Feu seure un turista a taula per sopar

Sona dur en un primer moment. Ficar un desconegut en la intimitat de casa, cuinar per a ell, servir-li un sopar, atendre'l i conversar segurament fins a altes hores. Una idea que pot semblar esbojarrada per a la prudent i més aviat reservada mentalitat del barceloní mitjà. Però els tòpics estan per trencar-los, i fer seure a taula un estrany s'ha convertit en tendència a l'alça a la capital catalana, impulsada des de portals d'internet especialitzats. La iniciativa va néixer per conquistar el turista amb ganes d'integrar-se a fons en una ciutat, encara que a la pràctica està atraient a parts iguals tant viatgers com residents a Barcelona amb ganes de socialitzar al caliu d'un bon àpat.

Recórrer una ciutat, veure monuments i atraccions, dormir i menjar envoltats d'altres viatgers i acabar les vacances gairebé sense haver interactuat amb ningú d'aquell destí descoratjava Guy Michlin, l'instigador d'Eatwith.com, portal propulsor de les trobades gastronòmiques casolanes a Barcelona. L'empresari israelià va conèixer en unes vacances a Grècia una família que el va convidar a la seva taula i el va instruir sobre el país. L'experiència li va resultar tan estimulant, allunyada de l'habitual aparador turístic, que va decidir impulsar un projecte per fer seure amfitrions locals i visitants davant un menú domèstic.

Després d'haver-lo llançat a Tel Aviv, l'emprenedor va tenir clar que Barcelona seria la plataforma ideal d'expansió mundial de l'empresa. Perquè «està de moda, per la seva gastronomia, perquè és oberta al món, pel seu bon clima i el seu atractiu urbà», explica Joel Serra-Bevin, el seu director  a Espanya. Fa un any que el portal va començar a funcionar a Barcelona i ja suma més d'un miler de sopars a tots els districtes i més de 5.000 participants d'arreu del món. L'èxit, fins ara pel boca a orella, els ha portat a obrir seus a Nova York i San Francisco, mentre la fórmula funciona ja en 35 ciutats del món, articulada amb ambaixadors de la marca (que avaluen la qualitat) i segueix creixent. A la capital catalana operen almenys dos portals (forans) més, Mealsharing i Cookening, amb una filosofia semblant, encara que amb menys implantació local, així com convocatòries particulars per via de Facebook.

L'assumpte és senzill -un intercanvi gastronòmic entre residents i turistes- però tècnicament laboriós. Joel va obrir camp inicialment amb els residents estrangers a Barcelona, més receptius a exposar les seves taules al món. I va deixar que l'experiència corregués per les xarxes socials i s'encomanés sense parar. Avui, són molts els barcelonins que convoquen trobades gastronòmiques al seu menjador i amb regularitat. Per fer-ho, han de passar filtres. L'empresa supervisa inicialment la seva cuina, així com les característiques del domicili (accessibilitat, higiene, lavabos en bones condicions, etc.). Després de rebre una allau d'un miler de candidats a amfitrions, n'han anat seleccionant una mica menys de dos centenars per garantir «la qualitat del servei».

Dos prototips competeixen en èxit: l'enfocat clarament al turista, sota títols com «tapes catalanes», «nit de paella», «cuina mediterrània» i similars; i també el que ofereix gastronomia temàtica (del Japó a Mèxic) per atraure addictes a aquests gustos. El resultat és que són molts els barcelonins encantats amb aquest invent. Els preus van de 17 a 50 euros (la mitjana és de 23), més un 15% de comissió del portal, amb tot inclòs. La inscripció es fa per la web, després d'omplir un perfil de gustos culinaris i d'aficions, perquè la resta de convidats tinguin una idea de l'alineació d'aquella nit.

Notícies relacionades

Salicrú, comissionada del català: "Ara és l’hora"

BCN limitarà els actes a Ciutat Vella per reduir les molèsties

PUNT DE TROBADA / «Un restaurant és un circuit tancat, però en una casa a més a  més de sopar socialitzes, coneixes gent nova i es crea una dinàmica molt especial», explica Manu Valentín, amfitrió i historiador de professió. En ocasions es convoquen escenaris alternatius, com fa un parell de setmanes a la suite 360º de l'Hotel Le Méridien de la Rambla, plantejat com la casa d'un viatger i on es va donar l'oportunitat que el xef de l'establiment, Eugeni Cortés, cuinés tapes locals juntamenta amb una amfitriona habitual, Judit Pellicer, seleccionada per concurs a Eatwith, i que durant un temps sense feina es va dedicar amb intensitat a aquesta passió.

En alguns casos, explica Serra, l'amfitrió arriba a convertir l'assumpte en la seva font d'ingressos principal, aparca la feina i es dóna d'alta a la seguretat social per abocar-se a fer aquesta activitat; en altres, són xefs que busquen una alternativa a un restaurant més personalitzada; i la major part de vegades es tracta de ciutadans que deixen llibertat al seu hobby culinari i el seu afany de conèixer gent d'altres cultures, mostrant la Barcelona més real.