barcelonejant

Les banderes ho emboliquen

ERC treu l'estelada a l'ajuntament, el PP l'espanyola i el ministre de l'Interior se'n recorda d'ETA

Dos regidors causen l'únic incident destacat d'una festa que va moure 1,8 milions d'espectadors

Alfred Bosch (ERC) penja una estelada al balcó de l’Ajuntament de Barcelona el dia de la Mercè i Alberto Fernández Díaz (PPC) contraataca intentant penjar una bandera d’Espanya. / DANNY CAMINAL / VÍDEO: ATLAS

5
Es llegeix en minuts
CARLES
Cols

La Mercè 2015 és un best-seller anual de públic fidel, 1,8 milions d'espectadors segons el cada vegada més afinat sistema de càlcul de l'Ajuntament de Barcelona. Això d'afinat no és un dir. Aquest any s'ha dut a terme una prova pilot per comptar persones amb càmeres tèrmiques, com en una pel·li de ciència-ficció, que mereix ser explicat, primer, perquè sorprèn, i segon, perquè entreobre la porta del debat sobre el dret a la privacitat. Només cal dir que els responsables tècnics de l'invent, quan van convocar el concurs internacional d'idees per portar a terme aquesta missió, comptar milers de caps, van rebre ofertes inquietants, com la d'una empresa amb una tecnologia capaç de fer un perfil dels espectadors d'un recinte a base de rastrejar el senyal dels seus telèfons mòbils, i fins i tot oferir un retrat per països de procedència. Al final, es va optar pel més decent, per les innòcues càmeres tèrmiques. Així que, amb més certesa que en altres ocasions, es pot afirmar que la Mercè ha congregat 1,8 milions d'espectadors, moltíssima gent i, no obstant, gairebé cap incident, excepte el que dos regidors, Alberto Fernández Díaz (PP) i Alfred Bosch (ERC), van protagonitzar ahir al balcó de la casa consistorial per a delit d'alguns informatius de mig Espanya, com si allò fos l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran.

L'escena probablement ja la deuen haver vist. Fernández Díaz, 16 anys com a regidor, tots a l'oposició, i Bosch, nouvingut i que un any abans de les eleccions es veia alcalde, van anar a dos quarts d'onze del matí a la missa que va oficiar Lluís Martínez Sistach a la basílica de la Mercè, aquella que ha quedat oficialment fora de la programació de les festes per a dolor majúscul dels molt mercedaris. S'ha de suposar que llavors ja portaven amagada a la butxaca, ells o algun dels seus acompanyants, la bandera espanyola i l'estelada amb què després protagonitzarien l'escena del balcó, que el més fàcil seria dir que va ser molt de Berlanga, però vista de prop tenia més de Francesc Bellmunt, encara que només fos perquè també hi havia, vestit i sense Vespino, Juanjo Puigcorbé. Els d'Esquerra van penjar la bandera. Mitja plaça va cridar independència. Els del PP, se suposa que perquè s'ho ensumaven, van treure la seva. Mas va somriure. Ada Colau, molt murri, va retrocedir primer i, molt alcaldessa després, va lamentar que s'hagués utilitzat el balcó de l'ajuntament per fer campanya, però Gerardo Pissarelo, el seu número dos, menys murri, va forcejar amb Fernández Díaz, cosa que li va costar una tarda d'insults al tribunal popular de les xarxes socials.

'TIGRES, TIGRES, LEONES, LEONES'/ La cosa va durar tot just un minut, però això, en un noticiari, és tota una història, de sobres per a alguns per reduir la Mercè 2015 i els dies polítics que es viuen a Catalunya a un enfrontament entre Capuleti i Montecchi. Quina injustícia. Sense ànim d'ofendre Torrebruno, va ser més aviat un duel una mica infantil entre tigres y leones. Sempre hi ha, és clar, qui opina el contrari. Al ministre de l'Interior, el que va passar li va recordar «la guerra de banderes que es vivia anys enrere al País Basc, quan ETA estava plenament activa i operativa, i sembrava regueres de sang i terror per tot arreu». A més de ser un rapsode una mica reiteratiu, no està de més recordar que el ministre, Jorge Fernández Díaz, és germà d'Alberto, un dels contendents de la batalla entre regidors.

El que és indiscutible és que ni a Fernández Díaz ni a Bosch els va servir de gaire l'homilia del cardenal Martínez Sistach, que va apel·lar a la «legitimitat moral de totes les opcions polítiques» que es presenten a les eleccions de diumenge.

L'anvers del que va passar al balcó va ser el fet que centenars de milers de persones han disfrutat un any més de la Mercè sense contratemps més grans. La xifra final, aquests 1,8 milions d'espectadors, pot semblar un simple afany per presumir, un estrany gust humà pels números rodons que tan bé va ridiculitzar Jorge Luis Borges quan la seva mare va morir i una senyora va lamentar que, pobreta, es va quedar a uns mesos de fer-ne 100. «Veig que vostè és devota del sistema decimal», va respondre l'escriptor.

A la Mercè, tenir bones dades és indispensable per corregir errors, que n'hi ha, i aquesta ha sigut en part la missió entre bambolines de Marc Hernández, cap de l'àrea de Sistemes d'Informació de l'Institut de Cultura. És el funcionari que estava darrere de la bateria de càmeres tèrmiques que es van instal·lar als set accessos del parc de la Ciutadella i als tres del fossat del castell de Montjuïc. ¿Per què tèrmiques? «Ens va semblar la forma més eficaç de no envair la privacitat de les persones». El sistema utilitzat detecta figures humanes. Podia haver-se portat a terme amb càmeres convencionals, ja que en realitat no es grava la imatge, senzillament un ordinador converteix les siluetes en números, però per evitar que el sempre creixent debat de la privacitat deixi en l'obsolescència una inversió d'aquest calibre, millor anticipar-se.

Notícies relacionades

La prova pilot, al final, ha servit per diagnosticar millor un dels problemes de la Mercè, el desmesurat èxit de la Ciutadella com a recinte de la festa. «Per la porta de Lluís Companys entraven en els moments de més afluència 14 persones per segon. No ens va estranyar, però la rotació va resultar ser més gran del que ens pensàvem. La màxima ocupació del parc es va donar dissabte, quan hi havia 12.000 persones al mateix temps». En total, explica Hernández, aquesta mena de parc de Coney Island en què es transforma la Ciutadella durant la festa ha sigut visitat per unes 400.000 persones. Pel castell de Montjuïc, on la programació es va limitar als dos dies del cap de setmana, van passar 48.000 persones. Allà no hi va haver congestió.

Berta Sureda, comissionada de Cultura, minuts després que la rojigualda i l'estelada protagonitzessin la foto de la jornada, va explicar allà mateix, darrere el balcó, que potser l'any que ve és oportú centrifugar una mica més la Mercè a altres barris. I, ja posats, podrien enfocar una càmera tèrmica cap a Fernández Díaz i Bosch.