Centre de repressió ideològica

Dos futurs presidents de la Generalitat van passar per la Model, Lluís Companys i Jordi Pujol. Està tot dit. La presó de Josep Domènech i Estapà i Salvador Viñals va ser també durant molts períodes fins a l’arribada de la democràcia posterior al franquisme un centre de repressió ideològica en tota regla. La llista dels presos polítics que hi han passat tindria l’extensió de la guia telefònica d’una ciutat mitjana. Després de la victòria feixista en la guerra civil no hi cabia una ànima. No sobra la documentació sobre la població reclusa d’aquella època, però dades fiables situen la de la Model el 1940 en 13.000 persones. 

Josep Maria Loperena, advocat des del 1964, es va especialitzar en la defensa de perseguits polítics. Els Joglars, per 'La torna', i els anarquistes acusats del 'cas Scala' van ser alguns dels seus molts defensats. «Anava cada dimarts a la Model a veure els meus clients i al sortir m’havia de prendre dos whiskis. Aquell lloc et deixava fotut», diu.

Notícies relacionades

Un cotxe es precipita a la rambla del Carmel al sortir d’un pàrquing marxa enrere

El pressupost i les ordenances fiscals de BCN fan el primer pas

L’antropòleg Manuel Delgado va ser detingut en l’enfrontament amb la policia que hi va haver en l’actuació de Raimon en les festes de Gràcia de 1975. Tenia 19 anys. Prèvia pallissa a la comissaria, va ser portat a la Model, on va passar tres mesos acusat d’insults d’obra a les forces armades. Va passar por per si algú cantava la seva militància a les Joventuts Comunistes de Catalunya, va jugar a la petanca amb el Vaquilla, el Pincho i l’Estrella, va veure Heidi en companyia de quinquis  i va assistir a un motí quan a un funcionari se li va escapar la mà i va matar l’Habichuela. «De sobte ens va arribar un clam terrible –recorda–. Comuns i polítics van ocupar unes hores la presó. '¡No som gossos! era el crit'».

Delgado era a la Model quan Juan Paredes, 'Txiki', va ser conduït des d’aquesta presó davant un escamot d’afusellament el 27 de setembre. La nit va ser estranyament silenciosa. «Al matí un home va penjar una tovallola vermella a la reixa exterior de la seva cel·la –explica Delgado–. Segurament ho va fer de manera innocent, però va semblar un símbol». Així ho van entendre també els funcionaris, que l’hi van fer retirar.