CULMINACIÓ D'UNA LLARGA REIVINDICACIÓ

Rubianes té per fi la seva plaça a Barcelona

Barcelona aprova de forma definitiva dedicar, per fin, una de les noves 'placetes' del Paral·lel a Pepe Rubianes

Una altra de les placetes de l'avinguda es dedicarà a Joan Viladomat, mentre que la resta seguiran sense nom a l'espera de consens

JOAN CORTADELLAS

Rubianes té per fi la seva plaça a Barcelona
Rubianes té per fi la seva plaça a Barcelona
Rubianes té per fi la seva plaça a Barcelona

/

4
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

No farà falta recórrer a l’Hospitalet, com va proposar Jose Corbacho des de la crida irreverent de Pepe Rubianes des del més enllà en l’última esquela publicada per les seves viudes aquest 1 de març, dia del setè aniversari de la seva mort; o del dia que ens va enviar a tots a fer punyetes, segons paraules de les seves viudes (molt seves, les viudes i les paraules). 

El primer tinent d’alcalde i president de la Ponència del Nomenclàtor, Gerardo Pisarello, va firmar dimarts l’expedient que atorga definitivament la denominació de Pepe Rubianes a la placeta –ehem– del Paral·lel, on es troben els carrers del Marquès de Campo Sagrado i de Viladomat. En els papers municipals –ratificats amb la firma de l’alcaldessa, l’últim tràmit, divendres– en diuen «espai» o «pla», ja que no arriba a plaça, però la polèmica sobre la reforma urbanística de l’avinguda és un debat ja superat, per irreversible.

Les seves gamberres viudes van donar en la seva última i ja esperada esquela veu al seu enyorat Pepe, no se sap si a través d’una ouija. «Fa set anys que espero la plaça que em van prometre els alcaldes Hereu i Trias i res de res! Si ho arribo a saber, no em moro! Colau, guapa, enrolla’t», escrivia el fantasma (amb afecte) de Rubianes, segurament a l’únic home a qui l’alcaldessa deurà perdonar haver-li dit «guapa» (a ell se li perdona ser políticament incorrecte).

No només no es va ofendre pel «guapa», sinó que va agafar elguant i no va trigar a respondre, via tuit: «¡No ens n’oblidem, Pepe! Hi estem treballant, no siguis impacient». Va ser aleshores quan es va sumar a la conversa Corbacho: «Si Ada Colau i Barce-lona no veuen clar posar a un carrer el nom del gran Pepe Rubianes, a l’Hospitalet estarem encantats de fer-ho».

I COLAU ES VA ENROTLLAR

La ponència en la sessió celebrada el 8 de novembre va informar favorablement a continuar amb la tramitació de l’expedient perquè Rubianes tingués un espai amb el seu nom a la seva ciutat, expedient que es trobava en un calaix des del 2014 a l’espera d’arribar a un acord per a la resta de placetes, que sembla complex. Únicament  hi ha consens per a la de Rubianes i la que es dedicarà al compositor català Joan Viladomat, de manera que, després del recordatori de Rubianes, el consistori va decidir separar els expedients per agilitzar el bateig.

CRIDA DES DEL MÉS ENLLÀ

«Amb Pepe Rubianes volem recuperar la memòria dels barcelonins arribats de tot arreu, que han definit la identitat plural de Barcelona. Volem honorar també la creativitat i l’humor crític amb el poder i amb els poderosos, que ens vacuna contra l’arrogància i ens acosta als altres», assegura Pisarello. «En el vuitè aniversari esperem poder celebrar amb les seves viudes que les seves crides des del més enllà han tingut efecte», conclou el primer tinent d’alcalde (l’assignació del nom està firmada, però falta col·locar la placa que ho materialitzi).

Notícies relacionades

La decisió de dedicar «algun espai de Barcelona» al còmic es va prendre el març del 2009, en època Hereu, molt poc després de la seva mort, quan va passar a la carpeta de «Noms aprovats a l’espera de trobar un espai adequat». A més a més de decidir la ubicació, segons les normes de funcionament de la Ponència per no prendre decisions en calent, no es pot posar el nom de cap personatge a un espai si no fa com a mínim cinc anys de la mort (a menys que el difunt tingués una Medalla d’Or de la ciutat, llavors, sí). No era el cas, és clar, així que les viudes de Pepe van esperar pacients fins al 2014, quan l’expedient Rubianes va superar l’obligada quarantena i va canviar de carpeta i de calaix, a l’espera, llavors, de trobar per a la resta de placetes sense nom altres «personatges relacionats amb l’essència teatral de l’avinguda».

CAMPANYA AMB 20.000 FIRMES

El mes de febrer del 2014, quan faltava només un mes perquè es complissin els cinc anys de la seva mort i segons la normativa, ja es podia prendre una decisió amb prou perspectiva, EL PERIÓDICO va impulsar una campanya per demanar a l’aleshores alcalde, Xavier Trias, que retés homenatge a Rubianes amb un carrer. Aquella iniciativa va rebre en ben pocs dies un total de 20.000 firmes de suport. Uns mesos més tard, el desembre d’aquell mateix any, un ple de l’Eixample va aprovar amb els vots a favor de tots els grups municipals excepte el Partit Popular que la placeta del davant del centre cívic Cotxeres Borrell rebés el nom de l’estimat humorista. Superar aquell famós «la unitat d’Espanya em sua la polla per davant i per darrere», entre altres, era massa per a l’equip de Fernández Díaz.