25 maig 2020

Anar al contingut

+DEBAT: REPTES URBANÍSTICS

La identitat metropolitana del futur

L'àrea metropolitana de Barcelona té davant seu el repte de reinventar-se: els nous temps requereixen un canvi de paradigma urbanístic

EL PERIÓDICO reuneix cinc especialistes per debatre sobre quina serà la idiosincràsia de l'epicentre econòmic català durant els pròxims anys

Manuel Arenas

L'àrea metropolitana de Barcelona té davant seu el repte de reinventar-se: els nous temps requereixen un canvi de paradigma urbanístic. EL PERIÓDICO reuneix cinc especialistes per debatre sobre quina serà la idiosincràsia de l'epicentre econòmic català durant els pròxims anys.


Gairebé 3,5 milions de persones, pràcticament la meitat de la població de Catalunya, viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, un territori d’uns 600 quilòmetres quadrats. Durant els últims 40 anys, el Pla General Metropolità (PGM) ha portat a terme una transformació urbana per donar resposta a aquesta alta ocupació. Però tant Barcelona com les ciutats que l’envolten tenen noves necessitats i es relacionen de manera diferent, per la qual cosa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja està redactant el substitut del fins ara vigent PGM, el nou Pla Director Urbanístic (PDU), que serà l’instrument encarregat de materialitzar les respostes estratègiques als nous reptes metropolitans i canviar el paradigma urbanístic. ¿De quina manera?

CANVI DE PARADIGMA
La interrelació interterritorial

Ramon M. Torra, arquitecte i gerent de l’AMB, parla sobre el que possiblement serà el punt de més interès urbanístic de l’àrea metropolitana: «Malgrat totes les oportunitats que presenta, és on es concentra més desigualtat. Això marcarà la línia del nou PDU». Torra explica que el nou instrument de planejament haurà d’oblidar la idea de la foto fixa: «Fins ara, la tradició era planificar definint àrees específiques. Però ara la manera de funcionar de la ciutat és una altra, la mobilitat ha adquirit una importància capital i hem d’entendre el territori com un sistema on les ciutats s’interrelacionen entre elles».
 
En aquests mateixos termes es pronuncia Josep M. Carreras, arquitecte i director de Serveis d’Urbanisme de l’AMB. Carreras assegura que durant els últims 40 anys s’han generat a l’àrea metropolitana serveis i equipaments ben repartits pel territori «perquè no hi ha de manera generalitzada barris maleïts o de marginalitat extrema, encara que sí que existeixen diferències socials latents, i el que ha de fer el PDU és precisament estructurar aquests serveis repartits de manera equitativa; relacionar-los entre ells per crear itineraris metropolitans que enllacin equipaments i parcs urbans ja creats i en els quals s’incorpori un nou concepte: l’avinguda verda o cívica».

IDENTITAT METROPOLITANA
Coherència eficient i sostenible

Carreras planteja promoure una identitat metropolitana no fonamentada en la idea de centre i perifèria, sinó en «constel·lació de centres»: un nexe entre els territoris de l’àrea que estigui conformat pels recorreguts urbans que traçarà el PDU. A aquesta identitat metropolitana també es refereix Xavier Mariño, arquitecte i cap de Redacció del PDU: «El nou pla ha d’assegurar una suma de les parts de l’àrea que reforci la identitat metropolitana, perquè així és com el ciutadà es fa seu el territori. Ara bé, aquesta nova identitat és compatible i se suma a la de cada municipi de manera individualitzada, no són excloents».

Joan Busquets, arquitecte i catedràtic a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard, reivindica l’entitat i les dinàmiques pròpies de les ciutats metropolitanes. «Avui dia, el terme metropolità no ha d’al·ludir a un agregat de territoris, sinó a una coherència entre ells. El que fa que les ciutats metropolitanes vulguin estar juntes és que aquest fet els suposa grans avantatges, sobretot a l’hora de participar en serveis com per exemple el transport públic. En aquests termes, el nou PDU ha de ser diferent del PGM vigent fins ara: d’alguna manera, el concepte metropolità s’ha de redefinir estratègicament tenint en compte les dinàmiques pròpies de cada municipi i pretenent entre ells una organització coherent més eficient i sostenible».

CONTINUÏTAT
La integració d’infraestructures

Segons Busquets, si a Barcelona li va tocar liderar el canvi urbanístic als 80, la transformació ha de ser liderada avui dia per les ciutats metropolitanes del seu voltant. Maria Rubert, arquitecta i catedràtica d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya, està d’acord amb aquesta afirmació per la marcada personalitat de les ciutats metropolitanes, si bé suggereix que l’àrea metropolitana és un espai de continuïtat que està compost no només per les infraestructures existents, sinó també per l’espai no construït, no habitat, que dona forma a la ciutat. «El problema més gran al qual ens enfrontem són les infraestructures; però no perquè no n’hi hagi, sinó perquè els falta continuïtat i enllaçar-se entre elles».

Rubert posa l’exemple de la Gran Via de Barcelona: «La transformació que ha fet des de la plaça de Cerdà fins a l’Hospitalet és senzillament espectacular. Ara bé, el problema són els nusos i els talls que es generen, això s’ha de simplificar». A la continuïtat de la Gran Via també al·ludeix Ramon Torra, que incideix en la seva integració a Sant Adrià de Besòs o Badalona «perquè quan arriba al Besòs i el salta, es converteix en una autopista agressiva per a l’entorn».

Una altra infraestructura clau a l’hora de buscar la seva integració a través del nou PDU és la Diagonal. Ramon Torra explica que la B-23 s’ha d’integrar «perquè no es passi de la gran avinguda urbana que és la Diagonal a una autopista que ignora el territori. Aquest és el repte: que la Diagonal segueixi i tingui continuïtat amb el caràcter urbà».

MEDI AMBIENT
Convertir zones verdes en actiu econòmic

En termes mediambientals, Josep M. Carreras apunta a la massificació del cotxe privat durant les últimes dècades com un dels vicis que incrementen la producció de CO2. «És un fenomen que s’està produint des dels anys 50 i que en l’actualitat està perdent la seva lògica perquè les vies pensades per a la mobilitat en cotxe d’un municipi a un altre potser són útils en aquest sentit, però la invasió del cotxe fa que aquestes vies penetrin a la ciutat i provoquin dificultats contra les quals ara hem de lluitar». Per això, diu Carreras, el nou PDU haurà de posar en valor, a través d’una xarxa metropolitana, una gestió de la mobilitat on el transport públic i les formes de mobilitat toves –com anar a peu, que és la principal, o anar en bicicleta– tinguin el protagonisme que fins al moment no han tingut. «S’ha de redescobrir el territori metropolità, com ha passat al Llobregat amb els carrils bici que s’han construït».

Joan Busquets confirma, com a argument a favor de fomentar altres formes de mobilitat metropolitana, que el cotxe particular únicament suposa el 25% de la mobilitat total a l’àrea metropolitana. Al seu torn, Busquets posa de manifest la necessitat que el nou PDU doni als espais rurals un sentit estructural, i no fragmentat o segregat de l’espai urbà, per tal que s’integrin i es generi consciència que el que passa en el territori urbà té incidència en el territori rural i viceversa.

Pel que fa als usos dels espais verds, que ha de tenir continuïtat perquè el paradigma ha canviat i ara «el verd s’usa de manera diferent, està més relacionat amb la continuïtat, l’oci, els horts», segons Maria Rubert, el repte és convertir-los en actius econòmics. Així ho anuncia Ramon Torra, que creu que «si volem defensar el parc agrari del Baix Llobregat perquè no vinguin i ens posin casinos, l’hem de convertir en un actiu econòmic. Segurament, la inversió econòmica que dona més retorn a Catalunya és l’agrícola». A més de la zona agrària, el PDU posarà especial èmfasi en la protecció del parc de Collserola.

OPORTUNITATS
La Zona Franca i l’aeroport

Busquets assegura: «L’àrea metropolitana és un territori d’oportunitats». ¿Per exemple? «Barcelona té per casualitat la força de tenir un port industrial i un aeroport molt a prop, i una Zona Franca fantàstica, que està buida. La Zona Franca podria ser la zona amb activitat industrial més gran d’Europa del sud», vindica Busquets, que argumenta que «el fet que aquests espais de gran mobilitat internacional estiguin al voltant del riu, al costat del Prat de Llobregat i de l’Hospitalet, dona unes oportunitats que estan allà, i el PDU ha de ser capaç de catalitzar-les». Un altre exemple d’oportunitat aprofitada, a judici de Busquets i Torra, és el Parc Fluvial del Besòs, que travessa els termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. «El Besòs abans era una claveguera i avui dia és un gran espai», destaca Busquets.

Precisament, un d’aquests dos municipis, Santa Coloma de Gramenet, Torra el destaca com a referència del potencial metropolità: «La compatibilitat de l’ús residencial amb el d’activitat econòmica dona resultats com el de Santa Coloma, i el seu centre té una activitat comercial que ja li agradaria tenir a la majoria de barris perifèrics de ciutats europees com Hamburg o Madrid».