Els samurais de Francisco

Per fora sembla un gimnàs com qualsevol altre. Ningú diria que al davant de les espatlleres volen catanes. Vuit del vespre, divendres. Al gimnàs Podivm de l’Hospitalet toca desembeinar el sabre. És el gimnàs-dojo on s’entrena l’associació-escola catalanojaponesa Wa Rei Ryu. Avui vénen tots de gala: impressiona la filera de jinbaoris. És la peça que es posen els samurais per guerrejar. Així que és com colar-se en un fotograma de L’últim samurai però amb efectes especials de l’Hospiwood.

Aquí es practica kenjutsu, l’esgrima tradicional japonesa. Això significa que ningú parla d’atacar ningú, sinó de «combatre l’ego de cadascú». Són paraules del sensei, el mestre Francisco Royo: 63 anys, exagent de duanes. Una barreja de Tom Cruise amb catana i el senyor Miyagi de Karate kid. No obliga els seus alumnes a encerar i a polir, encara que de vegades els fa netejar, riu. «El zen errant», l’anomenen. A part de manejar sabres, va aprendre d’un mestre zen al Japó a fer la cerimònia del te. Les organitza a casa seva, a la Riera Blanca: té un dojo japonès amb tatamis de Kyoto. Fins i tot els bols de ceràmica japonesa els fa la seva dona, catalana com ell.

Mitja hora de conversa amb el sensei Francisco hauria de convalidar un màster en cultura japonesa. Fins i tot el cònsol diu que és més japonès que un japonès. Al desembre va rebre el premi del consolat del Japó a Barcelona per 30 anys de divulgació. «La nostra escola es dedica a l’estudi, investigació, anàlisi, pràctica i divulgació», diu d’una tirada. I «és altruista», afegeix. L’únic que paguen els alumnes és la seva part del lloguer de la sala. En 30 anys, han passat més de 1.000 alumnes per les seves cinc seus (Barcelona, Mallorca, Madrid, Lugano i Buenos Aires).

Avui hi ha nou alumnes amb fundes de catanes a la cintura. Dues dones. El més gran –la setmana que ve farà 68 anys– és Josep Sabaté, excap de protocol de la Generalitat. «Aquí pots trobar informàtics, fusters, metges, cantants», afegeix Royo. Alguns fa 10 anys que practiquen. ¿Que què hi busquen? «Valors», respon la Mónica. Les paraules que repeteixen més els alumnes és «amistat», «companyerisme», «sensació de tranquil·litat».

En realitat no porten catanes, sinó sabres d’acer sense tall (iaito, es diuen). En moviment impressionen igual. Els alumnes desembeinen alhora, tallen l’aire amb una coreografia d’acers sibilants. Ziu, ziu, ziuuu. «És un protocol del que era l’art tradicional de combat japonès dels samurais», explica el sensei. «Es practiquen formes de combat sense cap matís de violència», afegeix. Sí, està parlant de no-violència amb un sabre a la mà. És igual: sense sabre, és capaç de fer agenollar en l’acte qualsevol persona pressionant-li un punt de l’avantbraç. «No ens formem com a guerrers, sinó que seguim el camí, sobretot filosòfic, d’un guerrer», diu. En aquesta sala es parla sense encreuar els dits de «respecte», de «lleialtat», d’«honor».

Entre salutacions cerimonials i instruccions en japonès, se succeeixen les katas. Katas: «Moviments establerts com si tinguessis un enemic al davant», descriu el mestre. «Però l’enemic ets tu. Aquí venim a matar l’ego», insisteix. «És una espècie de meditació». Tothom manté la mirada al davant fins i tot per embeinar el sabre.

Notícies relacionades

Estopa estrenarà una cançó amb The Tyets al piromusical de la Mercè 2025

Un tresor fotogràfic, en perill

Canvien d’arma. Per combatre entre ells agafen els sabres de fusta (boken). «Si ho féssim amb acer estaríem tots a l’UVI», riu Royo. Es baten de dos en dos, de tres en tres, com si estiguessin en una pel·lícula d’arts marcials. La fusta acaba a un centímetre del coll d’algú. «És coreografia –insisteix Royo–. No són actes de violència».

«Jo treballo en una multinacional i això m’ajuda molt», confessa la Mònica a l’acabar la classe. A Harvard –diu– apliquen als negocis El Llibre dels Cinc Anells (un tractat d’esgrima japonesa). Amb els sabres a l’espatlla, sensei i els alumnes acaben desembeinant una biruu (cervesa, en japonès). Última pregunta obligada per a Sabaté, l’excap de protocol (30 anys a la Generalitat): ¿quin mètode samurai utilitzaria ara a la Generalitat? «Fidelitat, harmonia, confiança i seguretat», respon.