Colau reclama pel 'cas Quintana' conseqüències polítiques i policials

El reconeixement que Ester Quintana va resultar mutilada en un ull per un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra encara no ha tingut repercussions judicials, però ja ha generat les primeres reaccions polítiques. Una de les més significatives ha sigut la de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ahir va expressar la seva voluntat que es depurin responsabilitats policials i polítiques perquè el subinspector imputat en el cas ha admès el que Interior ha negat durant dos anys i mig: que les ferides de Quintana les va causar una arma disparada per antiavalots.

«Ja era hora que es reconegui i se sàpiga [què va passar]», va exposar l'alcaldessa en el transcurs d'un acte en homenatge a les víctimes del genocidi de Srebrenica. La líder de BCN en Comú va incidir en la necessitat d'admetre els errors, el pas previ per assumir responsabilitats polítiques i policials.

En sintonia amb les peticions de l'alcaldessa, el primer secretari d'ICV, Joan Herrera, va expressar el seu desig que les denúncies confirmades ara per l'advocada del subinspector dels Mossos tinguin conseqüències entre els màxims responsables del cos policial. «Si Felip Puig [conseller d'Interior fins al desembre del 2012 i actual responsable d'Economia i Empresa] tingués una mica de dignitat, dimitiria de seguida», va exposar el polític ecosocialista. ICV va anunciar que reclamarà a l'actual conseller d'Interior, Jordi Jané, que comparegui al Parlament.

INCONGRUÈNCIA

El 3 de desembre del 2012, Puig va sostenir davant la Cambra catalana que els Mossos no van disparar projectils de goma a la zona on Quintana va resultar mutilada. «Allà no es va llançar ni una pilota de goma. Només hi va haver dues salves d'advertència, sense projectils», va assegurar el llavors màxim responsable d'Interior. Puig va atribuir la responsabilitat a «individus i grups, alguns d'ells encaputxats, els únics que van llançar objectes allà». Tres dies després, arran de la divulgació d'un vídeo en què es veu un agent disparar una llançadora a la confluència del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, Interior va admetre a preguntes d'aquest diari que els mossos sí que van disparar allà, però «una hora després de la lesió de Quintana».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En una entrevista amb EL PERIÓDICO, el llavors director general de la Policia, Manel Prat, es va comprometre a dimitir si es provava que Quintana va ser ferida per una pilota de goma. Tot i que el jutge va assenyalar que Quintana va perdre l'ull per un projectil dels Mossos, Prat no va dimitir fins setmanes després, fruit de la pressió política, però sense admetre el que la justícia va donar per fet.

En la seva declaració davant el jutge com a testimonis, dos antiavalots van desmentir la versió del llavors conseller Ramon Espadaler, que havia dit que la unitat d'aquests agents va estar present a la zona on Quintana va resultar mutilada malgrat que durant vuit mesos no van informar de la seva ubicació. Els mossos també van descartar haver admès el tret de salves allà, com va explicar Espadaler. La successió de versions sobre el cas va motivar que l'oposició i l'advocada de Quintana, Laia Serra, apuntessin a una possible estratègia d'Interior per «generar confusió» sobre les indagacions.