Llums de Nadal que il·luminaran el consum

La crisi no va originar la caiguda del consum; però la va aguditzar, això sí. El 2005, havia començat el suau descens del consum que es va accelerar a partir dels primers brots crítics del 2008. A meitats de la dècada passada, van aparèixer els primers símptomes per un parell de motius: l'excés d'oferta i la carestia dels preus. Sembla contradictori però no ho és que els preus resultessin excessivament cars, malgrat que hi havia un gran volum de productes barats.

Després de gairebé quatre anys de purga, les circumstàncies han canviat radicalment. El mercat ha reduït l'oferta, i els preus resulten més barats. El consum es troba per terra i no s'adverteixen símptomes de millora.

Si la crisi financera no va antecedir la depressió de la despesa, sinó que únicament la va condicionar, voldria dir que la relació entre crisi i nivell de consum és íntima, però no de causa efecte. D'aquesta manera, el consum representa una decisió autònoma dels diferents grups de compradors que s'expandiria en temps de creixement i es deprimiria amb les vaques magres. ¿De quina autonomia parlem? La conducta del consumidor s'ancora en el nivell adquisitiu de cada grup, en la seva ubicació geogràfica, en la seva edat i posició, els seus valors i les modes per uns productes o altres. És a dir, els compradors de valor, de preu, selectius, de comoditat serien grups bastant estables que en moments determinats del cicle econòmic pateixen canvis més o menys bruscos. Així doncs, la crisi els afectaria de forma dual: per una banda, els afectats greument per ella són expulsats del seu estatus de consum tradicional i, per l'altra, els no afectats redueixen també el seu consum com a efecte rebot, per por i per reflex de l'escenari general.

Notícies relacionades

Recta final per a l'estrena de la pista de patinatge de la Plaça de Catalunya

Llums enmig del túnel

Valors clàssics

Arriben les fetes de Nadal, associades a una sèrie de valors: la família entesa de forma intergeneracional, el retrobament amb els amics, la il·lusió per començar de nou, la música, l'espectacle, el cava, els regals, els àpats especials, els viatges, alguna excepció. Si aquests valors clàssics es coven amb animació als carrers, les cantades a les places i la famosa pista de gel, són capaços de vèncer la resistència a l'apatia consumista que s'adiu amb l'estat de l'economia. ¿En quines condicions millora? Els que han rebut l'impacte de la crisi compraran una mica més que la resta de l'any, encara que amb molta mesura i espartanisme. Entre els no afectats per la crisi, ens apareixen dos grups. Un, primer, augmentarà el consum de forma excepcional, encara que es llanci sobre els productes més ajustats, més barats, i els reservarà amb antelació per obtenir millors preus. No obstant, uns altres no castigats per la crisi compraran com ho feien abans del 2008 i de la mateixa manera que quan es permeten un capritx de tant en tant. El Nadal i l'animació al carrer són la incubadora perfecta per a la reacció consumista com ha passat en els anys anteriors; llàstima que la por impedeixi que s'allargui una mica més.