Cosidores de poesies

Amagada al cor del Born, Expendeduría Poética és un local on Jo Graell i les seves poetògrafes creen i venen poemes a mida com si fossin cosidores. Prop de la porta, un distribuïdor automàtic de poemes funciona amb monedes d'un euro. A l'altre costat de l'aparador, dues noies en uniforme blau estan assegudes darrere d'unes màquines d'escriure. Els seus dits amb esmalt vermell volen sobre els teclats. Componen poesies.

La idea és de Jo Graell, que en el seu dia a dia treballa en l'àmbit de videoart. «Volia crear un espai d'immediatesa i interpretació, on la gent que pensa que la poesia és avorrida s'ho passi bé i li dediqui atenció i interès», explica.

L'ambient, a mitges entre una galeria d'art i un espai poètic, està dividit en dues parts. A l'entrar, les dues taules amb màquines d'escriure constitueixen el laboratori creatiu. A terra estan pintades unes petjades que el client ha de seguir com si fossin els passos d'un recorregut. «Tenim normes estrictes, que ningú es pot saltar», somriu Graell. El procés de creació és com una cadena de muntatge. S'omple un full oficial amb el nom del client i tres paraules elegides entre les que s'exhibeixen al taulell. El paper s'entrega a la primera poetògrafa, que compondrà el poema amb les paraules escollides. La segona segellarà el document oficial i entregarà la poesia. L'últim pas és el de dipositar la taxa a la bústia: import mínim, un euro. «Hem elegit no posar preu als poemes. Hi ha gent que deixa 20 euros i altres buiden la cartera de tots els centaus que no volen», explica Graell.

Notícies relacionades

La L3 del metro de Barcelona s'ampliarà amb 9 noves estacions

Barcelona preveu dedicar 4,7 milions d’euros per pacificar i reverdir l’entorn de la Ciutadella

Tots els poemes estan escrits en castellà, encara que si hi ha suficients poetògrafes, s'intenta traduir-los per als que ho demanin. «Aquí col·laborem 12 persones. És una cosa voluntària i no hi som totes a la vegada. Per poder obrir hem de ser un mínim de quatre», explica Graell.

Una vegada obtingut el poema es passa a la part posterior, un petit espai semblant a un teatre on músics i poetes treballen amb paraules i notes en un cercle simbiòtic. «Escoltar els comentaris de la gent compensa. Això és únic. Tota la resta és una trampa», acaba Jo. Avui actuaran en aquest espai els músics de jazz Valentín Carranza i Carlos Rodenas. Demà hi haurà un vermut musical amb Oscar Carreras i Salva Blanco.