Agenda per potenciar l'entorn del riu

El Besòs vol deixar de ser la frontera de Barcelona

Barcelona, Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Montcada aposten per potenciar la zona

Els ajuntaments uneixen esforços per convertir-la en un nou punt de centralitat metropolitana

D’esquerra a dreta, Laura Campos, Dolors Sabater, Joan Callau, Ada Colau, Núria Parlon i Janet Sanz.

D’esquerra a dreta, Laura Campos, Dolors Sabater, Joan Callau, Ada Colau, Núria Parlon i Janet Sanz. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
JOAN SALICRÚ / BARCELONA

Ni frontera ni pati del darrere, frontissa i nou punt de centralitat metropolitana. Amb voluntat de treure's l'estigma de territori ignot i invisible. Aquesta és la voluntat que hi ha darrere de la denominada Agenda Besòs, presentada aquest dimecres al Campus Besòs de la UPC en una roda de premsa conjunta duta a terme per les alcaldesses Núria Parlon (Santa Coloma), Dolors Sabater (Badalona), Laura Campos (Montcada i Reixac) i el batlle de Sant Adrià del Besòs, Joan Callau, juntament amb la de Barcelona, Ada Colau.

Aquest acte és la primera concreció sobre paper d'una estratègia conjunta supramunicipal a la qual es va donar el tret de sortida el febrer de l'any passat.  Així, entre les 130 accions previstes figura la construcció de 3 nous ponts sobre el Besòs –un d'ells una passarel·la-, així com donar “qualitat urbana” als altres cinc que ja existeixen.

URBANITZACIÓ DE LA LLERA DEL RIU

També la urbanització com a passeig de la llera del riu en el seu vessant barceloní –perquè deixi de desentonar amb la de Santa Coloma i Sant Adrià, on és un espai ple de vida des de fa temps- així com el futur parc de les Tres Xemeneies i la Bessossada, una Festa Major de tots els municipis implicats que intentarà “agermanar” els seus habitants.      

“Un milió de persones, el 12% dels catalans, viuen aquí, de manera que, com Barcelona, hem de girar definitivament la mirada cap a aquesta zona”, ha afirmat l'alcaldessa Ada Colau, que ha enllaçat la seva intervenció amb els 25 anys dels Jocs Olímpics. “En aquell moment vam recuperar el mar, ara és el moment de recuperar el Besòs”, ha comentat.

Així mateix, l'alcaldessa ha lamentat el dèficit d'inversió que històricament ha patit la zona i ha subratllat el seu compromís amb el Besòs recordant que el pla de barris, que és la nau capitana del seu mandat, ha començat la seva execució per aquí. “Per nosaltres, el Besòs era i és una prioritat”, ha insistit. De fet, una de les idees que es dibuixa en el pla és portar aquesta idea a tot l'àmbit metropolità.

INTERNACIONALITZACIÓ

L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, ha volgut anar una mica més enllà i, a més de parlar de cohesió social, ha explicat que es tracta d'una zona amb voluntat d'internacionalitzar-se. “L'estratègia que des de Santa Coloma duem a terme, vinculada a les ciències de l'alimentació, la gastronomia i la salut, vol projectar aquesta zona al món”, ha afirmat.

Parlon també ha apuntat la necessitat d'exercir com a lobby de pressió cap a les altres administracions amb competències en el territori, sense oblidar les possibilitats de finançament procedents de la Unió Europea. Reclamació a la qual s'ha sumat immediatament Ada Colau: “Hi ha molts projectes en infraestructures que depenen de la Generalitat i de l'Estat”.

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha apuntat que era necessària la configuració de l'àrea del Besòs per “exercir de contrapès” a la zona del Llobregat i ha assegurat que els problemes vinculats a les persones sense llar i a l'emergència habitacional seran prioriataris.

LA COMPLEXITAT DE LA MINA

Notícies relacionades

Per la seva banda, el batlle de Sant Adrià, Joan Callau, ha manifestat que la complexitat de situacions com la del barri de la Mina és el que explica la necessitat de treballar en conjunt. L'alcaldessa de Montcada, Laura Campos, ha destacat que ha arribat el moment del Besòs: “Si ens creiem la idea de la ciutat metropolitana, no podem tenir barris de primera i de segona”, ha apuntat.

De moment, els primers 15 projectes que figuren a l'agenda estan pressupostats amb una quantitat que oscil·la entre els 150 i 200 milions d'euros, una xifra inconcreta, entre altres coses, perquè cada un dels projectes inclosos té un esquema de finançament diferent en funció de les administracions que hi han d'intervenir.