ENCLAVAMENT CULTURAL DE REFERÈNCIA

L'Ateneu Popular de Nou Barris celebra 40 anys de cabreig i circ

L'espai autogestionat compleix quatre dècades en un moment dolç en les seves cares artística, formativa i social

Equipament cultural de primera línia, segueix sent un projecte polític vetat als partits polítics

JOAN PUIG

L'Ateneu Popular de Nou Barris celebra 40 anys de cabreig i circ
L'Ateneu Popular de Nou Barris celebra 40 anys de cabreig i circ
L'Ateneu Popular de Nou Barris celebra 40 anys de cabreig i circ
L'Ateneu Popular de Nou Barris celebra 40 anys de cabreig i circ
L'Ateneu Popular de Nou Barris celebra 40 anys de cabreig i circ

/

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Helena té 11 anys i molt clar que quan acabi de l’escola infantil vol passar a la juvenil, i després a la professional Rogelio Rivel, a la carpa plantada darrere l’Ateneu Popular Nou Barris, on la nena se sent com a casa. És a casa, de fet. La seva germana Emma, de 14, és alumna de l’escola juvenil, i la Susanna, la seva mare, actiu membre de l’hampa –«sobretot, hampa amb hac, heroica associació de mares i pares»– de l’escola de circ de l’Ateneu, on aquests dies les famílies preparen el Carnaval. Han batejat la carrossa com L’autista d’Hamelín; una crítica al vergonyós paper de la Unió Europea en la gestió de l’acollida de refugiats.  

Veïna de Llucmajor –actual plaça de la República–, la Susanna va conèixer l’escola de circ pel boca orella i va decidir apuntar-hi primer la seva filla gran, quan tenia sis anys, «perquè fes exercici». Llavors era una nena molt moguda i tímida, i van decidir provar-ho. Vuit anys després, encara continua allà. Els malabars l’atrapen. «Portaves la nena a l’escola i et quedaves al bar mentre durava la classe per no haver de pujar i tornar a baixar, i allà sempre hi passen coses, quedes imbuït», explica aquesta activa mare, també membre de la comissió de formació de l’Ateneu, aquest any d’aniversari.

PROJECTE POLÍTIC

L’Ateneu Popular Nou Barris és la suma de petites històries com la carrossa del Carnaval d’aquestes nenes, del barri, i d’històries més macro, amb una programació internacional de circ de referència a Europa. En un espai noble de l’enorme llenç per a art urbà que té per façana, hi segueix penjat un cartell de la Nou Barris cabrejada diu prou. «Continuem cabrejats», responen sense dubtar-ho al ser preguntats per l’assumpte. 

A l’Ateneu Popular Nou Barris –potser és més ajustat parlar de Nou Barris, així, en general– estan sempre en guàrdia. Mani qui mani. Encara que ara ho facin, com ho fan, activistes al costat dels que van construir aquesta campanya, nascuda en el convuls any 2012 per denunciar els efectes devastadors de la crisi econòmica al districte, amb el lema «no és pobresa, és injustícia». «Al llarg d’aquests 40 anys l’Ateneu mai ha deixat de ser un projecte polític», expliquen els seus impulsors amb orgull. Un projecte polític en què, subratllen, no hi tenen cabuda els partits polítics. No l’hi tenien fa 40 anys, quan es va plantar la llavor, ni l’hi tenen tampoc avui. Els partits, de fet, són els únics actors polítics que no caben a l’equipament, no amb les seves banderes, o amb els seus carnets a la boca. 

«Això era un bé comú molt abans que es donés nom a aquesta idea», assegura Borja Lozano, treballador de l’ateneu. Un bé comú que fa servir la cultura, el circ, «com a potent eina per a la transformació social», com reivindica sempre Antonio Alcántara, un dels xavals del barri que han crescut de fet a l’ateneu, on va ser al llarg d’un període de nou anys responsable de formació i circ social.  

Aquí es crea circ –va ser una pionera fàbrica de creació, ara tan en voga–, s’hi programa circ i s’ensenya circ, no només a nens i joves, també fan tallers per a persones discapacitades o persones grans. No en va l’Ateneu és la catedral del circ social.

Quaranta anys després del seu èpic enlairament –les activitats per celebrar l’aniversari s’allargaran durant tot l’any–, l’espai s’ha convertit, també, en una escola de participació ciutadana. Tant per als molts nens i joves que passen per aquesta vella fàbrica entre els costeruts barris de Roquetes i Trinitat Nova, contagiant-se de la seva horitzontal forma de prendre les decisions; com pels molts espais de gestió comunitària que, durant aquestes quatre dècades, han anat sorgint a tota la ciutat. 

L’Ateneu és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, però la seva gestió no ha deixat de ser mai de la gent.

Primer ho feien i, després, ja teoritzaven. Va passar amb conceptes com bé comú, circ social i gestió comunitària. Referents de tot plegat molt abans que existissin les etiquetes. 

Notícies relacionades

L’Ateneu Popular –el popular aquí adquireix tot el seu sentit– és una de les peces d’aquest potent engranatge que és el teixit associatiu de Nou Barris. Van detectar la falta d’espais d’oci i trobada per als adolescents del districte i, en xarxa, de l’única manera que saben treballar –ja que es regeixen per la màxima que per educar un nen fa falta tota la tribu–, van crear el projecte d’educació comunitària Franja. En aquest context, el 2003, neix l’escola juvenil.

Els tallers de circ, la prehistòria de l’escola, van néixer de forma espontània, com tantes altres coses aquí. Els xavals s’acostaven a la planta asfàltica ocupada pels veïns per veure què s’hi coïa atrets pels artistes, que havien aterrat allà per la gran oportunitat que oferien els seus sostres alts. S’hi acostaven i s’hi interessaven. I als artistes els encantava compartir els seus coneixements, però a la vegada havien de treballar: estaven creant. Així, per donar respostes a les demandes dels nois sense destorbar la creació artística, van començar,  l’any 1985, els tallers oberts els dimarts i dijous; amb aquesta lògica comunitària. Sempre.