L'ajuntament assegura que té un cens de tots els barraquistes

L'Ajuntament de Barce­lona sap molt bé que prop d'un miler de persones sobreviuen en una situació més pròpia d'un altre segle o d'un altre continent dintre del terme municipal. És més, viuen concentrats al seu districte estrella. Segons fonts dels serveis socials, són conscients que 380 gitanos portuguesos, entre 150 i 190 romanesos i uns 400 senegalesos es concentren en diversos assentaments al barri, llocs que asseguren visitar sovint per oferir els serveis socials mínims. «Sabem quants són i ens assegurem que tots els menors estiguin escolaritzats, que tots tinguin la targeta sanitària i, a aquells a qui els correspon, els gestionem la documentació per a la paga mínima d'inserció», asseguren.

El tractament és diferent per a cada un dels grups, ja que tant el perfil de les persones com les condicions en què viuen són diferents en cada cas. La majoria dels gitanos d'origen portuguès fa molts anys que viuen a la ciutat, ara aquí ara allà, canviant el campament de lloc cada vegada que els fan fora. Per a ells, Barcelona disposa des de fa anys d'un servei d'atenció social específic, del qual el municipi diu estar satisfet. Fonts d'aquest servei asseguren que, fruit del seu treball, s'ha aconseguit que l'absentisme escolar entre aquest col·lectiu hagi disminuït molt en l'educació obligatòria, encara que reconeixen que l'institut és ara el gran assumpte pendent. El tema de l'educació és un dels pilars bàsics del servei, ja que, segons dades d'aquesta oficina, dels 380 habitants d'aquests assentaments 152 són nens.

Notícies relacionades

Càmping gas amb cadena

Crisi, barraques i estratègies de supervivència

Els afectats, en canvi, insisteixen que les ajudes que reben són «mínimes» i que si el Govern no resol la seva situació és perquè no té voluntat de fer-ho. «Bé que a la Mina els van donar pisos», assegura Juan, un dels portuguesos.

RETORN VOLUNTARI / El cas dels senegalesos és completament diferent. Per a ells, residir en naus ocupades no és una opció de vida, sinó una qüestió de supervivència. Viure en una nau ocupada era tot el contrari del que s'imaginaven quan es van jugar la vida creuant l'estret per venir aquí. Aquests 400 es divideixen en tres grups: els que tenen els papers en regla, els que no en tenen però tenen opcions d'obtenir-ne i els que ni en tenen ni tenen cap possibilitat d'obtenir-ne. És a aquest tercer grup que es dirigeixen els cursos de formació a canvi del retorn voluntari, però només cinc d'ells s'hi van acollir. Un sisè va demanar de tornar al seu país, però sense haver de fer cap curs. Ja ho ha fet.