Barcelona es desperta amb un petó entre Messi i Ronaldo

L'artista urbà Tvboy, autor de l'efímera però celebrada Santa Colau, s'anticipa al passeig de Gràcia a un diumenge de llibres, roses i futbol

5
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

A només tres pàgines del dia de Sant Jordi i a idèntic temps de descompte de l’enfrontament al Bernabéu entre el Reial Madrid i el FC Barcelona, Leo Messi (170 centímetres) s’eleva sobre les puntes dels peus i estampa un petó als llavis de Cristiano Ronaldo (184 centímetres). L’argentí porta una rosa a la mà. L’obra es titula L’amor és cec i és l’última furtiva acció de Tvboy, per descomptat un artista urbà en ratxa, si és que la vara de mesurar és quant i com se’n parla. Últimament, molt i bé. L’obra, una versió actualitzada d’un treball anterior del pintor Antonio de Felipe amb idèntics protagonistes i situació, és al passeig de Gràcia, davant de l’Apple Store, en el que podria començar a considerar-se el museu de pop art de Tvboy, ja que allà on un dia hi va haver una d’aquelles minúscules gasolineres de ciutat, allà mateix, a dos passos de la plaça de Catalunya, aquest artista exhibeix ja quatre de les seves obres.

Barcelona va camí  de tornar a ser la meca de l'art urbà que ja era abans de l'ordenança cívica del 2005. Paraula de Tvboy

No sempre és possible acompanyar un artista del carrer. Són fugissers com animals del bosc. Una distracció i els cacen a base de multes. L’oportunitat, doncs, és bona per indagar com Barcelona va camí de tornar a ser la meca de l’art de carrer que ja va ser fins que el 2005, com si fos la llei seca de la creativitat, va arribar l’ordenança de civisme.

ENCAPUTXAT A MITJANIT

Tvboy surt de casa just a mitjanit. En bicicleta. El trànsit és escassíssim. S’atura als semàfors. Va amb caputxa, cola blanca a la motxilla i la predisposició a contravenir l’ordre municipal, però sense saltar-se el vermell dels semàfors.

Santa Colau.

El destí no era Gràcia, un barri on la presència de Tvboy comença a ser habitual. La meta era aquesta cabina en desús davant de l’Apple Store, una cantonada transitadíssima de dia. Aquí, abans de prosseguir, val la pena obrir un parèntesi sobre un revelador descobriment que fa Tvboy. A Gràcia, diu, penja una de les seves obres (n’hi ha tres, per exemple, al carrer de Verdi) i immediatament s’il·luminen les xarxes socials. Quan va penjar el seu Santa Colau a dos passos de la porta de l’Ajuntament de Barcelona, l’ebullició va ser breu perquè el propietari de la vitrina que va triar com a marc la va arrencar en menys de 24 hores, però els mitjans de comunicació es van fer ressò de la provocació. En canvi, les seves obres del passeig de Gràcia transiten per les xarxes com clients d’un fumador d’opi, mig adormides. «Aquest és un carrer de turistes», lamenta. És la columna vertebral de la ciutat i resulta que no té nervi cultural. Però diumenge, encara que només sigui per un dia, serà, deixant de banda la Rambla, el bulevard de les roses i els llibres, un formiguer, i allà estaran, en un petó impossible, Messi i Ronaldo.

Després hi ha l’altra qüestió. ¿Què ha passat perquè a Barcelona es refaci l’art urbà d’aquella controvertida ordenança cívica? Els artistes, simplement, s’han adaptat al nou mitjà, assegura Tvboy. Ell, per exemple, no treu els aerosols de pintura de casa. El seu estil seria perfecte per a la tècnica de l’stencil, l’ús de plantilles i esprais amb els quals personatges com Banksy han assolit fama planetària. Quedaria molt millor, sí, però així podria empaperar el seu estudi amb inassumibles multes. L’alternativa és sortir de casa amb l’obra ja confeccionada i, simplement, enganxar-la. A efectes de l’ordenança, se’l tracta igual que a les immobiliàries que pengen en façanes i fanals anuncis que busquen clients.

RICARD FADRIQUE

El primer públic del matí.

Norma municipal en mà,  l'art urbà té la mateixa sanció que els anuncis que pengen les immobiliàries.

Igual procés d'adaptació al mitjà han portat a terme artistes com Clet Abraham, que ocasionalment fa escala a Barcelona i tuneja els senyals de trànsit amb cinta adhesiva. O Francisco de Pájaro, que, molt espavilat ell, punta els seus aerosols només a escombraries i mobles vells, cosa que no li ha impedit entrar en el mercat internacional de l'art a preus que fan caure d'esquena.

Wonder Carmena.

MASCLE ALFA

Tvboy és un cas similar de progressió ascendent. La seva obra ha sigut exposada en galeries d’art d’Itàlia (és milanès), els Estats Units, Dinamarca, Líban…, vaja, dels llocs on cal ser-hi per arribar a ser algú en el planeta de l’art urbà. No surt Londres a la llista, és cert, però és que allà pocs s’hi atreveixen mentre duri el regnat del mascle alfa del grafiti, el misteriós Banksy en qui Tvboy s'ha inspirat parcialment per a la seva última creació. De l'artista de Bristol (se suposa que Banksy va néixer allà) és cèlebre la imatge de dos ‘bobbies’ en un apassionat petó.

Puigdemont, amb la seva versió 'potteriana'.

Notícies relacionades

La qüestió és que l’obra de Tvboy, al seu ritme, va acumulant reconeixement, potser perquè no és simplement estètica. El dia abans del judici a Mas, va penjar els seus Rei Artur als voltants del Palau de Justícia. En una altra de les parets de l’extinta gasolinera va recrear un Carles Puigdemont caracteritzat com a Harry Potter (ben vist, fins i tot tenen un aire), i la imatge li va arribar a través de Twitter al president, que va intercanviar missatges amb l’artista fins que aquest li va enviar un exemplar emmarcat de l’obra.

A Madrid, la seva Wonder Carmena va ser tota una sorpresa, tant que fins i tot l’'Abc' li va dedicar un espai moderadament elogiós. També el papa Francesc ha sigut objecte de la seva particular mirada, transformat, igual que l’alcaldessa de Madrid, en un superheroi, però per al Pontífex  sembla que té pensats uns altres nous plans. “Vull anar a Roma i fer alguna cosa amb el Papa i la nova alcaldessa de la ciutat, Virginia Raggi”, diu. S'admeten apostes. Segur que un petó sí que cau.