El secret dels goril·les

Amb un estrany còctel d'afecte i sentit de l'humor, Carol Lombard reconeixia que el seu marit, el galant Clark Gable, no era despullat l'amant que les seves admiradores somiaven. L'actriu assegurava que un centímetre menys de penis i Clark podria optar a les estatuetes a millor actriu. Val la pena rescatar aquesta vella història després d'un passeig pel Zoo de Barcelona amb Maria Teresa Abelló, responsable no només de l'àrea de primats del parc, sinó a més a més coordinadora de la vida sexual dels 450 goril·les que viuen a Europa, perquè el més gran dels grans simis és, curiosament, el pitjor dotat de tots ells. Sosté que la mida és proporcional a la promiscuïtat. És l'opinió d'una experta coresponsable d'algunes de les medalles que es pot penjar el Zoo de Barcelona en l'àrea dels grans simis. Seu és en part el mèrit de descobrir que les goril·les ovulen amb els mateixos terminis que les dones, de manera que a l'hora d'establir programes de contracepció o reproducció tot ha anat sobre rodes.

El 1996 -recorda Abelló-, als despatxos des d'on es dirigeix la vida dels goril·les del parc era tot preocupació. Des de feia 20 anys no hi havia hagut un part. Els goril·les, senzillament, haviendesaprèscomportaments essencials, com per exemple la cria. Aquella etapa negra va quedar afortunadament enrere, amb l'ajuda inestimable d'experts en reproducció assistida humana de la Clínica Dexeus. Des d'aleshores el Zoo de Barcelona s'ha convertit en un expert en grans simis. Excepte els obscens bonobos, tots hi són, i d'ells sempre s'aprèn coses noves, a vegades sorprenents, a vegades cruels. És així com Abelló introdueix l'últim sobre la vida dels orangutans.

Fins fa poc se sostenia que els orangutans eren éssers solitaris que es bressolaven per les selves de Borneo. Després d'aparellar-se quan li venia de gust, el mascle se n'anava a buscar tabac (aquesta era la teoria) i ja no tornava. En realitat no és així. El cert és que hi ha un mascle que domina un ampli territori en què viuen distants diverses femelles. Quan li ve de gustguerra, aquest mascle llança un inimitable xiscle, l'anomenatlong call(es recomana aquí una audició a Youtube) i elles saben així al que s'exposen. Carl, l'orangutan del Zoo de Barcelona, encara que amb comptagotes, de tant en tant fa sentir la seva veu.«El sento perfectament des del despatx», explica Abelló amb una imitació allà mateix, a peu de parc i entre visitants que, en honor a la veritat, no està gens malament.

Notícies relacionades

Un zoo de dos rombes

La visita del Papa coincidirà amb la selectivitat a Barcelona: “Demanem als estudiants que es desplacin amb antelació”

La cosa aterridora dels orangutans, no obstant, no és aquest crit, sinó el paper que juguen la resta de mascles que no tenen el seu propi harem.«Es mouen per la perifèria de l'àrea d'influència del gran mascle com a autèntics violadors. El sexe a la força no és estrany entre els grans simis. La selva és així».

La contracepció, doncs, resulta especialment aconsellable si es tracta de grans simis. Excepte La Vella, una anciana ximpanzé que en pren per via oral, la pràctica totalitat de les femelles tenen la seva dosi subcutània. I per als mascles, una injecció. Aquesta és la selva urbana.