Quan el Raval era una immundícia

Els morts no podien rebre l'extremunció, ja que la immundícia al Raval de finals del segle XVIII era molt gran. Davant d'unes circumstàncies que ofenien «la vista i l'olfacte», el rector es va negar a administrar el sagrament a un malalt del carrer de la Cendra, i la seva família va haver de carregar amb ell fins al carrer de Sant Antoni enmig d'un veïnat indignat. Si no literalment, gairebé: amb la merda fins al coll. Va ser el detonant dels plans de Francisco de Zamora Aguilar, un home nascut en un poble de Conca destinat pel rei Carles III a Barcelona com a alcalde del crim, figura nascuda després de la guerra del 1714 que englobava funcions de fiscal i de jutge. A Francisco de Za-mora res el recorda a la ciutat. Ni un llòbrec carreró, ni tan sols una placa. I potser hauria de fer-ho, perquè la va fer sortde l'assilvestrament higiènic i social. Va crear el clavegueram del Raval, que va deixar de ser un pudent fangar a cel obert.

El rescata Júlia Benavent, professora de la Universitat de València que, estirant un fil insospitat, ha reconstruït els seus passos, els seus cinc anys a la ciutat de les muralles, el seu apogeu i ascens, que comporta el seu retorn a Madrid després de la seva exitosa gestió a Barcelona, i la seva posterior caiguda en desgràcia, que el va portar a la presó per «dilapidació de béns». «És sospitós que molts il·lustrats de la seva època acabessin així, com Jovellanos o Floridablanca. Només és una conjectura, però el més probable és que fossin víctimes de venjances polítiques, perquè els que manaven no compartien les seves idees». Benavent investigava un epistolari del cardenal Granvela, secretari d'Estat de Carles V i de Felip II, quan en un còdex mal enquadernat es va trobar amb uns lligalls desordenats, sense relació amb l'objecte del seu estudi. «Hi havia mapes, traçats de carrers». Va ser l'escletxa en què va ficar la palanca i els resultats de la qual ha editat la Fundació Agbar en un volum de valuós rigor històric.

Zamora, relata l'experta, tenia 28 anys quan va arribar a Barcelona i algú li va explicar una visita de Carles III al Quarter V. El sobirà va quedar estupefacte davant tanta misèria. Ho narrava el mateix alcalde del crim en una carta escrita per ell. Tot i ser una persona il·lustrada, el text mostra la contaminació pròpia del seu temps: Quando el Rey, nuestro señor, desembarcó en Barcelona se enteró tan menudamente de este pueblo, que notó el que en una parte de esta ciudad de tanta extensión, como el Arraval (que es mi Quartel) se allasen sin empedrar sus calles y que no hubiese fuente ni plaza para vender. Esto me lo ha asegurado quien tubo la honra de oírlo a S.M. 

Dones perdudes 

Notícies relacionades

Els amos de l’Apolo, una de les opcions a les nits del Fòrum

Un home mort i diversos ferits greus durant la revetlla

 El Raval amuntegava llavors més de la meitat dels barcelonins, que el 1787 superaven els 100.000. Des del final de la guerra de successió, la població s'havia triplicat per la immigració rural. Les infraestructures no avançaven al mateix ritme i s'acumulaven les contrarietats. De tota mena. El notari Aleix Noguera informa Zamora el 1789 que els carrers «se hallavan intransitables a pie y a cavallo... declarando los peritos que este era el principal motibo de hallarse havitadas del escandaloso número de mujeres perdidas que era notorio».

Les dones, apunta Júlia Benavent, també li deuen alguna cosa a Francisco de Zamora. El pla salubre va ser «un triomf per a elles», perquè carregaven amb les tasques domèstiques i van poder mantenir les vivendes més netes i els fills més sans. No només això. Les millores van permetre que moltes dones traiessin el cap a la indústria tèxtil amb telers casolans. De fet, assegura la historiadora, tan important va ser el clavegueram com una altra gran obra: l'estímul a l'escolarització de les nenes. El reglament que va redactar Zamora feia èmfasi a instruir-les en la fe, el decòrum i les tasques «pròpies del seu sexe», però contenia un punt que per a l'època era l'últim crit: «Si alguna de las muchachas quiere aprender de leer tenga obligación de la maestra de enseñarla». Una placa, un carreró, alguna cosa.