Un museu per dubtar

la ciència i per extensió la vida d'un científic, tot i que és comú afirmar el contrari, no té per què ser una llauna. Tenim el cas de Richard Feynman, que s'ho va passar d'allò més bé fent l'indi a Los Álamos durant l'ultrasecret Projecte Manhattan i encara s'ho va passar millor a les desenes de bars de topless que va visitar al llarg de la seva vida. Entre copes i pits trobava un relax ideal per a la seva ment. Llavors aprofitava qualsevol tovalló de paper per realitzar càlculs. L'Acadèmia Sueca li va concedir el premi Nobel de física el 1965. Va ser un detall per part seva no pronunciar en el discurs d'agraïment una d'aquestes sentències que tant van contribuir a esculpir el seu perfil d'home procaç: «La física és a les matemàtiques el que el sexe és a la masturbació». Els físics tenen això. Idolatren la seva disciplina científica. Ernest Rutherford, un altre geni i sembla que també un home bastant de la broma, ho va voler deixar més clar encara: «La física és l'única ciència verdadera. La resta només és col·leccionisme de segells».

CosmoCaixa, el gran Museu de la Ciència de Barcelona, toca diverses disciplines, però la física pot ser que sigui el seu eix central. I no és una llauna. És la novena meravella de la ciutat. És almenys el que diuen les xifres de visitants. Uns 800.000 cada any. «L'amor és una qüestió de química, però el sexe és qüestió de física», va dir Feynman en una altra ocasió escombrant cap a casa. Així que haurem de concloure que algun sex appeal deu tenir aquest museu, no precisament cèntric i accessible, encara que sí molt econòmic. Al pèndol de Foucault que dóna la benvinguda als visitants a la sala principal se li ha de reconèixer un vaivé una mica sensual, no en va és la demostració empírica del moviment de maluc amb què la Terra balla sobre el seu propi eix. Però segur que el secret de l'èxit del CosmoCaixa és un altre. Una xerrada amb Lluís Noguera, un dels subdirectors del centre, n'ofereix algunes pistes.

La primera és que, potser sense saber-ho, l'ADN amb què es va concebre en el seu origen el Museu de la Ciència el va immunitzar contra el mal que internet ha causat de manera devastadora a altres instruments de propagació del coneixement. Les enciclopèdies, un caríssim producte de prestigi fa només 20 anys, avui es venen a pes. CosmoCaixa, en canvi, ha cotitzat a l'alça en nombre d'entrades. La visita és de vegades contemplativa, però sobretot participativa. Aquest ha estat l'encert.

Noguera, no obstant, dóna per fet que CosmoCaixa ha de ser àgil perquè el museu no es quedi quiet, parat en el temps, mirant el cul al futur. «Els més petits a vegades ja intenten girar full als panells tàctils com si fossin un iPad». Això ja és un avís. Però recentment va tenir una revelació encara més gran si és possible. «Era un nen de només 2 anys que amb dos dits intentava que s'ampliés la imatge d'una fotografia. El que és graciós és que la foto era de paper». Algun dia aquest nen visitarà el Museu de la Ciència. El que no serà graciós llavors serà que a aquest nen, que ja serà més gran, el recinte li sembli una antigalla. Segur que no serà així. Més que res perquè la direcció de CosmoCaixa sembla tenir esculpit sobre la llinda de les seves oficines (només és una manera de parlar) l'avís que al seu dia va fer Voltaire, que no era un científic però sembla que li hauria agradat ser-ho. «La ignorància afirma o nega rotundament; la ciència dubta». És un bon lema per anar a treballar, donar per fet que el coneixement que ja s'ha adquirit és més petit encara que el que queda per descobrir.

Aquesta és l'ànima d'una de les dues exposicions temporals que completen aquest estiu la visita a CosmoCaixa. És sobre la nanotecnologia, un riu Nil del qual encara es desconeixen les fonts, una especialitat que farà parlar molt, tant en el camp de l'oci com en el de la medicina contra el càncer. Feynman, l'apassionat dels bars indecents, ja va anticipar que en el futur la nanotecnologia seria el boom. Ho va dir el 1959 i es veu que no se'l va creure ningú.

L'altra exposició temporal no és apta per a tots els públics. No és una qüestió d'edat. No és apta per a aprensius. Es titula Epidèmia. Està dedicada a una civilització, la dels virus, els bacteris i alguns paràsits bastant indesitjables, que ha governat la Terra amb més victòries al camp de batalla que Alexandre el Gran, Àtila i la Vehrmatcht junts. Només la verola ha estat fins ara realment vençuda per la ciència en aquesta ja mil·lenària lluita. Això reconforta. L'efecte contrari, una angoixa indescriptible, el provoca un dels instruments mèdics que formen part d'Epidèmia. És una paorosa bomba amb què ben entrat el segle XX s'injectava mercuri a través de la uretra per combatre la sífilis. Les expressions facials dels visitants quan veuen aquest horror podrien ser l'eix d'una altra exposició. Queda dit.

CosmoCaixa, no obstant, és més cèlebre per la seva col·lecció permament que per les seves mostres temporals. I en això no té rival. La gran joia del museu és sens dubte El bosc inundat. No és una còpia d'un bosc tropical. És un bosc tropical.

A alguns visitants els agrada entrar i esperar que plogui. A altres els agrada seure davant dels grans vidres de la peixera i esperar que s'acostin amb la seva manera de nedar parsimoniosa els pirarucús, els pirapitingues o els pirarares. Hi ha una tercera opció menys coneguda. Consisteix a pujar a la segona planta i veure des d'allà, a una distància suficient, la meravella del bosc tropical en la seva totalitat. És un cub perfecte. Gairebé una poètica obra de ciència-ficció.

El 1972, Douglas Trumbull va dirigir un pel·lícula avui semioblidada, Naves silenciosas, en què l'última vegetació procedent de la Terra vagava per l'espai en uns contenidors molt semblants a El bosc inundat. Seria un detall dedicar aquesta sala a Trumbull. Feynman pot ser una altra alternativa, però potser és massa audaç.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat