Fira fluida, ciutat feliç

Quina murga, això de pagar el metro en un país que no és el teu. Primer troba l'opció dels idiomes. Després intenta veure la llum entre les múltiples opcions de targeta que t'ofereix la màquina. Després entén-te amb les monedes si el que acostumes a fer anar són dòlars, iens, corones o rupies. I per acabar-ho d'adobar, fes-ho ràpid perquè al darrere hi ha una cua de 10 persones, totes igual de despistades. Tan bons amb els mòbils, tan poc hàbils amb l'aparell dispensador de bitllets. Encara que aquests dies hi hagi més cotxes de luxe que mai, en realitat són una minoria els congressistes que es poden permetre un Mercedes model industrial esperant a la porta de la fira. La majoria fan servir el transport públic, sobretot el metro i el taxi. Es perden, pregunten, tornen enrere; recorren Barcelona amb l'acreditació penjada al coll i no se la treuen fins al moment de posar-se el pijama.

Un cop aconseguida la targeta adequada del suburbà, falta el tràmit d'accedir a l'andana. En 10 minuts, una quinzena de joves executius es claven el torn al maluc. Gest de dolor i tornar a començar. El bitllet va al revés. Ara sí. El tema del taxi és més senzill. La cua sembla menys sagnant que altres anys. La parada de Rius i Taulet, sota la Font Màgica, ha agafat protagonisme pel temor fundat de manifestacions a la plaça d'Espanya. El primer dia de congrés els taxistes van fer 20.000 carreres extres. Aquests dies treballaran entre un 25% i un 40% més, el percentatge de facturació que es calcula que han perdut en els dos últims anys.

Molta policia, poc caos

«Aquest any sembla que no és tan complicat arribar a la fira en hora punta. No em preguntis com s'ho han fet, però Aragó i Tarragona estan més tranquils».José és un taxista genètic. Ja ho era el seu pare, i d'ell ha heretat, a més de l'escassetat de pèl de la qual se'n riu obertament,un nas envejable per evitar embussos. Es veu més policia. ¿Pot ser que això ajudi a ordenar millor el trànsit? Fa que sí amb el cap mentre avança un lloc a la graella. «Sí, sens dubte. Abans donaven prioritat als vianants, a la plaça, i ara, encara que el semàfor estigui vermell, ens segueixen deixant passar per descongestionar els carrers que moren o comencen a la plaça d'Espanya».

Té raó. Costa fer tota la volta caminant. Els urbans fan anar el xiulet més que mai i mouen els braços amb força perquè els cotxes no parin mentre els vianants esperen el seu torn. El punt menys concorregut és davant del centre comercial Arenas. Està vermell i tots els vianants travessen. ¿Tots? Els japonesos, amb càmeres que passen dels 3.000 euros la unitat, esperen que el ninotet passi a verd. Disciplina o mort.

Notícies relacionades

Zaryn Dentzel: «El que menys m'importa avui dia és la nostra web»

EL PERIÓDICO inclou el vídeo en l'edició impresa

La ciutat canvia cada vegada que arriben els experts del mòbil. La Casa Batlló s'il·lumina més que mai, la neteja dels carrers arriba quasi a l'excel·lència, els Mossos estan per tot arreu per donar caça als amics d'allò que no és seu. Un voldria que la fira del mòbil durés per sempre si no fos per les limusines de davant del Botafumeiro que no deixen passar, perquè agafar un taxi fora de lazona zeroresulta complicadíssim o per la pujada de preus d'algun comerç que fa l'agost.

John Hoffman, l'home que aquests dies mana més que ningú, va dir que l'elecció de Barcelona es va basar en la seva«voluntat d'innovar».Més tard va parlar, per allò de ser honestos, del«clima i la gastronomia».Intentin ara reservar una taula en un restaurant de l'Eixample. Tot ple. Aquests 275 milions d'euros es van assentant a la ciutat. I els 65.000 visitants, el tercer dia de congrés, segur que ja saben com agafar el metro.