Les batalles del Born

La polèmica registrada setmanes enrere en relació amb l'exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà’, prevista per a l'octubre i que inclou la col·locació a l'exterior del Born de l'estàtua eqüestre decapitada de Franco i de la 'Victòria' de Frederic Marès, és a penes una cria de serp d'estiu si es compara amb la que va envoltar el naixement de l'antic mercat com a espai de memòria de la guerra de Successió, que va culminar en la derrota austriacista i la presa borbònica de Barcelona el 1714.

Ho recorda bé l'historiador Joan B. Culla, que, amb el seu col·lega Borja de Riquer, va integrar un petit grup que va pressionar les institucions perquè tinguessin en compte les restes històriques que van treure a la llum les obres per construir la biblioteca que estava projectada al Born. Llavors, el 2001, hi va haver una col·lisió d'opinions entre els que defensaven tapar les ruïnes trobades i mantenir la biblioteca i els que consideraven que no es podia eludir l'empremta de la Barcelona derrotada pels Borbons.

Culla recorda com Riquer i ell, entre altres, van visitar el 2002, en un mateix dia, el llavors alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol. Hi va haver consens institucional a favor d'apostar per l'espai de memòria i es va descartar la biblioteca, que mai s'ha arribat a construir.

CANVI DE NOM

“Dedueixo de tot el que he llegit i parlat que l'equip de l'alcaldessa, Ada Colau, no intenta desmantellar el Born, no m'ho imagino, però sí que es vol diferenciar de la gestió dels convergents”, afirma Culla al·ludint a l'anterior mandat, el de l'alcalde Xavier Trias. Com a exemple obvi cita el canvi de nom que l'actual equip de govern municipal va imposar a l'antic mercat el febrer passat: de Born Centre Cultural a Born Centre Cultural i de Memòria. Una modificació que va ser vista pel grup de CiU a l'ajuntament com una forma de desviar el focus de la reivindicació independentista. Curiosament, el cap de files d'ERC, Alfred Bosch, es va mostrar al febrer favorable que es rebategés així el Born. Ara, uns mesos després, i allunyat de Colau després del pacte de Barcelona en Comú amb el PSC i de denunciar diversos incompliments en acords amb l'alcaldessa, ha encapçalat les crítiques a l'exposició prevista per a l'octubre.

Culla creu que l'espai està "inseparablement lligat al 1714" i subratlla que, en canvi, "la repressió franquista no es pot vincular físicament al Born", i sí a altres espais de la ciutat. Però rebutja la idea que no es pugui revisar res. "Jo no crec que el Born sigui un santuari", proclama Culla, que es mostra a favor de noves exposicions temporals, sobre la repressió del franquisme o altres fets. Tampoc rebutja la instal·lació del Franco decapitat a cavall al mig del carrer: creu que serà un bon ganxo perquè la gent hi vagi.

PICABARALLES POLÍTIQUES DE FUTUR

Notícies relacionades

L'escultor 'roig' de Franco

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Però Culla no dubta, al mateix temps, que Colau i el seu equip volen un canvi i que això portarà conseqüències: “La voluntat política clara de l'equip de l'alcaldessa de corregir el contingut del Born crea un potencial conflicte polític”. Coneix bé l'equip: l'anterior comissionat de Memòria Històrica, Xavier Domènech, va ser alumne seu; l'actual, Ricard Vinyes, va ser company seu de curs a la universitat.

De fet, encara que el grup de CiU va protestar amargament per l'exposició, el pes de l'enfrontament amb el govern municipal l'ha assumit ERC. No deixa de ser el reflex del pols de futur entre els dos espais que semblen cridats a competir electoralment pel poder polític en el futur immediat de Catalunya, republicans i colauistes.