¿Qui són els ciclistes del metro?

Bernardo ho sent a mitges. Demana perdó a qui s'ha pogut sentir agredit, sobretot al col·lectiu ciclista, que pateix les conseqüències de les crítiques, però reivindica la gamberrada perquè considera que fa falta una mica de "rebel·lia en un món tan avorrit". És el creador del grup Rock&Ride, un negoci en potència i un homenatge a les bicicletes de pinyó fix, les que no porten frens, les que només responen a les cames del ciclista. Diumenge, aquest grup de nois van pedalejar per l'intercanviador de metro de Passeig de Gràcia. Van penjar el vídeo a les xarxes i es va desfermar una onada de còlera. ¿Els importa? Sembla que no gaire, però per si les mosques han retirat la gravació de la seva pàgina.

Aquest jove de trenta i tants es dedica a modificar bicicletes, a personalitzar-les, i espera poder tenir taller propi d'aquí uns mesos. Va crear el grup a Facebook per diversió fa un parell d'anys, per conèixer 'riders' que, com ell, viuen el ciclisme urbà d'una manera diferent de la tradicional. Diferent perquè afegeixen al pedaleig un punt canalla, el que sempre s'ha associat a les 'fixies' nascudes als Estats Units als anys 80, quan els missatgers van començar a usar-les perquè no requereixen grans reparacions i són lleugeres i ràpides.

SORTIDES CADA DIUMENGE

Els membres de Rock&Ride es reuneixen cada diumenge a les sis de la tarda per fer una volta per la capital catalana. L'última sortida -ja n'han fet unes 25- va incloure aquest polèmic tram pel suburbà. "Va ser espontani i improvisat, no hi havia cap maldat en la idea". Bernardo explica que si Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) l'acaba multant, la sanció la pagaran entre tots. Molt a contracor perquè, diu, no van cridar ni van empènyer ni van violentar a ningú. "Em sorprèn tant rebuig a la bici a Barcelona. Només intentem viure el ciclisme a la nostra manera, sense afany de molestar a ningú, no anem com cafres. Però pot ser que el diumenge fóssim una mica egoistes, és veritat...".

Els dilluns i els dimecres a la nit solen reunir-se a la Ciutadella o en l'anomenada plaça de l'Aspirina (la cruïlla de Diagonal amb Marina) per jugar a 'bike pol', un esport que requereix una gran habilitat, no només per aconseguir perforar la porteria contrària, sinó per evitar doloroses caigudes amb la bici. En el grup, explica el seu fundador, hi ha gent "de tot tipus i de tots els barris". També un pare que hi va amb la seva filla de 10 anys.

Notícies relacionades

Uns ciclistes circulen a tota velocitat pel transbord de Passeig de Gràcia

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Bernardo no té gaire clar com acabarà la cosa. Creu que també els pot beneficiar, que més gent vulgui unir-se a ells. Però li sap greu que tants ciclistes també els hagin posat a parir a internet. És normal, perquè la bici arrossega en aquesta ciutat un estigma del qual és molt difícil desprendre's. Malgrat que només estan implicades en el 3,9% dels accidents registrats el 2015 a Barcelona (per un 39% de motos o un 46% de turismes), segueixen sent les grans discutides de la via pública. En part, perquè encara se'ls permet circular per les voreres, cosa que s'hauria de prohibir d'aquí un any i mig perquè així ho dicta l'ordenança.

Per això, i perquè ja per si mateix anar en bici comporta certs riscos, que uns joves taquin una mica més la seva imatge no ha agradat gaire.