Fira d'Abril de Catalunya amb dos bàndols

La Fira d'Abril de Catalunya segueix sense resoldre el problema del migdia, quan està tot obert i són pocs els que s'acosten al Fòrum perquè aquesta part de la ciutat segueix sent el cul de Barcelona i no el centre de l'àrea metropolitana. A mitja tarda, cap a les sis, la pujada que neix en l'albor de la Diagonal està atapeïda de gent, i les casetes respiren. Aquest és el problema que es veu, el que crida l'atenció. Però després hi ha els que s'arrosseguen des de fa anys, silenciats pel 'zapateado', la 'manzanilla', la tertúlia i el bon menjar. I pels molts anys que una mateixa persona va moure els fils de la festa andalusa fins que una nova junta s'hi va posar i es va adonar que la cosa, més encara quan hi ha una divisió de difícil resolució, no és tan fàcil.

En el terreny visual, aquesta 43a fira sembla la mateixa dels últims anys, encara que és cert que destil·la una mica més d'ordre, amb els partits polítics al mateix carrer –un animat Ciutadans, un PSC de menys a més i un PP deshabitat fins a mitja tarda–; els xiringuitos una mica apartats de les casetes; més quantitat i qualitat de banys, i increment de la seguretat, cosa que s'explica per la tragèdia del Madrid Arena el 31 d'octubre del 2012, quan cinc joves van perdre la vida per una mala planificació en el control de l'aforament i de les sortides d'emergència.

Entre bastidors, el que el visitant no veu és una organització que ha explicat per primera vegada amb l'opinió de les casetes, de forma especial en tot allò que té a veure amb la contractació de proveïdors. Daniel Salinero, president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), admet que molts acords «ja venien de l'anterior junta», liderada per l'incombustible Francisco García Prieto, que té comptes pendents amb la justícia acusat d'enriquir-se a costa de la gestió interessada de tot allò que alimenta i dóna de beure a la Fira d'Abril.

Miguel Ramos, president de la Casa d'Andalusia a Cerdanyola, una de les casetes més ben decorades, recorda els anys de terra i pols a Barberà del Vallés. «Ara això és un luxe, les carpes tenen una altra cara. I pel que fa a l'organització, és veritat que sempre hi va haver una mica de dubte. Aquest any hem pogut entrar en el tema dels preus i baixar una mica els costos». Ramos és un dels quatre representants d'associacions que ha format part de la nova mesa de contractació, on hi havia quatre membres de la FECAC i quatre més de la Fundació FECAC. Encara que soni tan il·lògic com absurd, aquestes dues institucions, que fins no fa massa controlava García Prieto i vénen a ser dues potes d'una mateixa cadira, es porten avui a puntades, fet que va causar que en algun moment dels últims mesos, la fira estigués en la corda fluixa. Així ho admetia ahir el regidor barceloní de Presidència, Jordi Martí, que va passejar una bona estona pel Fòrum en companyia de Salinero. «El consistori va actuar amb responsabilitat institucional, però és cert que hi va haver un moment en què la divisió d'aquestes dues entitats va fer perillar la festa», explicava el regidor de CiU.

MÉS AJUDA

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Amb els comptes del 2013 de la Fira d'Abril encara per tancar, ningú sap molt bé a què acollir-se encara que les perspectives són bones. Després de més de 40 anys, sembla que aquesta sigui la primera ocasió, com el violinista que mor de nervis en cada concert, com si avui fos la seva estrena. Salinero passejava amb la tensió en el gest, saludant a tots sense poder parlar massa perquè la música es menjava l'ambient. Serafín Bocanegra, president del Centre Andalús d'Estepa i Sierra del Sur, també va participar en les reunions i ho veu «un gran avanç». «És l'any que més se'ns ha ajudat, i no és veritat que Salinero sigui el delfí de García Prieto. Si vol saber si estem contents, torni l'últim dia i en parlem».

El president de la FECAC instava també a veure com acaba tot. Serà amb els números d'aquest any com podrà valorar-se el passat.