El motor de la ciència a Barcelona

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), l'emblemàtic edifici de coberta de fusta i planta el·líptica que s’alça al costat de l’ Hospital del Mar, amb vista a la platja del Somorrostro de la Barceloneta, s’ha convertit en els 10 anys transcorreguts des de la seva creació en un referent de la ciència més puntera i més moderna que es realitza a la ciutat i al sud d’Europa, i prova d’això és la capacitat que ha tingut per atraure talent internacional –pràcticament un terç de tot el seu personal– i aconseguir finançament extern, molt particularment de la Unió Europea.

Malgrat que la seva inauguració oficial va ser exactament el 15 de maig del 2006, aquest dijous celebrarà per avançat el seu desè aniversari amb la presència de les autoritats i un acte institucional.

La trajectòria del PRBB ha sigut tan exitosa que els 50.000 metres quadrats de l’edifici, que semblaven inabastables quan estava buit, s’han quedat petits davant del creixement de personal i dels equips experimentat pels set instituts públics que acull, especialment el Centre de Regulació Genòmica (CGR), que ocupa dues plantes i mitja i que ara incorpora el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG). «L’espai està al màxim. És un element de tensió, encara que no dramàtic», reconeix Jordi Camí, director general i fundador del PRBB. 

1.500 TREBALLADORS

El parc biomèdic, amb un total de 1.500 treballadors, és la concentració de científics més gran en un mateix edifici en un radi de molts centenars de quilòmetres. A més, amb representants de més de 50 països, és en certa manera una ONU de la ciència en la qual l’anglès funciona com a llengua franca. «Encara que hi pot ajudar, ningú vindria a Barcelona només per aquest magnífic edifici i aquest clima. Si vénen és perquè nosaltres i altres grans instituts joves, com l’Icfo, l’IRB i l’Iciq, entre altres, no tenen res a envejar als millors del món», assegura el director del CRG, Luis Serrano, que es va incorporar al seu institut des d’Alemanya.

El PRBB, que té com a patrons la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), acull set institucions dedicades a la biomedicina en sentit ampli, des de l’estudi del genoma fins a l’epidemiologia ambiental, des de la ciència més bàsica fins a la més aplicada o translacional –en col·laboració amb l’Hospital del Mar–. També té una vocació docent (CEXS-UPF) i divulgativa.

Els instituts presents comparteixen infraestructures, serveis i equips, així com l’animalari, el codi ètic de bones pràctiques i fins i tot una revista, encara que potser el més fonamental són les sinergies que sorgeixen de la proximitat, de les trobades informals a l’ascensor o la cafeteria. «Aconseguir una massa crítica de gent era fonamental per avançar», sintetitza Camí. En la mateixa línia s’expressa Josep M. Antó, director del Centre d'Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL), un altre dels centres participants: «Aquesta massa crítica estimula molt la gent i té una gran capacitat d’atracció». «Un altre aspecte fonamental –prossegueix Antó– són les plataformes [equips] del PRBB, com ara la unitat de bioinformàtica, que estan obertes a tots i algunes són fins i tot compartides».

L’escassetat d’espai ha provocat l’últim any que dos dels seus instituts busquin lloc en altres instal·lacions. La Fundació Pasqual Maragall sobre l'Alzheimer es trasllada a uns edificis pròxims al costat del campus de la Ciutadella de la UPF, mentre que el que queda del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (l’institut fundat per Izpisúa Belmonte) es mudarà a l’Idibell (Bellvitge). Al mateix temps s’està en negociacions per incorporar al PRBB una unitat del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), de Heidelberg. «Estem en constant evolució. Creixes per una banda i perds per una altra», justifica Camí. 

GRAN PRODUCTIVITAT

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Les dades sobre l’activitat científica d’aquests set instituts són excepcionals: més de 1.200 publicacions anuals, 300 conferències i un gran nombre de beques nacionals i internacionals. Entre aquestes últimes destaquen 20 Advanced Grants del Consell Europeu d'Investigació (ERC), les més ben dotades econòmicament del continent.

«Hem aconseguit ser un punt sòlid al mapa del món de la investigació biomèdica», destaca Camí. «Ni en els moments més optimistes vaig somiar que arribaria a aquest nivell», diu l’exdirector del CRG Miguel Beato, que va estar implicat en la construcció del parc des dels inicis.