Gràcia de nit

No feia falta ser caçador de tendències extraordinari per sospitar que l'edició d'aquest any de les festes de Gràcia seria multitudinària. Ja ficats en el Cinquè Any de Derrota (econòmica), captiu i arruïnat el poble del carrer, el doblet de platges del litoral de dia i Gràcia de nit és, aquesta setmana, clarament imbatible. A més a més, ara que els últims incidents d'ordre públic registrats a les festes de Gràcia ja comencen a ser una cosa cada vegada més difusa i allunyada en la memòria, l'esdeveniment és, sobretot, un exercici logístic de desallotjament amable de l'espai públic i d'endreçar a cop de manguera.

No tot el mèrit és dels responsables polítics i cívics (la Federació de les Festes de Gràcia). El paisanatge també ha canviat. L'alegre conjunt de joves dels bongos, per exemple, no hi és. Els alternatius, ara que justament el signe dels temps podrien donar-los forces per redoblar les seves protestes, viuen confinats en la seva reserva del carrer de Ros de Olano. El percentatge d'estrangers enrojolats que visiten Gràcia amb la mateixa emoció amb què el protagonista de l'anunci de la colònia Patrick's salvava una dama a la casba

Les gastades samarretes liles, en un altre temps gairebé obligades a Gràcia, han donat pas a una pluralitat més gran. S'hi veuen molts polos, com si s'estigués a Cadaqués.

'Cresters'

¿Hi ha marge per a l'incivisme? Per descomptat. Aquest diari no va detectar la matinada de divendres a dissabte cap venedor ambulant de cervesa. Però de crestes, sí. Elsllaunersreconvertits encrestersafinen, per tant, la seva oferta a la demanda i, molt especialment, a la pressió policial. A aquest pas acabaran venent morros de llúdriga, com aLa vida de Brian.

Les desenes de serveis mòbils instal·lats no donen l'abast. La pudor en alguns punts, com en les vies de comunicació entre la plaça del Sol i la de la Vila de Gràcia, és insofrible. Per obra i gràcia, per exemple, de tres noies que, cap a les 2.30 de la matinada, van orinar davant del 161 de la Travessera de Gràcia mentre una quarta vigilava que no vingués cap urbà. Els xisclets i rialletes histèriques que exhalaven mentre s'alleugerien, de la mena «que dolentes que som»,són considerades com a agreujant en un mínim de 15 països.

Com si fos una escena deSet núvies per a set germans, la rèplica masculina a les incíviques dels xisclets es va poder trobar davant de les parets del nou Teatre Lliure, a la façana del carrer de Leopoldo Alas. Amb tot, el que es va merèixer un premi va ser el subjecte que tocades les tres va decorar una paret de la mateixa plaça de la Vila, a un metre escàs de l'inici de l'edifici de la seu de districte.

S'ha de destacar el rigor i la professionalitat, sobretot, de restauradors i policia i equips de neteja. Al Cafè Suec, a la plaça de l'Alzina, una mica allunyat de l'epicentre de les festes però molt concorregut, van aixecar la terrassa a les tres en punt. A les 3.03 ja passaven les mangueres.

A les dues grans places, del Sol i de la Vila (ex-Rius i Taulet), la música es va acabar a l'hora prevista. Es va donar llavors un matalàs de temps perquè la gent anés acabant les converses, copes i cigarrets (alguns fumaven tabac) per desallotjar els espais de manera ferma, però evitant topades tontes amb algú a qui la quinina del gintònic l'hagués afectat excessivament.

Ple fins a la bandera

A més a més de les places, els dos grans guanyadors del concurs d'ornamentació de carrers, els de Verdi i de Mozart, van registrar grans plens divendres a la nit, tot just cinc hores després que es conegués el veredicte.

Notícies relacionades

Sants de dia

Detingut a les festes de Gràcia per llançar una llauna a un mosso

En tots dos, sobretot a Verdi, per atraure més gent i perquè arribés gairebé tothom per la boca del costat de mar, el 90% d'aquells que s'hi van arribar es van quedar a les portes, al peu de la palissada del fort delFar Westgracienc.

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat