¿Què ens depararà el 2017 a Barcelona? A mercè de la bombolla del lloguer

La combinació d’alta demanda i escassa oferta, accentuada la segona part del funest binomi per l’entrada en escena d’inversors als quals es dirigeix bona part del mercat, no només ha posat a Barcelona els lloguers dels pisos pels núvols, i pujant a una velocitat verdaderament supersònica, sinó que ha convertit la recerca d’una vivenda de renda en un viatge per un túnel del terror ideat pel Joker. Material de primera per a un reality show d’èxit garantit per la seva crueltat, amb coves per un ull de la cara, exigències draconianes per part de les companyies immobiliàries, competició entre els interessats, augments de preu per sorpresa, acords trencats a última hora... Els guionistes haurien d’imaginar poc, com a màxim muntar subhastes, si és que ja no es fan de manera encoberta.   

La nova llei catalana de vivenda ha deixat per més endavant la limitació dels lloguers abusius, i ja veurem si arribat el moment el Parlament encararà aquesta espinosa tasca, per no parlar de si el Govern central li permet poner límit als excessos que es produeixen. Era aquesta regulació, almenys aplicada als grans tenidors de vivenda, una reivindicació principal de l’Ajuntament de Barcelona, que segueix on era: sense eines per abordar un gran problema.

Nous temps

Si el 2016 hem descobert la nova bombolla immobiliària, la del lloguer, el 2017 la patirem de valent. Especialment aquells barcelonins díscols que no s’han sabut adaptar als nous temps regits pel turisme, persones tossudes que es resisteixen a deixar de viure en barris cèntrics i no tan cèntrics on ho tenen tot en contra.

Encara que no ho sembli perquè fruit de la inèrcia administrativa se segueix obrint i construint a ritme de speed metal, hi ha una moratòria de noves llicències d’hotels a tota la ciutat. Expira ben aviat i el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) ha d’ordenar tot el tinglado. Hi ha moltes i molt poderoses espases alçades i Barcelona en Comú no ho tindrà gens fàcil per materialitzar les seves restrictives intencions. La rebolcada dels pressupostos ha plasmat més que mai la debilitat numèrica del govern d’Ada Colau, que, allunyat d’ERC i amb la CUP com a electró imprevisible, potser es veurà obligat a obrir vies de diàleg amb CiU. 

Notícies relacionades

¿Què ens depararà el 2017 en política catalana? Avís: l'embolic català anirà a més

¿Què ens depararà el 2017 en política espanyola? Obligats a pactar

Caram, un exdirigent convergent, Pere Macias, pilota el projecte municipal de connexió de les dues xarxes de tramvia per l’avinguda de la Diagonal i un altre, Felip Puig, és el nou president de TRAM, l’operadora del servei. Signifiqui això el que signifiqui, el pla, prioritari per a Colau i anatema per al grup de CiU, es detallarà i agafarà impuls tard o d’hora aquest any. Així mateix està previst que comencin els treballs per a cinc superilles –s’ha d’esperar que més ben planificades que la del Poblenou–, es resoldrà el culebró de l’ordenança de terrasses i s’inaugurarà la restauració del mercat de Sant Antoni, de manera que, tornem al principi, ja saben en quin barri no han de buscar pis perquè serà la nova meca moderna i turística. Un menys.