La batalla de les voreres

La capital catalana té de cap per avall des de fa molts mesos bona part dels seus grans eixos viaris. Les obres entren, com el mandat municipal, en la recta final i s'aniran acabant des d'aquest mes fins al febrer. El paquet dels sis projectes de Diagonal, passeig de Gràcia i Sant Joan, Balmes, Paral·lel i Mitre ha de ser un dels principals èxits del sofert govern en minoria de l'alcalde Xavier Trias. El fil conductor de la seva política urbana porta, segons vindiquen, el prefix re, el de «regenerar, rehabilitar, recuperar, renaturalitzar i reindustrialitzar». El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ho resumia aquesta setmana al Col·legi d'Arquitectes en la conferència titulada gràficament Barcelona R que R. En aquests sis vials la ciutat lliura una doble batalla a les voreres, perquè a la vegada que avança amb decisió en la seva ampliació i millora, retrocedeix per ineficàcia o inacció al començar-se a veure usos indesitjats.

Primer, i en positiu, es rescata espai per al vianant i perquè els comerços, els portals i les façanes tinguin més aire. Però segon, s'ha d'afrontar la irrupció al nou espai de les motos i les terrasses, i encarar també la difícil cohabitació del vianant i el cotxe a les noves plataformes úniques. Finalment, una càrrega de profunditat llançada des del moviment veïnal pel president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, impacta en aquests projectes si s'analitzen en conjunt. «Responen a un concepte urbà orientat al turisme massiu que desequilibra la ciutat en benefici de grups de pressió i el comerç de luxe per a elits», diu.

75 milions 

No són temps de grans infraestructures. L'objectiu és una ciutat que mira cap endins, s'assegura, amb un model hiperconnectat, tecnològic, policèntric, renaturalitzat, autosuficient i sostenible. Ni més ni menys. En els 10 quilòmetres que sumen les grans avingudes en les quals s'actua amb una inversió de 75 milions, el regeneracionisme va deixant veure unes voreres que creixen fins a 7,5 metres a la Diagonal, 5,7 a Mitre o 4,6 a Balmes. S'instal·la il·luminació moderna, es reordenen tots els elements urbans, s'implanten cable i wi-fi. Les calçades es redueixen i incorporen, no sense lapsus com a la Diagonal, els carrils bici.

Notícies relacionades

Els 2 ponts festius a Barcelona abans de l'estiu i un superpont per a qui es pugui agafar dies

Els 2 ponts festius a Mataró abans de l’estiu i un superpont per a qui pugui agafar-se dies

Les desviacions allà on les obres es van retirant adopten tres cares. Per un costat hi ha el que la presidenta de l'Associació de Veïns de les Tres Torres, Rosa Maria Coll, qualifica d'«autèntica invasió», l'aparcament de motos en bateria que es mengen almenys dos dels metres aflorats amb tant d'esforç. A aquesta ocupació de l'espai de vianants la segueix la proliferació de terrasses que amb formats de tota mena claven, i clavaran més quan s'acabin tots els treballs, una altra queixalada a les noves voreres. Per últim, hi ha la difícil convivència, en especial a la plataforma única dels laterals del passeig de Gràcia, del vianant i el cotxe. L'espai de cadascun es confon expressament i hi apareix la inseguretat.

L'observança de les normatives, en vigor, cosa que es pot dir que no passa en absolut, resoldria tots aquests problemes. Les motos, aparcant en fila al ser voreres de menys de sis metres, les taules i cadires dels bars cenyint-se a les mesures establertes sense afegits tramposos i els cotxes circulant a només 10 per hora, com fixen els senyals instal·lats i que gairebé ningú compleix.