Gràcia es torna a posar rumbera

«Hem de fer molt soroll». El crit de guerra del Gato Pérez, que va rescatar el ventilador de l’oblit les dècades de 1970 i 1980, l’han fet seu els gitanos de Gràcia, que tornen aquest any al programa oficial de les festes de Gràcia transformant la plaça del Poble Romaní en «la plaça de la rumba catalana». És la seva manera de reivindicar el gènere, que té, segons alguns estudiosos, els seus orígens al barri i en Antonio González, el Pescaílla com a gran patriarca. Tot i que molts altres experts asseguren que el ritme urbà barceloní va néixer al Raval i situen Peret al cim.

Recuperat l’espai amb una gran guitarra de fusta que marca territori, el col·lectiu gitano es reivindica amb un programa propi en les festes del barri després d’una absència que durava des del 2008. «Ens van posar els barracons d’una escola a la plaça i el que era provisional va durar vuit anys. Aquest és el nostre espai, no teníem per què demanar-ne un altre perquè ningú ens va demanar permís per ocupar-lo», explicava ahir Ricard Valentí, president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia.

UNA FESTASSA 

I han tornat amb una festassa i amb rumba, perquè «els nens aquí ja neixen amb això», segons Valentí, i perquè la rumba catalana és territori sonor també en altres zones gitanes de la ciutat com Hostafrancs o el carrer de la Cera. «A la Mina hi ha més bulería, més flamenc», afirmen, abans d’estendre el ventilador de la rumba catalana (la manera de tocar la guitarra utilitzant-la també com a percussió) a Perpinyà, on es fusiona amb aires magribins, i a figures com la recentment desapareguda Dolores Vargas, la Terremoto. Fins i tot el cartell imprès de les festes rumberes és de luxe, firmat per l’artista gitana Lita Cabellut, una de les pintores espanyoles més internacionals.

De Gràcia és la gran estrella del programa, Pedrito Domínguez, que actua dissabte, amb la seva orquestra, en tres torns, des de les 23.00 hores fins a les 3 de la matinada. Tot i que viu a Malllorca, l’artista és avui la gran estrella dels casaments gitanos, «l’esdeveniment gitano per excel·lència», segons explica Abili Roma, president de Foment de la Rumba Catalana (Forcat), l'associació que ha ajudat a crear el programa. Arrels de Gràcia actua dimarts i Agustí Batista i el seu Combo, diumenge. El que potser és el gran grup actual de la rumba catalana, Sabor de Gràcia, però, va a la plaça del Sol, «per les dimensions de la plaça del Poble Romaní», que no dóna per a tant aforament, segons els organitzadors.

TALLERS DE PERCUSSIÓ

La Màlaga obriran les actuacions dilluns; dimecres hi ha pausa per projectar el documental francès La rumba de Barcelona, i dijous, l’actual patriarca, Peret Reyes y sus Rumberos, més el grup Karabutsí. La rumba més mestissa serà divendres amb Son como Son, barreja de «rumba catalana i timba cubana».

Notícies relacionades

Guia per descobrir les festes de Gràcia 2016

Ferit de gravetat un home en un tiroteig a Trinitat Vella

La festa és també una manera de reivindicar la Gràcia gitana. «Volem recuperar la plaça on vam créixer. La plaça del Raspall es va acabar com a plaça gitana quan el Joaquín se’n va anar del bar Resolís. Llavors la Gràcia gitana mor i ja no en queda res. Ara hi ha el local de l’associació al carrer d’Igualada i el de la festa major a Milà i Fontanals, però aquesta plaça és especial», diu Valentí.

De moment, de la plaça que reivindica el poble que va arribar fa 600 anys a Catalunya ja n’han sortit els barracons escolars, però encara ocupa una bona part del petit espai un pipicà.