Més famosos a favor de les terrasses

El gust per les terrasses no sap de jerarquies. Prendre un cafè, una canya o un menú a la fresca és una rutina tant per a clients anònims com per a cares populars. Però són aquests últims els que han decidit utilitzar la seva projecció local per tal de solidaritzar-se amb els bars i restaurants amb terrassa i reivindicar flexibilitat en l’ordenança municipal. Des que EL PERIÓDICO va avançar aquesta iniciativa, ara fa tres setmanes, 40 famosos s’hi han sumat.

Aquest públic amb més visibilitat social s’ofereix per defensar un vetllador amenaçat de tancament o bé per donar valor a l’establiment del qual són clients habituals, expliquen. Molts puntualitzen que, a més a més de consumidors són «veïns» , de manera que no és una pugna entre empresaris i residents, sinó que és un conflicte amb més angles. El nou ajuntament ha introduït recentment la veu dels veïns en el debat tècnic, ja que són moltes les entitats ciutadanes que advoquen per reduir terrasses en casos de molèstia o saturació.

I des del costat del client, si fa menys d’un mes era Carme Puig Antich la que obria la rèplica a les sancions municipals, amb una trentena de suports en només uns dies, la llista ja suma uns 80 padrins. Entre els nous fitxatges hi torna a haver actors, arquitectes, artistes, humoristes... Cadascú tria un local i n’oficia l’apadrinament. La causa general és abanderar l’estil de vida a la fresca, mediterrani, de carrer, des del respecte a la convivència i a l’ús compartit de la via pública. Ningú advoca pels excessos, ni pels incompliments horaris, ni pels abusos... però esperen que la normativa local no asfixiï negocis que són part del paisatge barceloní. 

  

LLISTA CREIXENT 

  

Notícies relacionades

Barcelona aprova les obres de reurbanització de la Diagonal

Els Comuns demanen rebaixar l’IBI de compra de la primera vivenda

Cares televisives com Manel Fuentes (padrí de Mauri) defensen que disfrutar de les terrasses és part de l’ADN local i que la prohibició del tabac va portar a «recuperar les terrasses tot l’any» , una cosa que a parer seu és un avanç. Jordi González (Ten’s) opina que els locals amenaçats estan sotmesos a regles que «ningú va demanar» . Carlos Latre (Barroc) afegeix que Barcelona sempre ha viscut al carrer, i rememora la seva àvia traient una cadira de fusta a la vorera. Per l’arquitecta Benedetta Tagliabue (Can Ramonet), les terrasses s’han d’integrar a l’espai urbà i ser boniques. A l’arribar els anys 80 la va sorprendre «les poques que hi havia amb aquest clima tan fantàstic». Per això la seva «proliferació» li ha resultat «natural» , i ens acosta més a París, Roma i altres grans ciutats. El Pare Manel, fan del bar Canigó, al·ludeix també a la qüestió laboral. «Jo busco feina a gent que surt de la presó i gràcies a l’hostaleria hem pogut col·locar molta gent».

S’han allistat a la croada Mayte Martín (El Jabalí), Pascual Iranzo (José Luis), Roger Pera (Copa Café), Elisenda Roca (Casa Freixó), Carme Balagué (Verd i Verd), Mingo Ràfols (Tres Tombs), Mone Teruel (Moritz), Herman Bonnin (Bananas), Ana Boadas (Sol de Nit), Aleix Rengel (Seco), Carme Contreras (Estudiantil), Mont Planas (Nou Camel), Josep Maria Portavella (Xop d’Or), Eduard Voltas (La Xemeneia de Poblenou)... i la llista segueix creixent.