La centenària casa ondulada

Sempre hi ha turistes amb càmeres enfocant l'onatge de pedra calcària de la façana de la Casa Milà, l'edifici civil de l'arquitecte Antoni Gaudí més fotografiat i visitat de Barcelona des que el 1987 es va obrir al públic l'accés al terrat on les ombres de les xemeneies es transformen en guerrers galàctics.

La Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, comptabilitza al voltant d'un milió de visites cada any, i un total de 20 milions des que es va obrir al públic. Però aquestes xifres només registren les vendes a la taquilla de les entrades diürnes, que des del març fins a l'octubre amplien el seu horari de les 9 del matí a les 19.30 hores, quan s'accepta l'últim accés. Encara que les portes del passeig de Gràcia no tanquen fins a les 10 de la nit.

En aquest registre anual, la Fundació Catalunya Caixa, propietària de l'immoble des de l'any 1986, no comptabilitza l'assistència a les activitats ni a les exposicions temporals ni als concerts de jazz que les nits d'estiu acull el terrat. En aquest cas, el resultat superaria els 1.300.000 visitants a l'any, que situaria la Pedrera al davant del zoo i del Museu Picasso entre els llocs més visitats de Barcelona.

En el primer semestre del 2012, només al gener va computar més públic que el 2011. Els altres mesos les visites han baixat al voltant d'un 5%, però de cara a la tardor les previsions són favorables pels actes commemoratius del centenari de l'edifici.

El 31 d'octubre de 1912, Gaudí va firmar el certificat de final d'obres d'un immoble que fa un segle va trencar amb l'estètica neoclàssica dels edificis que l'envoltaven, i això no va agradar a tothom i va ser motiu de bromes i d'iròniques vinyetes als diaris de l'època. Avui, al segle XXI, és una de les icones arquitectòniques de Barcelona i un actiu radar de turistes disposats a suportar llargues cues i a pagar 16,50 euros per l'entrada.

Després de realitzar-hi una profunda rehabilitació que va finalitzar el 1996, el públic pot voltar pels patis i per les golfes d'arcs parabòlics que havien estat ocupades per apartaments particulars dissenyats els anys 50 per Francisco Javier Barba Corsini. El 1999, l'itinerari es va ampliar amb la visita a un dels pisos amb fanals de gas que llogaven els seus primers propietaris, el matrimoni format per Pere Milà i Rosario Segimon.

La seva sorprenent façana, l'originalitat de la terrassa, les escultòriques baranes amb siluetes d'algues, l'absència de línies rectes, els jocs de llum que propicien els patis, els elegants ascensors de fusta, la singularitat de les escales, de les reixes i de la portes, les rajoles inspirades en animals marins i els abstractes relleus dels sostres... qualsevol detall atorga a aquesta casa modernista el carisma d'una obra excepcional construïda fora dels esquemes del seu temps, anticipant-se a conceptes arquitectònics que no es van consolidar fins a unes quants dècades més tard.

Casa de cites i bingo

Notícies relacionades

Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

Al llibre titulat La Pedrera. Gaudí i la seva obra, Daniel Giralt-Miracle, director de l'Espai Gaudí, una zona museística que s'exhibeix a les golfes de l'edifici, explica que la Casa Milà ha viscut moltes vicissituds. «Durant la guerra civil, algunes plantes van ser confiscades per ubicar-hi el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya», destaca l'historiador. I també recorda que durant la rehabilitació de l'edifici es va descobrir un búnquer subterrani que servia de refugi durant els bombardejos.

Entre les curiositats de la Pedrera, sorprèn que ha arribat a acollir fins i tot un mercat, una casa de cites, una pensió i un bingo, que encara hi viuen inquilins que travessen les cues amb el carret de la compra, i que la seva primera botiga, la sastreria Morella, continua oberta just al costat del nou espai gastronòmic El Cafè de La Pedrera.