Can Batlló es converteix en el gran referent de la gestió ciutadana

La primera imatge del miracle és un hort. No solament  pel que té de miraculosa una plantació de tomàquets enmig de la ciutat, sinó perquè les hortalisses neixen sobre el que fins fa uns mesos era un mur que semblava aixecar-se infranquejable. El que mantenia segrestada una quarta part del terreny de la Bordeta, darrere les ara caigudes muralles de l'antic recinte fabril de Can Batlló, que en menys de tres anys s'ha convertit en un referent internacional de recuperació ciutadana de l'espai públic. «Tothom que passa per aquí en queda enamorat, i si li regales uns espinacs, llavors ja es desmaia», diu en broma Carles Muzás, un dels responsables de la comissió de l'hort, una de les iniciatives sorgides des de la conquista veïnal de l'11 de juny del 2011.

Jordi Soler, un dels impulsors, juntament amb Josep Maria Domingo, de la Plataforma Can Batlló és per al Barri i de l'Assemblea del Bloc Onze, reflexiona: «Si les coses no haguessin anat així, i el projecte s'hagués desenvolupat com estava previst, tindríem més equipaments i vivendes i parcs, però no n'hauríem après ni la meitat, i això no tindria aquesta vida. Segur. Seria una altra cosa. Menys nostra». Però les coses sí que van anar així, Barcelona va deixar de posar-se guapa a base de totxo.

L'hort és només una mena de benvinguda. De preparació per al que hi ha al darrere. En realitat es tracta d'un espai provisional. El terreny reservat per als horts és uns metres més endins, on avui encara hi ha unes quantes naus, per a les quals al seu torn han trobat una utilització temporal com a taller de reparació de vehicles. El definitiu serà molt més  gran  que l'actual, que no deixa de ser un banc de proves, com gairebé tot a Can Batlló.

CESSIÓ MUNICIPAL / Van començar pel simbòlic Bloc Onze, però el col·lectiu ha anat endinsant-se en l'espai com un exèrcit de formiguetes, sense fer gaire soroll. En poc temps han anat conquistant naus, sempre via cessió municipal, i les han anat omplint amb un taller d'infraestructures per aquí -on creen amb les seves mans i en la majoria d'ocasions amb material propi reciclat de la vella maquinària industrial, que és tot el que necessiten per fer realitat els seus projectes-, o un de fusteria per allà per fer el mateix. Ara n'estan preparant un de cervesa artesana i una petita impremta -equipada també amb velles màquines de l'època daurada de les arts gràfiques- on poder elaborar tot el material per difondre les activitats que programen.

Una mena de micromón amb el qual Hernán Córdoba-Mendiola i Marc Dalmau, activistes del projecte, juguen a imaginar com serà el lloc el 2031, al capítol Imaginar Can Mangala, barri cooperatiu de la Bordeta, a Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva. Aquest exercici de política ficció té més de política que de ficció, ja que l'acció cooperativa a l'espai avança molt més ràpid del que els seus impulsors haurien fantasiejat mai.

Notícies relacionades

Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens

"Representen l’amor per la ciutat"

COOPERATIVA / Un exemple d'això és la cooperativa de vivendes de lloguer social, de la qual preveuen estrenar la primera promoció el desembre del 2016. És un projecte ja molt encaminat de pisos en règim de cessió d'ús en una de les pastilles del municipi, diu Ferran Aguiló, una de les primeres 20 persones que van impulsar la cooperativa. L'entitat compta amb «unitats de convivència» per als 32 pisos que tindrà la primera fase. I ja hi ha llista d'espera.

Una de les claus de l'èxit és que cada grup de treball no només dedica hores, i moltes, a la seva tasca, ja sigui el circ -hi ha un espai dedicat al funambulisme- o el cine -la llista d'àmbits és llarga: un d'audiovisual, un auditori, sales d'assaig, un bar, una biblioteca, una sala de fotografia...- sinó que també té un retorn a l'espai. Dedica hores al projecte compartit, en què ha tingut un paper important el grup d'arquitectes joves La Col, que es va unir a la lluita veïnal per donar vida a unes naus industrials abandonades i omplir el buit urbà, en la seva idea de «rehabilitar la ciutat».