Pacte de no agressió entre policies i manters

Barcelona segueix pressionant els manters amb policia uniformada permanent disposada a la Sagrada Família, el Parc Güell, la plaça de Catalunya, el Portal de l’Àngel, la Rambla i el passeig de Gràcia. Els 'escanya' des del 9 de novembre, quan els va fer fora del Port Vell, però no els ofega.

 

Durant aquest mes de novembre la Guàrdia Urbana ha intervingut 400 fardells de productes falsificats, s'ha emportat 20 manters a una comissaria per identificar-los i ha acabant imputant un delicte contra la propietat industrial –per vendre material falsificat– a sis d'ells.

 

Són xifres reduïdes en comparació amb les registrades els mesos d'estiu, quan van començar els enfrontaments entre manters i policies, sobretot arran de la mort del venedor que va caure al buit des d'un tercer pis durant un registre dels Mossos en un pis de Salou, l'11 d'agost.    

 

Les baralles, entre policies que volien endur-se fardells i manters que no estaven disposats a deixar-se'ls prendre –paguen la mercaderia amb els seus diners–, provocaven, a més, danys col·laterals: ciutadans ferits, al ser envestits per una desbandada de senegalesos o rebre l'impacte d'una pedrada llançada contra la policia. Aquesta tensió, que a l'estiu va situar el 'top manta' a sobre de la pila de ‘temes per resoldre’ de l'alcaldessa Ada Colau, la va alleujar temporalment el descobriment de l'oasi del Port Vell.

 

Quan els manters van ocupar el port es van acabar els episodis de violència però es va assentar la venda il·legal a Barcelona. El nombre d'aquests venedors il·legals es va doblar. Els llimbs competencials del port van generar un efecte crida sobre venedors d'altres llocs de la costa catalana. A prop del Moll de la Fusta, una àrea que depèn de l'Autoritat Portuària, la policia de la qual no disposa de prou efectius per perseguir-los, se'n van acumular més de mig miler. Fins i tot van aparèixer els primers manters pakistanesos i xinesos –una autèntica raresa fins aleshores– quan va córrer la veu.

 

El 9 de novembre es va activar l'operació ‘Colom’, que els va fer fora d'allà. Des d'aleshores, cada dia a les set del matí aparquen 12 furgonetes d'antiavalots dels Mossos per reforçar la policia portuària. Desfer aquest mercat il·legal va aconseguir que els venedors que no eren de Barcelona tornessin a les seves ciutats.

 

L'ajuntament raona que ara es pot tornar a concentrar en els manters locals, uns 200. I reactivar les mesures socials que l'equip de Colau vol oferir-los. El comissionat de Seguretat de l'ajuntament, Amadeu Recasens, mai ha deixat de repetir que la força dels policies pot arraconar el problema però no resoldre'l.

 

Ara el dilema està just com estava abans dels enfrontaments d'estiu. Amb manters i policies jugant al gat i al ratolí per Barcelona. Però ni els uns ni els altres volen repetir els errors del passat. El protocol Víctor Alfa amb què treballa la Urbana detalla tres passos que tot agent ha de seguir. El primer passa per avisar els manters perquè es retirin; el segon, per intervenir el material si s'hi neguen, i el tercer, per demanar reforços –també als Mossos– si es mostren agressius.

 

El protocol ha deixat espai per a una convivència pacífica entre aquests dos col·lectius. Aquests dies els manters deambulen d'una banda a l'altra de la ciutat carregant els sacs a la seva esquena. Van en fila i en grups reduïts. Segueixen movent-se en metro. Coneixen els canvis de torn de la Urbana i els aprofiten. Treuen el cap a la plaça de Catalunya i a Portal de l’Àngel cada migdia, de dos a tres. Despleguen les seves mantes amb molt de compte i venen tot el que poden fins que arriba la següent patrulla. Aquesta s'acosta sense presses i ells recullen sense espantar-se. Fins i tot pot ser que venedors i policies se somriguin educadament al creuar-se.

 

Un manter explica a aquest diari que agraeixen aquest pacte no escrit. “Hi ha més policia però no ens prenen els productes i no hi ha cap baralla”. És cert que venen “molt menys que al port” però estan "tranquils” i alguna cosa sí que aconsegueixen col·locar als turistes. Ell es conforma a reunir 300 euros cada mes per enviar la seva família del Senegal.

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

 

Fonts de la Guàrdia Urbana matisen que la pressió es manté com sempre però que l'ordre és evitar persecucions i enfrontaments. No hi ha violència encara que es tracta d'un equilibri inestable. La solució final, la seva integració en un circuit laboral legal, segueix sense aparèixer.