història de la ciutat

Trobada una nova necròpolis romana durant unes obres a la Sagrera

Les restes han sigut localitzats a les proximitats del que va ser una vil·la romana

Els arqueòlegs qualifiquen d'"extraordinària" la troballa perquè ajudarà a ampliar els coneixements històrics de la ciutat

  / SERVEIS ARQUEOLOGIA BARCELONA

 
icoy35522978 esqueleto160914160649

/

2
Es llegeix en minuts
MARIA IGLESIAS / BARCELONA

Unes obres han tornat a posar al descobert restes del passat de Barcelona. Els serveis d’arqueologia de l’ajuntament han localitzat una nova necròpolis romana de l’època republicana durant les obres de rehabilitació i ampliació de l’edifici conegut com a Torre de la Sagrera, que serà el futur casal del barri.

De moment s’han pogut localitzar tres fosses d’inhumació amb els seus respectius cossos, un dels quals va ser traslladat dimarts passat fins al dipòsit arqueològic de la Zona Franca davant la previsió de fortes pluges, que van obligar a protegir l’excavació de forma improvisada.

La primera troballa es va fer la setmana passada, mentre s’excavava una nova xarxa de serveis col·lectors per al nou casal i també per a l’acabat d’inaugurar col·legi La Sagrera. Aquesta part de les obres ha sigut paralitzada fins que es recuperin i s’estudiïn degudament les tombes de la zona en construcció.

A causa dels treballs d’urbanització, les fosses han quedat parcialment seccionades i alguns esquelets han patit danys pel treball de la maquinària. No obstant, les restes es troben en molt bon estat, afirma Eva Orri, arqueòloga al capdavant de la recuperació.

Explotació agrícola    

Explotació agrícola    Els arqueòlegs que treballen al lloc qualifiquen d’«extraordinari» el descobriment i creuen que aquestes sepultures es corresponen amb la vil·la romana del Pont del Treball Digne, ubicada a uns 200 metres del lloc i que és prèvia a la fundació de Bàrcino, assenyala l’arqueòleg Dídac Pàmies, que recorda que antigament tota aquesta àrea era una gran explotació agrícola.

Gràcies a les restes de ceràmica trobades al costat de les tombes, els experts han pogut datar la troballa al segle I aC, una antiguitat que coincideix amb la de la vil·la de La Sagrera. A més, les tombes estan situades al costat del que va ser una via romana, un lloc d’inhumació molt comuna en aquella època.

Molt a prop d’aquella zona, on es van iniciar les obres de l’estació de l’AVE de la Sagrera, es van trobar fa cinc anys 16 jaciments arqueològics amb restes de 59 persones i de construccions corresponents a un període històric de com a mínim 5.800 anys. Una àmplia etapa que inclou des del neolític antic fins al segle XIX, passant per les èpoques ibera, romana i medieval. Un trencaclosques que també ha sigut de gran ajuda per reconstruir el passat de Barcelona.

Notícies relacionades

Els Serveis d’Arqueologia de Barcelona ja estaven fent un seguiment de les obres perquè hi havia la possibilitat que es pogués desenterrar una de les entrades a un refugi antiaeri de la guerra civil trobat durant altres obres. No obstant, els arqueòlegs asseguren que aquesta inesperada troballa de les sepultures amb els seus esquelets servirà per ampliar el coneixement sobre la història de Sant Andreu durant l’època romana.

El cap de l’obra, José Miguel Franco, explica que estan col·laborant amb l’equip d’arqueòlegs. «No esperàvem trobar-hi una necròpolis, però no volem que les restes pateixin més danys». L’únic esquelet totalment desenterrat correspon a un adolescent que ha sigut anomenat Augustus pels alumnes dels dos centres educatius adjacents, els màxims espectadors de la troballa.