Conflicte a l'aeroport

La porta secreta de l'aeroport

Milers de persones s'han amuntegat al control de sortides amb els seus deu passadissos col·lapsats mentre a la planta inferior un altre accés estava buit

2
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández / El Prat

La informació ho és tot. Especialment en moments de crisi. Per això quan un passatger que intentava volar ahir a la tarda amb la seva família a Eivissa li va dir angoixat a un vigilant que les quedaven 50 minuts per agafar l’avió, mentre es trobava al final d’una marea humana de dues hores d’espera al vestíbul principal de sortides de la T-1, i l’empleat li va donar la solució: «Baixi a la planta inferior, la d’arribades, passi pel costat de la cafeteria i dirigeixi’s al pàrquing A i al final veurà diverses portes d’embarcament amb la indicació Sortides Vols Regionals (dins d’Espanya). Segur que no hi ha ningú». Dit i fet.

    

La misteriosa porta secreta, en què hi ha tres filtres de seguretat amb detector de metalls i escàner per a l’equipatge de mà, està en un extrem de l’aeroport. A la mateixa hora que a la planta superior, la de sortides, milers de passatgers feien cua, curiosament la de baix (planta d’arribades) estava buida i els sis vigilants semblaven avorrits. En uns 10 minuts, pels volts de les 17.30 hores, aquest diari va comprovar que tan sols hi van passar un parell de persones.

    

Per aquest accés desconegut a les zones d’embarcament, que no té res a veure amb altres d’habilitats per a les tripulacions, els discapacitats o els viatgers preferents, no poden passar els passatgers amb destí a altres països, però sí tots aquells que volen a un destí nacional. «Mira que a les companyies no els costaria res dir a la gent que baixin al pis de baix i més en un dia així, però passen de tot», deia el vigilant que intentava donar una sortida, i mai més ben dit, als passatgers que anaven més justos de temps.

Un pas especial sense cues

La falta d’informació sembla acarnissar-se amb les vies d’embarcament, lògicament les més utilitzades en una terminal de sortides. Ja que una cosa semblant passa amb la denominada Fast Track o via ràpida. Un pas especial, sense cues, per als passatgers de primera classe o business o aquells amb targeta or o platí d’algunes companyies aèries. L’únic cartell que avisa el passatger quan es col·loca davant de les 10 vies del control de seguretat d’on és el Fast Track està equivocat, apunta a una sortida normal, la mateixa on ahir s’amuntegaven fins a més de 4.000 passatgers cada hora.

    

«Fa dos mesos que van canviar la porta, però el cartell segueix mal col·locat», explicava una empleada que es desvivia informant els viatgers per si algun era preferent i podia evitar la monumental cua. «On podria pagar un suplement per anar per la Fast Track», va arribar a preguntar-li un altre viatger apressat. Tot i així, si hagués tingut aquell accés autoritzat li haurai costat molt trobar-lo. «Mira que seria fàcil canviar la fletxa del plafó superior perquè la gent vegi on és la verdadera entrada», apuntava un viatger.

Notícies relacionades

    

L’entrada VIP és a uns 30 metres a l’esquerra de la principal i només està marcada per un cartell provisional posat a terra. Sort que els denominats viatgers freqüents, els que guanyen milles i bonus amb els seus nombrosos vols de treball executiu, ja saben on és la segona porta misteriosa. Però ahir, en ple caos, fins i tot els detectors de metalls amb escàner preferents patien cues. No eren milers de persones, no. Potser tan sols unes 200. Moltes, sens dubte.