Els barcelonins surten al carrer per recuperar el dia sense cotxes

Colau recorda que la contaminació causa 3.500 morts a l'any a la ciutat i fa una crida a reaccionar

Onze carrers tallats acullen un centenar d'actes per fomentar el transport públic, la bici o anar a peu

Onze carrers tallats a Barcelona cedeixen l’espai als vianants. / CARLA FAJARDO

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA BUESA / BARCELONA

El barceloní, per definició, surt al carrer en tromba cada vegada que se li proposa alguna cosa. Si aquesta cosa és, a més a més, lúdica, gratuïta, a l'aire lliure, l'èxit està assegurat. Dotze anys després que l'Ajuntament de Barcelona es carregués el dia sense cotxes per falta d'interès ciutadà (van justificaraleshores), 11 trams de carrers i avingudes van tallar el trànsit ahir durant gairebé 12 hores per mirar de conscienciar els veïns que abandonin el vehicle privat i es passin al transport públic, la bicicleta o es desplacin a peu.

Els nous responsables del consistori no s'escalfaven ahir el cap sobre percentatges de descens del trànsit rodat. Si el 2003 el pírric 3% de l'última edició del dia sense cotxes va ser la seva sentència de mort, aquesta vegada la vocació municipal és més pedagògica que cap altra cosa. L'alcaldessa, plantada en una Via Laietana buida de vehicles i amb una batucada de banda sonora, ho tenia clar al migdia: «És una acció simbòlica però trobem molt important que els ciutadans recuperin l'espai públic», analitzava Ada Colau.

UNA APOSTA CREÏBLE / Però la raó última d'aquesta jornada reivindicativa, emmarcada en la setmana de la mobilitat sostenible i segura, va comentar l'alcaldessa, és abaixar els índexs de contaminació que, va recordar, provoquen 3.500 morts prematures a l'àrea metropolitana cada any. «Això no és opcional, ha de ser una aposta creïble, no un gest», va subratllar.

Per això, va prosseguir Colau, Barcelona en Comú (BC) vol ampliar la xarxa de carrils bici o pacificar carrers, dues iniciatives heretades del govern anterior. El que és de nou encuny és la connexió del tramvia per la Diagonal, com a aposta pel transport públic, cosa que l'exalcalde Xavier Trias va rebutjar sempre al decantar-se per autobusos elèctrics biarticulats.

LA JORNADA IDEAL / Precisament la Diagonal va ser la via triada per efectuar el denominat «tall de ciutat». Les altres 10 interrupcions de pas als vehicles van ser escollides pels mateixos districtes i van repartir la festa i la lliçó de sostenibilitat per tota la ciutat.

«No té preu passejar per aquí i s'agraeix la sensació de tranquil·litat», opinava al matí Edu Scott, acompanyat de la seva dona Paola Villagrana i la petita Valentina. Veïns d'un carrer veí, la parella considerava encertat que s'hagués triat un dissabte tot i que admetia que alguns comerços es podien haver vist perjudicats. Al tronc central de l'avinguda, que va estar tallada entre el passeig de Sant Joan i el passeig de Gràcia, s'hi van instal·lar ludoteques, circuits de bicicleta per fomentar l'educació viària responsable o una unitat mòbil de vigilància de la contaminació atmosfèrica, al costat de la qual es convidava els transeünts a mesurar el soroll amb un sonòmetre. A la tarda, la repercussió del tall es va fer notar als voltants de la Diagonal, va denunciar Joaquim Forn (CiU), que va parlar de «caos circulatori».

Notícies relacionades

COTXES DEL DESBALLESTAMENT / Als 11 espais elegits es van preparar iniciatives culturals o de promoció del teixit veïnal, com destacava a la Via Laietana Rosa Coscolla: «¡És fantàstic! ¡Ho haurien de fer una vegada al mes! A més, hi ha entitats que han posat les seves parades al carrer i serveix per conèixer-les», comentava. La monitora Jennifer Baquero, de l'esplai del centre cívic del Pati Llimona, admetia que la seva proposta de pintar i fer polseres havia atret pares interessats a apuntar-hi els seus fills.

La Diagonal o la Via Laietana van congregar rius de barcelonins. En altres indrets l'afluència, en funció de l'hora, va ser més discreta. Com al carrer del Comte Borrell, just davant del Mercat de Sant Antoni en plena remodelació, on el més suggerent era la intervenció artística en un cotxe que, procedent del desballestament, va acabar pintat amb esprais per un artista. En altres punts de Barcelona, aquests vehicles en un altre temps inservibles van servir per a concerts o  actuacions de dansa.