EL FUTUR D'UNA INSTITUCIÓ HISTÒRICA

Tres candidats opten a donar un nou impuls a l'Ateneu Barcelonès

Genís Roca, Bernat Dedéu i Jordi Casassas s'enfronten al repte de revitalitzar l'entitat

icoy37667412 ateneu170314175512

icoy37667412 ateneu170314175512 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL / BARCELONA

tres candidats amb opcions dispars opten a la presidència de l’Ateneu Barcelonès que, a diferència d’altres eleccions, prioritzen que els socis més joves nascuts en la democràcia se sentin compromesos amb aquesta institució que impulsa el debat intel·lectual des de la seva fundació el 1860. L’historiador Jordi Casassas (Barcelona, 1948), guanyador dels últims comicis convocats el 2014, lidera una llista continuista i amb més implicació sobiranista amb el lema El futur és ara. Bernat Dedéu, filòsof i escriptor, encapçala la candidatura Ordre i aventura, la més radical per la seva aposta de renovació generacional. I Genís Roca, arqueòleg i especialista en estratègia digital, capitaneja la proposta Tradició i modernitat, que impulsa una nova etapa marcada per la transparència i per una obertura social amb més influència en la ciutat.

Les eleccions es convoquen per demà,  16 de març, encara que els resultats per la complexitat del seu sistema transversal, en el qual els socis poden votar persones de diferents candidatures, no es coneixeran fins a les tres o les quatre de la matinada. Un total de 3.164 socis, dels 4.045 registrats, tenen dret a vot, ja que les clàusules indiquen que és necessari tenir un mínim de sis mesos d’antiguitat.

"UN CLUB PRIVAT"

Genís Roca (Girona, 1966) basa la seva campanya en quatre àmbits: l’atenció del soci, els serveis que ofereix l’entitat, les activitats que desenvolupa i l’eficàcia de la gestió. «Oriol Bohigas, en la seva etapa com a president de l’Ateneu, va dinamitzar, va posar al dia i va situar al mapa de la ciutat una institució que havia quedat ancorada en el temps. Després, l’economista Francesc Cabana va aconseguir estabilitzar-la financerament», argumenta el candidat gironí.

«Però, en aquesta última legislatura, l’Ateneu s’ha quedat estancat, amb una inèrcia a la baixa», exposa. L’arqueòleg destaca que el 25% del cens són socis nous. «Hi ha massa rotació. No es compleixen les expectatives i molts s’acaben donant de baixa», precisa. Segons Roca, l’Ateneu d’avui es limita a ser un club privat amb accés a un pati i a una cafeteria. «L’eix de l’entitat han de ser el soci i les activitats, no un edifici històric», sentencia.

"ENSOPIMENT CULTURAL"

Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) vol ser candidat per «agraïment» a una entitat que l’hi ha donat «tot» en la vida. «La nostra generació ha de tenir un espai per expressar el talent. Barcelona està vivint un moment creatiu extraordinari i l’Ateneu ni se n’assabenta. S’ha convertit en una institució autista. Estem fora del món cultural del segle XXI», considera el filòsof. Segons ell, l’Ateneu ha caigut en «un perillós» ensopiment cultural. «Els actes no tenen transcendència, s’han de reduir i racionalitzar. Moltes vegades es contraprogramen entre ells. S’ha de prioritzar la qualitat. L’estratègia ha de canviar. Hem de deixar de ser un hotel i passar a ser una fàbrica de creació cultural», defineix Dedéu.

Una de les seves prioritats és aconseguir rejovenir la plantilla. «Fan falta 500 socis nous menors de 35 anys. Avui tan sols l’1% dels nostres socis estan en aquesta franja d’edat. Això no vol dir que vulguem expulsar ningú. La gent gran és el gran tresor de l’entitat», defensa Dedéu, que igual que els altres dos candidats es declara «desacomplexadament» independentista. «Això sí, la nostra prioritat no és política. No hi ha ni un sol membre en la nostra candidatura que tingui carnet d’un partit», precisa el més jove dels aspirants a president.

"POLÍTICA SENSE PARTIDISME"

Notícies relacionades

Jordi Casassas (Barcelona, 1948) vol tornar a portar el timó de l’Ateneu perquè brotin les llavors del projecte que ha liderat aquests últims tres anys. «Ara conec bé la casa i la seva història i sento il·lusió per tornar a l’Ateneu tot el que m’ha donat a mi. Al llarg d’aquest temps hem aconseguit que no sigui un oasi en el món cultural i que el que passa dins de les seves portes tingui transcendència», assenyala l’historiador sobiranista, que defensa que la institució s’ha d’implicar en política, «però sense partidisme».

«Igual que la major part de la societat catalana, els socis de l’Ateneu estem preocupats per les dificultats que està travessant el procés. Però la nostra candidatura és plural. No som proselitistes», ressalta. Entre els èxits aconseguits al llarg d’aquests anys destaca un «lleuger» augment en el nombre de socis (81 més), la democratització en la gestió, la prioritat del diàleg, els acords amb el Teatre Nacional de Catalunya i el Liceu, i la renovació de la secció de cultura, que considera la més activa de les últimes dècades.