Les barraques d'ahir

Després de la recuperació del nom de la platja del Somorrostro el març del 2011, el compromís de l'Ajuntament de Barcelona -llavors en mans socialistes- amb la Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques -entitat que rep el suport de més de 80 col·lectius i 800 persones- era la col·locació de quatre monòlits i nou plaques«escultòriques» per«honrar els habitants dels antics barris de barraques»,on a finals dels anys 50 vivien unes 100.000 persones que representaven un 7% de la població de la ciutat. El canvi de color del govern municipal, coincidint amb l'agreujament de la tenaç crisi, va semblar que havia paralitzat el projecte, que al llarg de les últimes setmanes ha tornat a ressorgir -encara que a un pas més lent de l'esperat-, amb una reunió de l'alcalde amb un nombrós grup de representants de la comissió en la qual Xavier Trias va confirmar el compromís municipal de col·locar aquest 2013 les nou plaques. El tema dels monòlits -que és vital per a la comissió- està encara en l'aire, tot i que els activistes de la recuperació de la memòria històrica no tenen intenció de rendir-se, més aviat al contrari.

Les nou plaques compromeses per a aquest any són peces de bronze d'uns 50 per 70 centímetres -és a dir, grans- «molt gràfiques»,amb una fotografia de l'aspecte de cada lloc de l'època en què estava poblat de barraques.

Les paraules de Julia

Aquesta lluita per la recuperació de la memòria històrica va començar fa uns quants anys, durant la producció del reportatge del programa de30 minutsBarraques. L'altra ciutat.Una de les protagonistes del reportatge, l'entranyable Julia Aceituno, antiga veïna del Somorrostro, al costat de la Barceloneta, anunciava amb tristesa que«no volen recordar que aquí hi va haver el Somorrostro. Doncs hi va ser. Van ser molts anys de patiment i penúria, i no hi ha ni un cartell que digui Somorrostro».Aquelles paraules van encendre la flama ciutadana que va fer possible que només uns mesos més tard fossin centenars les persones que s'havien sumat a la petició d'instal·lar plaques en els llocs de la ciutat on hi va haver barris de barraques. Però queda molta feia per fer.

Les limitacions pressupostàries han comportat un canvi de prioritats per al municipi. Després de la simbòlica placa del Somorrostro, el projecte havia de seguir amb la instal·lació dels quatre grans monòlits commemoratius: un al litoral

Notícies relacionades

El Port Olímpic recupera més de 100 espècies marines en un any

Badalona alerta del perill de saltar des del pont del Petroli

-al mateix Somorrostro-, un altre a la muntanya de Montjuïc, on hi havia el nucli de Can Valero; un tercer al Turó de la Rovira, i l'últim al barri de la Perona, a prop de l'estació de la Sagrera. Aquestes escultures encara no tenen data ni disseny, cosa que lamenten a la comissió, ja que són«l'eix de la proposta». Tot i així, valoren que«almenys» s'hagi començat a treballar en el disseny definitiu de les plaques i els textos que les acompanyaran. La comissió està treballant amb els veïns de cada un dels barris on es col·locaran les plaques per acabar de definir els textos i el lloc exacte.

El punt àlgid del barraquisme es va viure l'any 1954, quan es van comptabilitzar 2.406 barraques. L'eradicació va trigar dècades. Sovint s'eliminaven per portar a terme actuacions urbanístiques: les barraques de la Diagonal, el 1952, per a la celebració del Congrés Eucarístic; les de Maricel, a Montjuïc, el 1964, per construir el parc d'atraccions, i les de Can Tunis, per fer la Ronda Litoral.