El goril·la acariciat per Ava Gardner

Ha tornat a Barcelona el qui va ser, fins a l'adveniment de l'era Floquet, el goril·la més cèlebre de la ciutat, un mascle a qui fins i tot va acariciar, ja dissecat, per sort per a ella, Ava Gardner. Un paio envejable, sens dubte. Però amb l'arribada de l'extravagant goril·la albí al Zoo de  Barcelona, i això va ser el 1966, el record d'aquell exemplar abatut al Camerun el 1910 per un caçador austríac va començar a diluir-se com una aquarel·la sota la pluja, i només en quedaven els textos i les fotografies d'hemeroteca, de quan a l'aparador del Taxidermista de la plaça Reial era tota una celebritat, però ara resulta que el fill pròdig ha tornat i, ben aviat, a partir de l'1 d'octubre, té previst tornar a conquistar la que va ser la seva ciutat adoptiva més o menys com Cleopatra ho va fer amb Juli Cèsar, o sigui, nu i amb sentit de l'espectacle. La reina egípcia, així ho explica la història, anava amagada dintre d'una alfombra enrotllada. El goril·la, també sense roba i amb el penis sorprenentment intacte per la seva edat (encara que petit, com correspon a aquesta espècie), serà la targeta de presentació d'una de les més inquietants exposicions que s'acosten, una barreja de gabinet de curiositats i art bizarre que prepara al seu local del carrer de la Palla el galerista Artur Ramon.

D'aquella recreació moderna de les cambres de les meravelles que fins al segle XIX satisfeien el morbo alhora que il·lustraven ja hi haurà temps de parlar-ne amb més paciència. Queda promès, perquè, pel que s'intueix després d'una primera xerrada amb Artur Ramon, serà com entrar a través de la tela en una de les obres maleïdes d'El Bosco, un viatge una mica lisèrgic. El que ara toca és confirmar que el goril·la ha tornat. El té l'antiquari Víctor Gómez en una de les seves extraordinàries i inusuals botigues, perquè el seu fort no són els mobles Chippendale o les verges barroques en fusta de cedre, sinó les antiguitats navilieres i, per sobre de tot, les científiques.

El goril·la, per si algú el recorda, no estava només al Taxidermista. Allà el que s'hi exhibia era una suposada família. La femella i la cria van ser adquirides per un col·leccionista del Japó. Se suposa que deuen seguir allà. Un goril·la dissecat no acostuma a acabar a les escombraries. Sembla que cotitza sempre a l'alça. En el món de la taxidèrmia és una peça molt poc habitual. Núria Viladevall, besnéta dels fundadors de la botiga de la plaça Reial, va explicar una vegada en una estupenda entrevista que entre els records acústics de la seva infància hi havia els sanglots de les senyores a les que se'ls havia mort el periquito i volien conservar-lo momificat. Així que de periquitos n'hi deu haver milers, però de goril·les, ben pocs. Per això aquest mascle, la femella i la cria es van fer cèlebres. Salvador Dalí, client habitual de la botiga, es va retratar amb ells, però ningú troba la foto. Joan Miró, més tímid, es limitava a observar-los a través del vidre de l'aparador. La Gardner el va conèixer perquè Mario Cabré li va voler regalar a l'actriu l'orella dissecada d'un toro, que vés a saber on deu parar avui en dia.

Perla, l'elefanta nazi

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Les tres peces estaven exposades amb un estrany gust tragicòmic. Sota el braç, el mascle portava, com qui torna de comprar el pa, la figura de cera d'una dona negra espantada. Allò era, amb les ulleres del pudor moral d'avui, un disbarat, però és que el Taxidermista va ser una botiga de fama continental, a l'altura de la parisenca Deyrolle, el Tíffany's & Co de la momificació, capaç d'acceptar encàrrecs majúsculs, com dissecar la Perla, l'elefanta nazi del Zoo de Barcelona, un regal del Tercer Reich procedent del Zoo de Berlín perquè els bombardejos aliats amenaçaven la seva vida.

La Perla va acabar al Museu d'Onda (Castelló), en companyia de molts altres animals de la botiga, com el també cèlebre rinoceront, que un dia Dalí va treure al mig de la plaça i el va muntar com un cowboy, fidel a la seva màxima que la vida ha de ser una festa contínua, però el goril·la, no. Va recalar a casa d'un potentat de Marbella. Que és d'on se l'ha emportat Víctor, de moment, una mica d'amagatotis, ja que del que es tracta és que a partir de l'1 d'octubre aquesta bèstia faci la seva entrada en escena a l'estil de Cleopatra. Quins nervis.