El llegat de Zerkowitz

Adolf Zerkowitz va ser pioner a captar fotografies de Barcelona per il·lustrar postals. La seva càmera amb objectiu, sempre amb el trípode de fusta, va retratar en blanc i negre el vell camí cap al far de l'escullera, el primer autobús turístic, carros tirats per cavalls davant el mercat del Born, els primers taxis estacionats a la plaça de Sant Jaume i la Rambla de nit il·luminada pels focus d'un cinema amb un cartell de l'actriu Lillian Gish a La mujer marcada, pel·lícula muda de Victor Sjöström.

L'Ajuntament de Barcelona li ha retut aquest estiu un homenatge amb l'edició del llibre de fotografies Barcelona Zerkowitz (1921-1958), que inclou les seves postals amb enfocaments artístics i també altres fotografies que avui es descobreixen per la seva peculiar mirada com a reportatges gràfics d'interès antropològic. Segons escriu el periodista Lluís Permanyer al pròleg, entre el 1915 i el 1950, l'autor va fer 25.000 fotografies de la ciutat i també dels seus entorns, en especial de la muntanya de Montserrat.

Adolf Zerkowitz (Viena, 1884-Barcelona, 1972) és també pare i avi de fotògrafs. El seu fill, Alfred Zerkowitz guarda el seu propi arxiu de 40.000 fotografies, moltes d'aquestes postals de Barcelona. I el nét, Héctor, ha dinamitzat el llegat amb la creació de la pàgina web http://zerkowitz.es, on s'explica que els Zerkowitz van elevar la targeta postal turística a la categoria de petita obra d'art.

«La fotografia de l'Adolf era innovadora per a la seva època per la seva elaborada composició. Dominava la llum natural i donava volum a la imatge. Es podia esperar tot un dia per aconseguir la millor llum», detalla l'Héctor, director d'una productora de publicitat, per a qui el seu avi trobava punts de vista inèdits. «Anava on mai havia estat fotografiat abans», diu.

Notícies relacionades

El ‘boom’ del lloguer d’habitacions a Barcelona multiplica les «pràctiques abusives», alerten els administradors

El grup Vithas estrenarà el seu hospital de referència a Catalunya a l’octubre

Adolf Zerkowitz es va avançar al seu temps a l'hora de captar plans zenitals des de terrats i talaies per mostrar la ciutat des de les alçades. No en va, la seva altra passió era l'alpinisme. «Les seves primeres postals les va editar el 1916 per encàrrec de l'abat Antoni Marcet del monestir de Montserrat», explica. No va arribar a conèixer el seu avi. «Però gràcies a un diari que vam trobar fa poc, he conegut els obstacles a què es va enfrontar a Espanya», assenyala, en referència a la dura postguerra on amb prou feines es venien postals. L'Adolf va començar a treballar de jove a l'empresa tèxtil del seu pare. Quan era de viatge al Marroc va esclatar la primera guerra mundial. «No podia tornar a Viena, per la qual cosa va travessar l'Estret i va acabar a Barcelona, on es va convertir en un fotògraf professional», explica Permanyer al llibre.

Alfred Zerkowitz va viure el canvi de l'arribada del color a l'empresa de postals. La web ja té 20.000 fotos digitalitzades i unes 5.000 visualitzacions al dia a flickr. «Ens demanen fotografies per a exposicions com La ciutat de Sagnier a CaixaForum», diu.