La Marxa per la Paràlisi Cerebral congrega 2.300 persones

No és la carrera més multitudinària del calendari atlètic. Tampoc la que aplega més estrelles. Ni tan sols puntua per a cap campionat i, de fet, el temps és el menys important. Però sí que és una de les cites esportives amb més sentit de l’any. La Marxa per la Paràlisi Cerebral va congregar ahir a prop de 2.300 persones pels carrers del districte de les Corts de Barcelona, en dos recorreguts d’un i cinc quilòmetres amb arribada i sortida a l’avinguda de Sant Ramon Nonat.

La carrera, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’organitzen la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral (Fepccat) i l’empresa Ipsen Pharma. L’ambient festiu va marcar un matí de diumenge en el qual també els afectats per aquest tipus de malalties cerebrals van formar part, al costat de les seves famílies, de la línia de sortida de la marxa. «Aquests esdeveniments ens ajuden a trencar barreres i prejudicis que encara són molt presents en la nostra societat», va assenyalar la presidenta de l’entitat, Mercè Batlle.

Aquesta competició atlètica, de fet, al marge de donar a la ciutadania una nova oportunitat per estirar les cames amb un dorsal al pit, també és una manera, va explicar Batlle, de «donar visibilitat a un col·lectiu» la rutina del qual a l’espai públic no sempre és tan senzilla com hauria de ser.

CADA 500 NOUNATS / La paràlisi cerebral, segons va informar la Fepccat, és la causa més freqüent de discapacitat física entre les criatures, i s’estima que un de cada 500 nounats pateix paràlisi cerebral. «Per aquest motiu –va explicar l’entitat– l’objectiu d’aquesta cita esportiva és rete homenatge a totes les persones que, d’una manera o altra, conviuen amb aquesta patologia o altres discapacitats similars, i que, un dia rere l’altre, lluiten per tenir una vida tan normal com sigui possible».

La carrera, com ja es fa des de la seva primera edició, també pretén conscienciar sobre la igualtat d’oportunitats i la necessitat d’inclusió social d’un col·lectiu que, en el conjunt d’Espanya, puja a 120.000 persones.