Els Reis Mags, una il·lusió invencible

Dos homes d’uns quaranta anys observen des de lluny la marabunta que es concentra a la primera fila per veure de prop la cavalcada dels Reis d’Orient. La cara dels nens s’il·lumina més que els fanalets quan s’acosten Melcior, Gaspar i Baltasar. Però molt menys que la dels dos homes quan es presenten els dos amics que faltaven amb quatre cerveses. Quatre pares veient els toros a l’altre costat de la barrera, brindant amb el somriure còmplice de qui sap que aquesta fugida és una valuosa victòria a assaborir amb discreció.

–Tots quatre esteu de foto. ¿Us en puc fer una?

–Ni de broma.

–D’acord, sense fotos. Només una pregunta. ¿Us heu plantejat no venir pel risc d’un atemptat?

–El meu fill té 12 anys, està obsessionat amb els atemptats perquè els ha vist per la televisió. Però no s’ha de tenir por. S’ha de venir a la cavalcada, avui no fa fred, és fantàstic… Si deixem de fer coses per por, malament rai.

Després d’aquest últim aforisme, trago llarg del seu autor i triple assentiment silenciós de la resta de la colla. No gaire lluny, Annegien contempla la multitud des d’una distància encara més prudencial. A Holanda no n’hi ha, de Reis Mags. Als seus 41 anys, els veurà passar per primera vegada. «¿Deixar de celebrar una cosa així per culpa de l’amenaça terrorista? No, ni de lluny. Si existís informació concreta que han planejat un atac, la policia no deixaria que s’organitzés. Si no ho ha impedit, s’ha de fer», conclou embastant un argument semblant al dels quatre amics.

PLA D’EMERGÈNCIA

Almenys 600.000 barcelonins pensen igual que els testimonis anteriors i es van llançar ahir al carrer per disfrutar d’una cavalcada que es va celebrar amb el pla d’emergència municipal activat, amb els caps dels cossos de seguretat i emergències a la sala de control de Barcelona i amb mesures en vigor extraordinàries, com ara prohibir la circulació de camions per protegir la ciutat d’atemptats com els que no es van poder imaginar abans dels atropellaments massius de Niça o Berlín. Han sigut setmanes de treball i de reunions de policies, bombers, SEM i Protecció Civil per minimitzar riscos. Feina tan discreta com el dispositiu teixit per blindar la ciutat. Gairebé sense policies a la vista.

El Juanjo és veí del Born i fa sis anys que escull el mateix punt per sobreviure al tumult: una clariana del Pla de Palau. La seva estratègia inclou una escala plegable per fer pujar els seus fills per sobre de la línia de caps. «No he vist policies, fins ara cap», reconeix. Tan bon punt comença la desfilada, sí que n’apareixen. Primer cavalls de la Urbana, després quatre furgonetes –dos dels Mossos i dos de la Urbana–. A peu i uns passos al davant, un agent amb l’uniforme antitrauma de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). «És un soldat», informa un nen des de dalt d’una altra escala a la seva mare, que l’agafa.

Al perímetre de la ruta sí que es perceben dotacions de policies uniformats, distribuïts en grups de tres i amb arma llarga a les mans. A mesura que els assistents s’acosten a la desfilada, només es veuen polos del groc cridaner que identifica els policies municipals de seguretat ciutadana. Segons la previsió, al formiguer hi hauria d’haver un gran nombre d’agents de paisà. Tampoc les unitats d’elit –com el GEI, la Brigada Mòbil o la Unitat Canina– no deuen ser gaire lluny. A la pràctica, si hi són, ni se’ls veu, pel que implicaria, ni ningú els espera.

BARALLA

Notícies relacionades

Barcelona iniciarà els dies festius d’obertura comercial en zones turístiques el 18 de maig a l’espera d’un nou pacte per al 2026

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

Uns minuts abans que comenci la cavalcada, a la primera recta de sortida, l’incident més greu ha sigut aquest: dues mares han protagonitzat empentes i estrebades de cabells per un lloc a la primera fila. La baralla, perquè segons els testimonis oculars s’ha de parlar de «baralla», ha despertat algunes esbroncades i xiulets i ha convocat la presència de la Urbana i de tècnics sanitaris del SEM. La batussa s’ha desfet de seguida, i deixat als agents una muntanya de paperassa que ha durat més que la cavalcada. Literalment, quan ha acabat la desfilada, la policia municipal continuava allà prenent declaracions.

Ha sigut una anècdota que no mereixeria aparèixer ni a peu de pàgina. Si ho fa és perquè no deixa de ser una bona notícia que tota la tensió que ha suscitat la celebració que més menors concentra al carrer anualment –sota un nivell d’alerta antiterrorista de quatre sobre cinc– ha sigut la d’una baralla innecessària per veure de prop els Reis.