Puigdemont esgrimeix la L-9 per carregar contra la falta d'inversions del Govern central a Catalunya
El president afirma que l'Executiu central "ha dimitit de les seves responsabilitats" en mobilitat i infraestructures
El secretari d'Estat Gómez Pomar ha representat la ministra Pastor, que no va ser convidada inicialment a l'acte
metro sendra
La gran festa que hauria d'haver sigut la inauguració de la L-9, la nova línia del metro de Barcelona que enllaça la Zona Universitària amb l'aeroport, s'ha convertit aquest divendres en un nou intercanvi de retrets entre la Generalitat i el Govern central. La polèmica es va iniciar dijous, quan va transcendir el malestar de la ministra de Foment, Ana Pastor, per no haver sigut convidada inicialment a l'acte, però en comptes d'apaivagar la controvèrsia, el president Carles Puigdemont s'ha estimat més atiar el foc de la discòrdia quan en el seu discurs d'obertura de la infraestructura ha decidit retreure a l'Administració central la seva política d'inversions en infraestructures.
Carles Puigdemont
president de la generalitat
Quan gestionem nosaltres els resultats per als ciutadans són molt millors
“L'Estat ha dimitit de les seves responsabilitats en les inversions pel que fa a mobilitat i infraestructures. No l'hem tingut [l'Estat] o no l'hem tingut prou”, ha lamentat el cap del Govern, que ha destacat que la construcció de la línia s'ha pogut finalitzar gràcies als esforços que han fet la Generalitat i els ajuntaments de l'àrea metropolitana en època de crisi.
ELS PROBLEMES DE RODALIES
Puigdemont també ha recordat en les seves crítiques els problemes de puntualitat dels serveis de Rodalies i Regionals de Renfe, que en mitjana distància només és del 58%, mentre que els Ferrocarrils de la Generalitat tenen acreditada una puntualitat del 99%.
“Quan gestionem nosaltres, els resultats per als ciutadans són més bons; de fet, són molt millors”, ha dit el president, que ha recolzat el conseller de Territori, Josep Rull, en la seva reclamació que l'Estat traspassi les infraestructures i els trens d'aquests serveis a l'Administració catalana.
Julio Gómez-Pomar
secretari d'estat
Els últims cinc anys s'han assignat com a inversió a Catalunya més d'11.000 milions
ALBIOL SE'N VA
Aquest reguitzell de crítiques ha portat el coordinador del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, que era present en l'acte amb els portaveus de la resta de grups del Parlament, a abandonar iradament l'acte abans que el president finalitzés la seva intervenció.
Poc abans, l'alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, també havia reclamat al Ministeri de Foment, en un to molt més contemporitzador que el de Puigdemont, “la necessitat d'abordar definitivament” els problemes endèmics de Rodalies. ”Necessitem un metro regional i tenim unes instal·lacions caduques”, ha denunciat.
Núria Marín
alcaldessa de l'hospitalet
Hem d'abordar definitivament els problemes de Rodalies. Tenim unes instal·lacions caduques
Les crítiques també han portat el secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar, que ha assistit a l'acte en representació de la ministra Pastor, ha defensar la gestió del Govern del PP. “La inversió de l'Estat a Catalunya és una prioritat i és un motiu de gran dedicació en els pressupostos. És oportú recordar que al llarg dels últims cinc anys s'han assignat com a inversió a Catalunya més de 11.000 milions”, ha dit Gómez-Pomar.
LES INVITACIONS DE LA DISCÒRDIA
El secretari d'Estat no ha volgut abundar en la ferida i s'ha negat a comentar les acusacions de Puigdemont, argumentant que les seves declaracions “es comenten per si mateixes”. El representant del Govern central també ha dit que no volia “polemitzar” sobre l'absència de la ministra de Foment en l'acte, però a continuació ha reconegut: “L'organització de les invitacions a l'acte es podria haver fet d'una altra manera”.
Ada Colau
alcaldessa de barcelona
Hem de fer tots els esforços possibles per no parar-nos i perquè la L-10 arribi als veïns de Marina-Zona Franca
Abans de començar els acts d'inauguració, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha tingut uns minuts de glòria quan uns 80 treballadors del metro s'han concentrat davant de la porta d'entrada a l'estació de Zona Universitària de la L-9 (per on havien d'entrar totes les autoritats) per protestar pel que consideren falta de diàleg de la direcció de TMB per negociar el conveni col·lectiu.
Lluny d'acovardir-se, Colau s'ha adreçat als concentrats per parlar-hi. Representants sindicals han acusat d'entossudiment els directius i li han advertit que si no es desbloquejava la situació, els treballadors del metro secundarien els dos dies de vaga convocats durant la celebració del Mobile World Congress. “No volem anar a la vaga, no volem perjudicar Barcelona, però si no es negocia ho farem i la culpa també serà de l'ajuntament”, han amenaçat els treballadors.
Lluís Tejedor
alcalde del Prat
No hem fet un metro només per connectar la Fira amb l'aeroport, encara que això sigui molt important
Durant el seu parlament en l'acte d'inauguració, Colau ha instat totes les administracions a fer tot el possible perquè prossegueixin les obres en transport públic i aconseguir que la L-10 (un ramal de la nova L-9) "arribi als veïns del barri de la Marina-Zona Franca".
En la mateixa línia, l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, ha recordat que la L-9 es va planificar per connectar una àrea d'activitat econòmica que és molt important per al país. "No hem fet un metro només per connectar la Fira amb l'aeroport, encara que això sigui molt important", ha recordat.
Aeroport de Barcelona El Prat de Llobregat Carles Puigdemont Metro Transport públic Ada Colau Govern
- Fita educativa Un adolescent del País Valencià aconsegueix el màxim nivell d’anglès amb 12 anys sense classes particulars ni acadèmies: «Sempre ha sigut curiós i aplicat»
- Guerra a l’Orient Mitjà Els EUA i l’Iran se citen al Pakistan per a una precària negociació de pau entre dubtes sobre l’alto el foc
- Qualitat de vida Entrenar per ser independent en la vellesa i no per estètica: "Ara puc anar sol al lavabo"
- Les Fires de Girona ja tenen dates: se celebraran del 23 d'octubre a l'1 de novembre
- Impacte de la guerra a l’Iran Racionament, impostos a les elèctriques, compres conjuntes...: totes les cartes que estudia la UE per fer front a la crisi energètica
