La recuperació d'un espai insòlit
L'antic Toro Bravo reneix com a exemple de la tenacitat de la naturalesa
Banc modernista que es va trobar enterrat. /
El dia que l'home s'extingeixi com si fos un dodo, la Terra ho celebrarà com ho fa la naturalesa a les 100 hectàrees de Viladecans que fins fa tot just 10 anys ocupaven tres càmpings gegants, La Ballena Alegre, Filipinas i el Toro Bravo, ciutats no cartografiades als mapes del segle XX malgrat que en els moments àlgids de la temporada turística hi residien unes 25.000 persones. Més al sud n'hi havia d'altres, La Tortuga Ligera, Albatros, Gavà Mar…, però el que mereix ara especial menció és el Toro Bravo, que per la tenacitat de l'Ajuntament de Viladecans ha acabat convertint-se en un laboratori de la vida animal i vegetal únic en la seva espècie. El resum d'una visita a aquest recinte tancat i barrat és suggerent. Aquí es recupera amb èxit un peix endèmic del litoral mediterrani espanyol la causa del qual es donava per perduda, hi fa el niu una família de falcons procedents de Madagascar no censada fins ara a Catalunya, hi creixen petites prats d'orquídies i, per amanir aquest aperitiu amb una mica de picant, es va descobrir el 2008 que un edifici construït enmig de la pineda era en realitat una obra oblidada de Puig i Cadafalch que una viuda es va fer construir el 1917 per trobar més que consol al costat de les onades del mar.
La història de tots aquests càmpings està al calaix de les fotos de moltes famílies catalanes. Van obrir les portes al públic en els anys 50 i eren un negoci tan magnífic que el seu final no s'entreveia a l'horitzó fins que l'ampliació de l'aeroport del Prat els va condemnar. Les pistes d'enlairament no arriben als terrenys del Toro Bravo, però l'espai que ocupaven les tendes de campanya, les autocaravanes, els bungalous i algunes desenes de construccions de dubtosa legalitat són propietat avui d'AENA, la societat que gestiona els aeroports espanyols. Són un perímetre de seguretat sense interès per a la societat aeroportuària. El seu primer propòsit va ser enjardinar la zona, però Viladecans va proposar un pla alternatiu més audaç i, vistos els primers resultats, més encertat.
ANTENES I PAELLES / «Quan el càmping va tancar les portes, el que aquí va quedar era el menys semblant a un espai natural», explica Cristòfol Jordà, que dirigeix la visita en nom de l'Ajuntament de Viladecans. Als arbres hi havia antenes i cables d'enllumenat elèctric. Van aparèixer paelles de dues nanses als llocs més insospitats. Els més espavilats s'havien construït canalitzacions clandestines d'aigües fecals que desembocaven al mar, ja que alguns campistes hi tenien la seva segona residència de forma permanent els 365 dies de l'any. Les famílies plantaven els seus propis jardins davant la caravana. Alguns fins i tot havien enrajolat el terra amb el panot clàssic de Bar-celona. D'aquí 2000 anys tot aquest gran disbarat segur que seria un jaciment deliciós per als arqueòlegs del futur, però el que el Toro Bravo necessitava l'any 2007 era el que en
termes d'exploració interplanetària es coneix com una terraformació (fer habitable Mart, per exemple).
Una de les tasques portades a terme durant els últims anys ha estat expulsar les espècies invasores. Sobretot, vegetals. La iuca és tossuda. Rebrota on menys t'ho espe-
res. La dent de lleó és una plaga. L'àloe està bé per vendre potingues cosmètiques, però no pinta res a la desembocadura del Llobregat. El cas és que amb molt esforç d'eradicació a poc a poc ha guanyat pes la flora autòctona, que si bé no concedeix al paisatge un aspecte com el de les selves d'Avatar, depara a vegades les seves sorpreses, com l'aparició de fins a 25 variants d'orquídia autòctona, que com cada any al mes de març tornaran a florir.
El recinte està tancat al públic, però no als projectes d'investigació. Així que l'antic Toro Bravo és avui una laboratori extraordinari per a la Facultat d'Ecologia de la UB, per al Zoo de Barcelona, per a l'Institut Català d'Ornitologia i per a la Societat d'Estudis Ictiològics (SEI). Aquesta última entitat, per exemple, utilitza algunes de les antigues piscines del càmping per criar fartets, uns peixets endèmics d'Espanya que estan a punt d'extingir-se per culpa d'espècies invasores i que, rareses biològiques al marge, es mereixen un monument perquè la seva dieta inclou les larves de mosquit. Després d'anys de dificultats, el SEI per fi cria milers de fartets a l'any preparats per ser reintroduïts.
El Zoo de Barcelona, per la seva part, treballa a Viladecans, de la mà de Manuel Aresté, l'home dels Komodos, en la recuperació de la població de tres espècies de granotes i gripaus en un antic estany artificial que mereix, per la seva història, un punt i a part.
Fa 90 anys, en aquell estany hi navegaven petites góndoles entre oques i ànecs. Era el capritx de Pilar Moragas, membre de la burgesia catalana que va enviudar jove i que va dedicar una part de la seva fortuna a encarregar a Puig i Cadafalch un niuet d'amor al costat d'unes platges llavors verges. L'edifici és una mostra del modernisme català menys lisèrgic, però aquest pedigrí no es va revelar fins que l'any 2008 va començar el procés de terraformació del
Notícies relacionadesToro Bravo i, amb això, de recuperació d'aquesta singular mansió.
Diuen que a Pilar Moragas li agradava cavalcar per la platja, que les festes allà eren d'enveja. Són velles històries. Com les del Toro Bravo. El que ara importa és el gran valor d'aquest gairebé secret espai natural.
