COL·LECCIÓ CENTENÀRIA

El porter de Bikini li desitja Bones Pasqües

L'Arxiu Històric de la Ciutat recopila felicitacions curioses com una de la sala de festes o una altra del Cafè del Liceu amb cambrers a cavall de ratpenats

4
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL / BARCELONA

Com una reina Daenerys de 'Juego de Tronos' a cavall d'un drac alat, en una antiga targeta nadalenca vuit ratpenats carreguen a l'esquena uns somrients cambrers del Cafè del Liceu que exhibeixen teteres, safates amb copes i ampolles, un cartell que desitja "Felices Pasqües" i també un bombo de loteria. Així, alegrement sobrevolen Ciutat Vella, el port i la muntanya de Montjuïc. No se sap amb exactitud la data però l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) té documentada aquesta obra gràfica en el tercer terç del segle XIX, quan una rata alada coronava l'escut de Barcelona, que va ser substituït el 1931 (encara es poden trobar imatges de quiròpters als mercats de Sants i de la Boqueria i a la forja de ferro dels bancs del passeig de Gràcia).

Aquesta curiosa postal amb els únics mamífers que volen és una de les 19 seleccionades per AHCB per confeccionar l'Almanac per a curiosos, una proposta mensual que difon la web de la institució municipal que guarda relació amb dates assenyalades, festivitats o efemèrides. María José Gonzalvo, tècnica d'aquest arxiu, ha triat i documentat les felicitacions nadalenques procedents del fons catalogat com 'Ephemera' a l'AHCB. "Són documents que van ser concebuts per ser utilitzats un dia. Això engloba bitllets de loteria, entrades de concerts, invitacions de ball o un bitllet de metro. I a causa de la seva estètica o pel valor sentimental formen part de la col·lecció", argumenta Gonzalvo. I en aquest apartat entren el miler de 'christmas' antics que alberga l'arxiu històric. "També estan classificats com a impressions gràfiques de petit format", informa Elisa Regueiro, tècnic especialitzada en documentació de gràfics.

SERENOS, CARBONERS I FANALERS

Per a Gonzalvo, aquesta col·lecció és un tresor que evoca records, moments que ja no tornaran però que permeten recrear dies i tradicions de Nadal que ja formen part del passat, "com les felicitacions d'oficis, testimoni d'un temps en què era costum que els treballadors desitgessin bones festes de porta a porta oferint una targeta impresa en suport paper o cartolina a canvi d'una petita i voluntariosa propina". Apareixen serens, fanalers, 'espiteros' de gas carboners, netejadors de calderes i vapors, "oficis ja desapareguts a causa dels canvis socials, tecnològics i econòmics". Uns versos solen acompanyar els dibuixos de garlandes, de torrons i de pessebres. "Todo el año, siempre alerta / el barrio voy recorriendo / y mientras que estás durmiendo / yo velo junto a la puerta", diu el vers escrito a la felicitació dels viglants de nit del 1904.

Gonzalvez explica que aquest tipus de donacions es remunten a l'època medieval, quan els arquitectes de la catedral de Barcelona aprofitaven l'alegria de les festes de Nadal per augmentar els seus guanys. "Però això no es converteix en felicitació impresa fins ben entrat el segle XIX, gravada primer amb la tècnica litogràfica i després amb cromolitografia, cosa que va possibilitar una varietat de colors riquíssima, a la vegada que un gran tiratge", explica. La gran majoria d'oficis representats són masculins, amb excepcions, "com a modistes, dependentes i lleteres".

L'arxiu municipal de Gràcia alberga el fons del Club Excursionista del barri, que va començar a col·leccionar nadales el 1924. "Tenim tres caixes plenes de felicitacions ben curioses", assegura el documentalista Lluís Úbeda, des de la seu de l'arxiu que es troba a la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps, on hi van els historiadors especialitzats en cultura popular.

Va ser John Callcott Horsley, un pintor de la Reial Acadèmia Britànica, qui el 1840 va dibuixar la primera felicitació nadalenca. L'hi havia encarregat Henry Cole, fundador i primer director del Victoria and Albert Museum, especialitzat en arts decoratives. La targeta, que mostra una família brindant, figura entre les il·lustracions més buscades pels col·leccionistes, ja que la impremta va posar a la venda unes 2.000, que es van esgotar als pocs dies. No obstant, l'enviament per correu de targetes no es va generalitzar fins a l'època victoriana.

MÉS TETERES

Notícies relacionades

En comptades excepcions la felicitació és un dibuix original acolorit amb diferents tècniques com ara aquarel·la o llapis. Alguns artistes reconeguts del moment van il·lustrar targetes. "En la col·lecció municipal en tenim d'Apel·les Mestres, Eusebi Planas i Ricard Opisso", enumera Gonzálvez. L'arxiu barceloní també compta amb una targeta amb flocs de neu i tres poemes escrits als anys 60 per Pere Casas, el porter de la sala Bikini que va obrir el 1953 les seves portes a la zona alta de la Diagonal sorprenent amb un minigolf i una pista de bitlles.

L'autoria de les postals nadalenques és anònima la majoria de les vegades, com una felicitació en blanc i negre de la impremta Riera en què es veu una dona amb antenes i ales de papallona, mitjons a ratlles i un ventall. Curiosament, a la il·lustració torna a aparèixer una tetera al costat de copes de xampany.

Fotos de carrers il·luminats

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona també regala als seus seguidors 'online' una selecció d'imatges amb motiu de les festes nadalenques. Entre elles una preciosa del Portal de l'Àngel de 1963 firmada per Pérez de Rozas (foto). Jordi Serchs, director d'aquest arxiu amb seu al Born, assenyala que el perfil de Facebook s'alimenta amb imatges digitalitzades de fotografies originals pròpies del centre, normalment relacionades amb efemèrides del dia en qüestió (dies internacionals, fets històrics i polítics, qüestions meteorològiques, personatges), o per extensió de l'època o l'estació (el Nadal o les vacances estivals). "També es fa ressò d'activitats del mateix arxiu com les exposicions, els ingressos de fons i la programació de activitats", apunta. Solen ser cinc fotografies noves per setmana. "Mantenim sempre el format original, i som cuidadosos al citar sempre la data i autoria, o bé autor desconegut, si no se'n tenen dades. Segons alguns estudis som l'arxiu de Catalunya amb més seguidors a les xarxes socials, amb més de 14.000 'm'agrada' al nostre Facebook".

Temes:

Nadal