considera en perill d’extinció.

No és una afirmació exagerada. El nou responsable municipal de Cultura a Barcelona, Joan Subirats, va reconèixer en la seva recent presa de possessió del càrrec que és una de les emergències que té al damunt de la taula per resoldre.

LHospitalet es fa estimar.

La conferència anual, per cert, la va pronunciar Marín a l’Auditori Planeta, una altra novetat recent. Fa un any era només un anunci, una simple promesa. Ja està operatiu després d’una inversió de 10 milions d’euros, amb el propòsit que hi passin uns 4.000 estudiants cada any. El que és interessant, no obstant, no és la xifra, sinó el fet que en una mena de pluja fina l’Hospitalet de Llobregat ha acabat per ensorrar la muralla psicològica que impedia que determinats projectes travessessin els límits del terme municipal de la capital catalana. Això ara ja no és així.

Fa 20 anys a l’Hospitalet no hi havia ni un sol hotel. Actualment n’hi ha 13, un altre establiment està a punt d’obrir les portes i hi ha dos locals més, tots dos de quatre estrelles, que estan en la fase de redacció del projecte corresponent. Són, a més a més, hotels de negocis.

L’epicentre turístic de l’àrea metropolitana de Barcelona és sens dubte el Barri Gòtic de Barcelona, però si es tracta de negocis, el centre de gravetat es desplaça cap a la plaça d’Espanya i la Fira, majoritàriament ubicada a l’Hospitalet. A aquestes altures ja és indiscutible que la plaça d’Europa ha permès a la segona ciutat de Catalunya capejar la crisi d’una manera que no hauria pogut portar a terme sense el conjunt d’empreses que hi ha instal·lades allà i el corresponent impost d’activitats econòmiques que ingressen a les arques municipals.

REIVINDICACIÓ / Per això precisament, i de manera del tot ineludible, Marín va haver d’abordar per enèsima vegada la reivindicació de les obres que el Ministeri de Foment té pendents a la ciutat. L’ajuntament preveu prolongar aquesta fórmula de la coca-cola que és la Gran Via fins a Bellvitge, un canvi de paisatge notable, però sobretot una oportunitat d’estendre i multiplicar aquest èxit empresarial, amb l’accent posat al centre d’investigació relacionat amb la biomedicina.

Però per portar a terme aquest pla és indispensable, entre altres grans inversions, fer el soterrament de les vies del tren. Marín no va voler entrar en polèmiques amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. Mig enigmàtica es va limitar a assegurar que ben aviat, potser fins i tot abans d’un mes, Foment presentarà per fi un projecte, un calendari i un pressupost. Si la satisfà, l’alcaldessa va assegurar que no tindrà cap problema per felicitar el ministre.

ESCOLA / Tot això, ¿per què? L’alcaldessa va voler subratllar que captar empreses i inversions no és la finalitat, només el mitjà per redistribuir després riquesa i benestar. La salut econòmica de l’ajuntament ha permès aquests anys passats, en què la Generalitat es va desentendre dels seus compromisos firmats, mantenir obertes les guarderies infantils de la ciutat. Ara, de cara al futur, l’ajuntament preveu fer-se càrrec de la construcció de la nova escola Paco Candel vist que la Generalitat no té calendari perquè deixi d’ocupar unes instal·lacions prefabricades.

Aquesta mateixa salut econòmica permetrà embocar un pla de xoc de l’espai públic de la ciutat. Aquest és un municipi petit, amb prou feines de 12,5 quilòmetres quadrats, però molt poblat, amb un quart de milió d’habitants. La densitat és molt alta. Segons Marín, s’estan planificant 100 milions d’euros d’inversió per reasfaltar el 80% dels carrers, renovar tot l’enllumenat i ampliar voreres.

«La societat està exhausta»

Deu anys de crisi econòmica «han deixat exhausta la societat», va afirmar Núria Marín a la conferència que va fer ahir sobre l’estat de la segona ciutat catalana pel que fa a nombre d’habitants i sobre els seus projectes de futur. El problema sobrevingut, segons va sostenir l’alcaldessa socialista, ha sigut que, sense pausa per recuperar forces, quan ja començaven a notar-se alguns símptomes de recuperació econòmica, l’anomenat procés independentista «ha aturat en sec Catalunya». L’alcaldessa no va voler repartir culpes a parts iguals. «L’espiral d’irresponsabilitat en què han entrat els partits independentistes ens ha portat a una paràlisi política i institucional», va assegurar la també dirigent del PSC.

La incertesa de la política catalana no va ser, en tot cas, l’eix central de la conferència efectuada ahir, però sí una parada argumental gairebé obligada. La societat, des del seu punt de vista, està greument polaritzada, i es requerirà temps per recuperar «el diàleg, el respecte, la negociació i el pacte». Per ara, va lamentar l’alcaldessa, és indiscutible que, després de la patacada que va suposar la crisi econòmica, la paràlisi institucional té i tindrà «conseqüències econòmiques, socials i també institucionals».

Marín va apel·lar en la seva dissertació a fer un esforç perquè les aigües puguin tornar al seu curs. «Dit sense metàfores –va manifestar l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat–, cal erradicar la confrontació i la ruptura en termes polítics i també de convivència per obrir d’aquesta manera un nou temps de concòrdia».

Temes: Núria Marín