Barcelona fa 7.500 anys

Fa 7.500 anys, Barcelona era un enclavament idíl·lic per als pobles neolítics que es van assentar en terres fèrtils pròximes al mar, com les de la falda de la muntanya de Montjuïc, on avui hi ha el Raval. Montjuïc era llavors un bosc submediterrani ple de cabres i gossos salvatges, senglars, llebres, cabirols i cérvols, que s'albiraven entre arboços, arbres fruiters, tamarius, alzines, pins, roures i llentiscles. Els seus habitants caçaven i pescaven, però ja tenien accés a les grans novetats tecnològiques de la prehistòria, sobretot pel que fa a saber com produir el seu propi menjar. I per això es van establir en planes pròximes a rius, torrents, aiguamolls o petits llacs d'aigua dolça, per regar les seves plantacions de cereals i de llegums i també poder abeurar els ramats.

"Aquesta va ser la gran revolució, perquè amb el cultiu i la ramaderia va augmentar el subministrament d'aliments", assenyala Joan Roca, director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (Muhba), on fins al 13 de novembre s'exposa 'Primers pagesos BCN', una síntesi de la vida sedentària dels primers pobladors de Barcelona, que van crear eines i estris amb pedra polida i ceràmica, que s'han trobat en aquests últims anys en 48 jaciments arqueològics de la ciutat. El conreu es feia de manera intensiva i en petits camps situats a prop dels poblats, guanyats a la naturalesa amb la desforestació i la crema de la vegetació.

MÉS DE 330 INDIVIDUS 

"El descobriment de sepultures associades a aquests poblats ha permès localitzar restes humanes de més de 330 individus neolítics de totes les edats. Les obres dels Jocs Olímpics van afavorir les primeres grans troballes", indica Anna Gómez, doctora en Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que és comissària de l'exposició amb Miquel Molist, catedràtic de la mateixa facultat. El testimoni més antic d'un pagès neolític a Barcelona es va localitzar a la plaça de Vila de Madrid. Eren les restes d'una dona adulta de fa 7.500 anys.

El que més sorprèn és la certesa que aquests poblats tenien contactes amb altres grups procedents de diferents llocs d'Europa. Això fomentava l'intercanvi de materials, sobretot d'origen mineral, com la jadeïta i algun tipus de sílex amb què construïen destrals. A més de restes inorgàniques, utilitzaven ossos d'animals i petxines per fabricar objectes, com  agulles o braçalets.

Les zones més estudiades pels arqueòlegs són les de la Caserna de Sant Pau del Camp, la de Santa Caterina, la de Riereta, 37, i la del carrer de la Reina Amàlia. Però els últims descobriments han aportat dades vitals per aprofundir en el coneixement de la Barcelona neolítica, sobretot el de la Sagrera, quan arran de les obres de la macroestació de l'AVE es va desenterrar el 2010 un jaciment sense precedents per la seva dimensió i el seu estat, i el de la plaça de la Gardunya, on el 2011 es va trobar al subsòl, durant l'ampliació d'un aparcament, un altre enterrament prehistòric, pertanyent a una dona adulta que va ser inhumada fa 6.000 anys, segons els rituals propis del Neolític, i en posició fetal.

"Hi va haver tres àrees especialment favorables per a l'ocupació continuada durant el Neolític: el territori actual del Raval, la muntanya Tàber al barri Gòtic i la Sagrera, més pròxima al riu Besòs", asseguren els comissaris de la mostra. Roca afegeix que és la primera vegada que el Muhba ofereix una visió de conjunt, un relat general de la Barcelona neolítica, que va marcar l'inici de la transformació del paisatge "a causa de la intervenció humana", quan les parcel·les plenes d'arbres i matolls es van convertir en camps per sembrar cereals i, també, pastura per a les cabres i ovelles.

En un solar de Reina Amàlia es van trobar restes d'una cabanya amb una superfície coberta de 50 metres quadrats i de planta ovalada, datada al voltant de 4.700 anys a. C. En el seu conjunt és una de les àrees d'hàbitat més antigues i més ben documentades de la península Ibèrica. Als jaciments barcelonins s'han trobat la majoria d'objectes, com els atuells amb decoració impresa per emmagatzemar-hi llavors, i d'ossos que s'exhibeixen, com el crani d'una dona neolítica de fa 6.500 anys descobert a Sant Pau del Camp, del qual s'ha reproduït la fesomia. "Els primers pagesos de Barcelona tenien un físic gràcil, feien al voltant d'1,60 metres i la constitució dels seus cossos presentava poques diferències entre homes i dones", s'especifica en un panell informatiu de la mostra.

CÀRIES, ANÈMIES I ARTRITIS 

La mortalitat infantil era molt alta i pocs individus superaven els 40 anys. En les restes trobades s'identifiquen diverses patologies, entre les quals hi ha la càries. "Curiosament està més present en els individus del jaciment de Reina Amàlia que en els de Sant Pau del Camp, perquè aquests últims consumien més aliments marítims, com anguiles i cloïsses, i menys hidrats", apunta Roca. Altres malalties detectades en les anàlisis bioquímiques són artritis, anèmies, periodontitis i tumors. Honoraven els seus difunts a través de pràctiques funeràries que revelen un món social i simbòlic complex. "No en totes les tombes hi ha objectes del mateix interès. Alguns s'enterraven amb més ornaments que altres, i això evidencia que hi havia diferències socials", considera Roca.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

En una prestatgeria, sorprèn un altre crani d'un home jove també procedent de Sant Pau del Camp. Presenta tres trepanacions, forats a la caixa òssia que s'associen a pràctiques magicoreligioses o quirúrgiques per sanar ferides o traumatismes. Als jaciments de Barcelona s'han trobat dos individus més amb trepanacions. "Si el forat està cicatritzat significa que van sobreviure a la intervenció", explica Roca. Entre els ossos d'origen animal trobats hi ha petites tíbies de bens. "Se'ls menjaven de llet. En canvi, preferien les cabres madures", explica, a manera d'anècdota, el director de Muhba.

"Aquesta exposició recupera la memòria preBàrcino des d'una retrospectiva acolorida, dinàmica, innovadora i fresca que proposa un joc entre la ciència i la història", relata Molist. Mònica Blasco, directora de programes del Muhba, destaca que Barcelona compta amb jaciments neolítics de primera divisió europea. "Aquest any, el nostre centre acollirà unes jornades internacionals dedicades al neolític marítim de l'occident del Mediterrani", informa Blasco.