'Declaració Mataró'

«La construcció de la Nau Gaudí, l'obra més petita i modesta empresa pel genial arquitecte, coincideix amb la seva arribada a la Sagrada Família, el seu projecte més gran i ambiciós. D'això fa 130 anys», assenyala l'historiador Daniel Giralt-Miracle, comissari de l'Any Gaudí Mataró 130, 11 anys després d'ocupar el mateix càrrec en l'exitós Any Gaudí, que va commemorar internacionalment el 150 aniversari del seu naixement.

L'any 1883 va marcar la intensa i fructífera trajectòria de Gaudí, que va començar com a delineant i col·laborador de l'arquitecte Joan Martorell. Aquell any, l'autor de la Pedrera va iniciar a més a més les obres de la Casa Vicens, edifici modernista, encara tancat al públic, però al qual van molts visitants a contemplar la preciosa reixa de ferro forjat. Es va construir a Gràcia, quan encara era una vila independent.

Els propietaris de la Casa Vicens, representants de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família i Joan Mora, alcalde de Mataró, assistiran el dissabte dia 28 a la Nau Gaudí per firmar la Declaració Mataró, el primer manifest en defensa de la conservació del llegat de Gaudí impulsat per la Generalitat i per la capital del Maresme. «Per primer cop, es reuniran els propietaris dels edificis de Gaudí a Catalunya i les entitats i institucions dedicades a preservar la seva obra per assumir el compromís de treballar conjuntament i coordinadament en la difusió del seu patrimoni», informa Giralt-Miracle.

El dissabte també firmaran el manifest representants de la Casa Batlló, la Pedrera, la Torre Bellesguard  -que s'acaba d'obrir al públic-, el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell, el Col·legi de les Teresianes, els ajuntaments de Reus i de Riudoms, Amics de Gaudí, la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el parc Güell, que regenta l'Ajuntament de Barcelona.

La firma serà el punt de partida de diversos actes previstos per celebrar l'Any Gaudí Mataró 130, en què es promocionarà l'antiga nau de blanqueig de cotó com el quilòmetre 0 de l'obra gaudiniana.

Mora recorda que la Nau Gaudí ocupava una petita part dels plànols d'una colònia que mai es va arribar a construir. «No va ser una obra finançada per l'Església ni per la burgesia, sinó per la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense, amb la qual Gaudí col·laborava des del 1873, quan era un estudiant d'arquitectura», explica l'alcalde de Mataró, que té com a objectiu divulgar l'existència d'aquesta edificació «desconeguda» pels milions de turistes que arriben cada any a Barcelona.

Ponències i un congrés

A més, a excepció dels pròxims mesos, en què es dedicarà a acollir ponències i un congrés sobre Gaudí, la nau acollirà la col·lecció d'art de Lluís i Carmen Bassat.

Pel comissari, aquest espai és el Saló de Cent de Mataró dotat de la racionalitat del segle XX. «La història l'ha tractat malament: se l'ha considerat injustament un barracó. És hora de valorar els seus avanços arquitectònics com els arcs parabòlics i l'absència de parets i columnes», manifesta.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries

Dues sepultures d’un soldat republicà

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat