Princeses fortes, valentes i emprenedores

A la col·lecció 'Contes Desexplicats' la companyia Vivim del Cuentu transforma els relats clàssics i els adapta amb valors no sexistes

1
Es llegeix en minuts

Vivim del Cuentu és un grup de contacontes que expliquen històries “a tort i a dret per a petits i grans” des de fa 8 anys. Al llarg d'aquest temps s'han adonat que els contes clàssics han perdurat durant segles gairebé intactes, amb una visió del món que no es correspon amb l'actualitat.

“Presenten uns valors que avui dia afortunadament es posen en dubte: els marits són els valents, les dones estan a casa i les princeses són unes ploraneres, són les febles“, assegura Borja Castellet, un dels contistes.

És per això que, arran de l'encàrrec d'una sessió de contes no sexistes, Vivim del Cuentu va crear 'Contes Desexplicats'. Els autors de la col·lecció parteixen d'un conte clàssic, conegut per tots, i el giren com un mitjó: en canvien un sol element i construeixen una història completament diferent.

En els seus contes, la Caputxeta és forçuda; la rateta no escombra l'escala, sinó que llegeix a l'escala, i 'La princesa i el pèsol' es converteix en una història d'emprenedoria, en què la princesa posa en marxa un negoci de matalassos. Són les cabretes les que es disfressen de llop, és la princesa qui ajuda Sant Jordi, Patufet és gran i es converteix en Patufot i els porquets són 4, no 3, i tenen un grup de música molt famós.

DOS LLANÇAMENTS EDITORIALS CADA ANY

La col·lecció 'Contes Desexplicats' està formada per 8 títols, i cada un està il·lustrat per joves il·lustradors de l'Escola de la Dona.

Noe Bofarull, contista i il·lustradora, explica que no els marquen les característiques físiques dels personatges: “En els textos dels nostres contes, els personatges no estan descrits per l'aspecte físic, però sí pel caràcter. Si el caràcter et diu que la Caputxeta ha de ser forçuda i supervalente, tu, quan la dibuixes, li donaràs aquest toc”.

Notícies relacionades

En aquest sentit, intenten fugir dels estereotips físics dels personatges clàssics i posen en dubte, per exemple, que les princeses hagin de ser molt guapes, anar vestides de color rosa i tenir els cabells molt llargs.

Per una altra banda, també volen redibuixar els estereotips masculins. “Falten heroïnes, i també falten rols masculins que no siguin forts, alts, valents i guapos. També se'ls poden atribuir característiques que sempre s'han assignat a la dona. ¿Per què no hi pot haver un príncep a qui li agradi cuinar? ¿O que, en lloc de passar el dia batallant i guerrejant, prefereixi anar d'excursió a la muntanya?”, explica Castellet.